La dona a la finestra. Seguim amb la feina...

1. Una vegada has creat el personatge, el coneixes a la perfecció i te l'has fet teu. Una vegada has escrit la història de la seva vida i el que fa en el moment de guaitar per la finestra... Ara te toca escriure els seus pensaments mentre mira per la finestra, per exemple: -Quines ganes de veure'l arribar, estic trista perquè em sent sola, etc... Deu línies, com a mínim, i tot el primera persona del singular.

No volia fer-te mal, i te'n has anat abans de que pogués demenar-te perdó. T'estimó més del que em pensava, i ara em sento sola, miro els nostres fills i et veig a tu, i no deixo de pensar amb tu, Joan. Miro per la finestra, veig el mar, cerco la tranquilitat, al sentir les ones de la mar com xoquen amb les roques. M'hagués agradat que estiguéssis amb mi per educar els nostres fills, però no podia fer res per impedir-ho, son coses de la vida, que per molt que lluitis no és pot fer res.
Sé que et podria haver-to dit abans de que morisis, tot el que ha passat aquest temps entre en Colau i jo, però simplement no to he dit per què morissis en pau, i ara la meva ment no em deixa estar tranquila. Suposo que això és el càstig que he de rebre per tot el que he fet, però he après una lliçó. Sempre et recordaré com el meu home, un gran metge, una gran persona, i sobretot haguessis estat un gran pare.
Ara he de seguir endavant, he de treballar per als nostres fills, he de cercar la felicitat. 
Sincerament no sé el que fare amb en Colau, ara estic en blanc. Pot ser estiguem junts, però el pare dels nostres fills sempre siras tu ,Joan. 
He de viure el present, pensar amb el futur, i recordar-te en el meu passat.