Els reis d'Orient

                                                                      Ball amb el vent

    

                                                                            Vanos,

fractals del verd
ritme constant,
ball amb el vent.
Atreuen les caravanes,
conviden a la gent
fins que una nit arriben tres reis
amb cofres, catifes
i tresors d'or i argent
descrits a milers de cartes
llunyanes de nenes i nens.
Estels i lluna, nit de dàtils i mel
remor de festa a aquell desert.

 1. Quan vas descobrir qui eren els reis? Com va ser? t'hagués agradat no saber-ho fins més tard o abans?
Vaig descobrir qui eren els reis quan devia tenir 8 o 9 anys, ho vaig descobrir perque un dia la meva germana és va enfadar amb yo, i em va mostrar tots els regals i em va dir que els reis no existien. Està clar que m'hagues agradat sebre qui eren els reis més tard per no perdre la magia dels reis, i la il·lusió.

2. Comenta el poema.
El poema parla de la nit de reis, on és una festa per als nins, i alegria per a la gent.Que surten les cavalgates, amb els tres reis, hi moltes cartes que han escrit els nins.

La llibertat

Ho tenia tot al seu abast: cada dia el seu menjar, l’aigua fresca i l’habitatge net, fins i tot un mirall amb campaneta inclosa per si volia fer música. Però en Pere va voler donar-li alguna cosa més, i li va obrir la porta de la gàbia.

-“ Ara ets lliure!” – va dir

L’ocellet va mirar a un costat i l’altre i va voler sortir, però portava tant de temps en aquella gàbia que ja no se’n recordava de volar, es va cansar de seguida i a més a més per poc no se l’empassa el gat de la veïna... Quin ensurt! El pobre ocellet va tornar a la seva gàbia i es va deixar acaronar el cap. Preferia la seva vida de sempre, amb el menjar i el beure assegurat, abans que aquella llibertat que podia ser tan perillosa.

1. Un conte de nins per a fer reflexionar els adults. Resumeix el conte en quatre línies.

 En Pere tenia un ocellet dins una gàbia, una gàbia ben neta, amb menjar, beure i fin i tot un mirall perquè cantàs l'ecellet. Un dia en Pere li va dir que li donaria una altra cosa, llibertat, però quan li va obrir la porta de la gàbia, perque l'ocellet partis a volar, no sabía quasi volar, és cansava molt, perquè havia estat tancat molt de temps sense volar. Va tornar a la gàbia, on havia estat de feia molt de temps, ja que la llibertat li havia resultat perillosa.

2. Qui és el protagonista principal? Què li passa? 

L'ocell, el que li passa esque havia estat tancat dins una gàbia molt de temps, i quan en Pere li dona la llibertat i li obri la gàbia perquè voli, l'ocell no se'n enrrecordava de volar i és cansava molt, li va resultar perillós, i va decidir tornar a la gàbia que era el lloc a on tenia menjar i beure assegurat.

3. L'ocell simbolitza la llibertat. Un ocell engabiat també? Per què? 

No, perquè la llibertat és basa en fer el que vulguis sempre i quan no fassis mal als altres, i aquest ocell no era lliure de fer el que volgués perquè sempre estava tancat dins una gàbia, i no li quedava altre remei de estar tancat.

4. És normal que l'ocell no vulgui la llibertat? Hauria estat millor no tancar-lo mai? Creus que aquesta por a la lliberat també es té al món dels sers humans? Justifica la teva resposta.

Pens que és normal que l'ocell no vulgui la llibertat, perquè ya duia molt de temps tancat i per ell és un món nou sortir a volar i fer el que volgués i estava assustat. Està clar que hauria estat millor no haver-lo tancat mai, i així sería lliure com tots el ocells.

 

Cenicientas: poesia jove, per a les joves

(Raul Vacas)

A las muchachas rubias de los cuentos

que huyeron del amor sin hacer ruido

les hablaré del pájaro sin nido

que odia las migas de los sentimientos.

A las muchachas de ojos cenicientos

y el corazón cuché, mudo y partido,

les hablaré de un reino prometido

donde las vírgenes tienen descuentos.

Y a las muchachas que hablan de los hombres

en los servicios de las discotecas,

a las que empolvan tristes su retrato

y hacen quinielas con los nombres

de príncipes con gafas y con pecas

1. Explica el conte de la Ventafocs i incorpora imatges.

 El conte de la Ventafocs, narra una història de una nina a la que de molt petita se li va morir la seva mare, i ella és va quedar amb el seu pare. El seu pare és va juntar amb una dona molt dolenta que li feia fer totes les feines de la casa i no li deixava fer res. Poc temps després el seu pare va morir. Un vespre ella va sortir a una festa, i allà conegué un homo, però a les 12:00 hores ella havia de ser a casa. Quan va partir li va caure una sabata de tacó. El princep va moure tot el poble per trobar a na Ventafocs, i va dir que a qui li estigués perfecte aquella sabata és casaria amb ella. 

