Tot començà quan na Maria tenia 18 anys, vivia amb els seus pares a Mallorca, concretament a ciutat, Palma, encara que els estius els a passaven a un poblet anomenat Colònia de Sant Jordi. Estava al primer any de carrera com a futura infermera, treia molt bones notes, encara que li costava una mica estudiar. Era una nina de 18 anys, li agradava sortir els vespres, al cinema, estar amb les amigues, etc, però el que sabia esque el primer era treurer-se els estudis, ja que els seus pares feien un esforç per pagar-li la carrera. No tenia germans, és filla única.
Va conèixer un jove que tenia 20 anys, és deia Colau, ell també anava a la mateixa classe que ella. Varen començar una relació, estaven completament enamorats, hi havia molta passió i estimació en aquella relació. Varen acabar la carrera junts, però na Maria va trobar feina a un hospital de Barcelona, i va haver de partir a viure alla. Ell quedà a Mallorca on troba feina a l'hospital de Manacor. Varen decidir que s'acabés la relació per motius de distància.
Després de dos anys fent feina a Barcelona, na Maria ho passà molt malament per oblidar a nen Colau. Però és va fer molt amiga de un metge anomenat Joan. Ell la convidava a sopar, anaven d'un lloc a un altre, i va començar una relació.
Va passar 1 any més, fins que anaren a viure junts, i és varen casar. Passava el temps i ella era feliç al seu costat. Un dia la varen telefonar de l'hospital de Manacor a on li varen oferir treball, ella no dubta a dir que si, ja que enyorava la seva illa, i ara tenia la oportunitat de tornar.
Però en Joan se encarregar de robar una feina a Mallorca, i de fet en trobà a la clínica Palma Planes.
Molt contenta telefonà als seus pares per dir-lis que anava cap a Mallorca, hi que s'hi quedaria a viure, ja que tots dos tenien feina. Després de un més ja eren a Mallorca.
Na Maria estava embarassada dels seus dos fills bessons, estava de 2 mesos.
Arribà al seu primer dia de feina, ella molt contenta començà la seva tasca com a infermera allà. Arribà l'hora de berenar, i anava a la cafeteria de l'hospital, on de sobte és trobà amb en Colau, el seu primer amor. Ella no sabia a on ficar-se, és posà molt nirviosa. En Colau s'acostà a ella i li digué que no s'esperava que la nova infermera fos ella, que després de tant de temps sense saber res de ella, estava molt content de haver-la vista. La convidà a berenar amb ell.
Tots dos parlaren de les seves vides, la diferència es que na Maria estava casada i embarassada, i en Joan tan sols tenia dona.
Passaven els dies a l'hospital, i cada dia es veien a la cafeteria. Na Maria cada vegada que el veia sentia aquelles pessigolles a la panxa quan veus a algú que t'agrada, però sabia que no podia passar res perquè tenia el seu home Joan.
Un dia en Colau la convidà a sopar a casa seva, com amic, ella va acceptar. Però no li digué al seu home que anava a can Colau, simplement que anava a sopar amb les companyes de treball.
Aquell sopar va esser molt divertit, parlaren de moltes coses, rigueren, fins i tot veieren les fotografies de quan eren joves i estaven junts. Fins que passà el que na Maria no esperava mai, en Colau la besà.
Passaven els dies i ells dos estaven junts d'amagats, es veien i sentien la mateixa passió que quan eren joves.
Na Maria sabia que no ho estava fent bé, i que no podia fer això al seu home.
Un dia arribà en Joan a casa, i li digué a na Maria que tenia una mala noticia, tenia cancer de pulmons.
Després de vuit mesos en Joan morí. Ella havia parit tan sols dos mesos abans.
Estava desconsolada, molt malament. Deixà de veure, i telefonar a nen Colau.
Decidí anar-se'n l'estiu a passar-ho amb els seus pares, i els seus dos fills a la Colònia de Sant Jordi. Era una caseta a prop de la vorera de la mar.
Ella el primer que va fer en arribar a la casa, va esser anar-se'n a la finestra de la planta de adalt de tot de la casa, obrir les finestres, on es veia la mar, i posar-se a plorar. Aquella era la finestra a on sempre anava a pensar i plorar quan no estava bé.
No hay comentarios:
Publicar un comentario