miércoles, 15 de febrero de 2012

Poemes, i més poemes... Sota el mateix estel

 1. Aquí teniu un nou poema de la nostra Carolina. Contundent, actual, realista, angoixant, desesperant, trist... Au, quin títol triau? Reflexionau... i no escrigueu el primer que se vos ocorri...

Gran crisi


Benestar fugit.
Era finit.
Caduc.
Llocs de feina destruïts.
Mercat laboral aturat.
Força de treball,
malbaratada,
abandonada,
rebutjada,
anul·lada.
(cara de circumstància)
Plena ocupació
-utòpic desig-
rere les cortines
d’un sol melic.
… i l’ham cridava la fam.
Però ara, resta emmudit.
L’agost ja està fet
i ara comença el fred.
Uns diuen que qui cerca troba.
Altres, que són faves comptades.
I mentrestant els pencaires
donen cada dia les gràcies,
per no ser un de nosaltres.
El treball era a l’antiguitat
un càstig pels malnats
Ara rebutgem la impunitat.
Castigueu-me ben fort!
Que sense càstig
no sóc més
que un mort…
… de fam,
… de sostre,
… de dignitat,
… de llibertat.

 3. Cerca informació sobre l'atur actual. Estadístiques, problemàtica, crisi, etc... Després en fas en un comentari personal sobre la informació trobada.
Des del començament de l'actual crisi econòmica, Espanya ha estat durament castigada amb una de les majors taxes d'atur d'Europa. El primer trimestre de 2011, l'atur a l'Estat espanyol va pujar fins al 21%, més del doble que la mitjana europea. El nombre de desocupats es va situar en 4.910.200, 213.500 més respecte el trimestre anterior; mentre la taxa d'atur juvenil se situa el febrer de 2011 al 43'5%, la més alta de la Unió Europea. El govern espanyol va aprovar el setembre de 2010 la Reforma laboral, que tenia com a objectiu essencial contribuir a la reducció de l'atur i incrementar la productivitat de l'economia espanyola. Els sindicats majoritaris (CCOO i UGT), així altres sindicats i organitzacions, van rebutjar la Reforma ja que creien que facilitava i abaratia els acomiadaments de treballadors per als empresaris. Els sindicats van convocar una vaga general el 29 de setembre de 2010.
La participació d'Espanya a la zona euro va afavorir l'endeutament privat. En una unió monetària, en els països on les taxes de creixement superen les taxes d'interès de la unió, surt a compta demanar crèdit. Com més baixes son les taxes d'interès en relació amb el creixement, major es la tendència a endeutar-se.La facilitat per endeutar-se va incrementar la demanda i això va inflar la bombolla dels preus.
En invertir-se la situació , es va produir un xoc coincident amb la crisi econòmica mundial.

Penso que ha espanya estem bastant malament econòmicament. Però penso que tot tornarà a esser una dictadura.  És molta gent que està en atur, moltes famílies que no tenen res per menjar, però en canvi tots els polítics i la gent amb molt de poder econòmic, tenen de tot. I això no és just, la meva opinió sobre la crisi es que el doblers ha d'estar en alguna banda, i la té la gent rica, i quan més en tenen més en volen, i com que ells no els i fan falta es doblers, no els importa com estigui l'altre gent.
També penso que el canvi de moneda ha afectat molt, ja que amb la passeta tot era molt més barat.


No hay comentarios:

Publicar un comentario