Cançó de Primavera
(Enric Soler i Godes)
Floreta sense nom
en marge ignorat,
senzilla floreta
sense amic ni amat.
Tens la vida curta,
però llarg l'anhel;
alegres la vida,
vius sense recel.
Petita floreta,
qui et replegarà?,
sobre quina sina
ton goig lluirà?
Quan el sol s'aixeca,
tu guaites l'ocell
com una donzella
espera el donzell.
Voltada de brossa
ansiant l'amor,
ningú sap ta lluita
de plany i dolor.
Floreta sense flaire
que no sé ton nom,
sense amic ni amat,
eres de tothom.
Però vius joiosa,
tranquil·la, esperant;
saps que no hi ha xica
sense ball galant.
Tu sols, Primavera
per al meu vell cor!
Jo estime ta vida
que bull i que mor.
1. Fes un comentari sobre el poema Cançó de primavera i penja-ho al teu blog. Contesta les preguntes següents sobre el mateix poema:
El poema parla de la primavera, el que posa color a l'estació de l'any son les floretes. Una senzilla floreta, que no té nom, pot tenir la vida curta, però la alegra. Les floretes son de tothom, no sap qui les pot recollir. Són tranquiles, i hermoses!
1.1. Cerca una personificació i una comparació. Explica-les.
- Personificació: Però vius joiosa, tranquil·la, esperant; saps que no hi ha xica sense ball galant.
- Comparació: tu guaites l'ocell com una donzella espera el donzell.
1.2. Explica l'estructura del poema
- Versos: 32
- Estrofes: 8
- Rima: assonant
No hay comentarios:
Publicar un comentario