Ella tenia dues germanastres que li feien la vida impossible, i elles és volien casar amb el príncep.

després de cercar tant, la va trobar i es varen casar i varen ser feliços.

 

2. Fes un resum del poema de Raul Vacas.

Aques poema parla de una dona que no ha viscut una relació, ho que no ha tengut una història amb cualqun homo, i diu que a les que sí que l'han tengut ella parlaria de com és no haver tengut una relació.

3. Analitza'n la forma, mètrica, núm. versos i rima.

Nº versos: 13

Rima: assonante

 

 4. Explica les diferència existents entre el conte popular i el poema. 

El conte popular ho conta tot com a que tot és molt guapo, i que sempre el príncep se casa amb una princesa guapa, i que sempre els que guanyen son ells. Però també el conte dona una mala imatge sobre les madastres i les germanastres, cosa que normalment no és així. I el poema és tot el contrari, ja que dóna la imatge de una dona que no ha tengut cap relació i que també pot esser feliç d'aquesta manera.

Entrada lliure

1. Fes dues entrades lliures. Una de personal i una altra que sigui sobre alguna cosa que vos agradi, sobre la qual heu cercat informació. 

 L'amistat

L'amistat (del llatí amicus; amic, que possiblement es va derivar de amore; estimar. Encara que es diu també que amic prové del grec a; sense i ego; jo, llavors amic significaria "sense el meu jo", amb la qual cosa es considera a un amic com a l'altre jo) és una relació afectiva entre dues persones. L'amistat és una de les més comunes relacions interpersonals que la majoria dels éssers humans tenen en la vida.
L'amistat és un sentiment convingut amb una altra persona, on es busca confiança, consol, amor, diners i respecte. És un vincle molt especial entre dues persones que són amics.

Aquest és el significat de que és l'amistat, jo personalment pens que l'amistat és uns dels valors més importants en aquesta vida, has de sebre valorar en tot moment una amic o amiga.
Crec que quasi tothom en aquesta vida té algun amic en especial, o almenys pens que l'haurien de tenir, perquè tenir amistats és molt important, sempre necessites que algu et doni consells quan els a necessites o t'ajudi quan tens un problema, al igual que tú també ho has de fer per l'altra persona.
Per jo ajudar  a un amic no és cap esforç, si ho faig és perquè m'agrada, i mai esper que aquesta persona em deu alguna cosa per haver-la ajudada.
Està clar que has de sebre triar les amistats, no totes són bones, aquelles amistats que domés estan per sortir de festa i anar d'un lloc a un altre no són les millors, és a dir, no és completament una amistat.Una amistat de veres pens que és aquella que et sap dir la veritat, et valora, et diu els defectes, et dona consells, està en tots moments per ajudar-te, està en tú els moments dificils i en els bons, i et diu el que és millor per tú.
Però poc a poc en aquesta vida, et va diguent qui sí o qui no, i has de saber el que és millor per tú, encara que no sigui el que més t'agradi.
El fet de ser una persona sociable, ajuda molt en aquesta vida, i et dona oportunitats en moltes ocasions.
Així què sempre has d'estar obert per tot tipus d'amistats mai saps qui et pot ajudar de veres, o qui pot ser important en la teva vida.
Aquells amics que saben valorar els petits detalls, són amistats de veres.




Fideus Xinesos

Aquest plat sovint l'elabora la meva mare, perquè a casa ens agrada molt.

Ingredients: 
- Fideus xinesos
- Pit de pollastre
- Pastanaga
- Ceba
- Prebre vermell
- Xampinyons
- Salsa de soja

Elaboració:
Primer és posen a bollir els fideus. Després fas tires des pit de pollastre, i els a passes per una pella amb sal i prebre negre. Fas el mateix amb la pastanaga, ceba, prebre vermell, xampinyons, ho fas tot tires i trossejat i ho mescles amb el pit de pollastre i que quedi tot ben passat per la pella. Després hi poses els fideus ja bollits, i ho mescles tot que quedi saltetjat.
Cada un al seu plat li posa la salsa de soja al seu gust.

Són boníssims!!

El nadal s'acosta...

1. Explica el que significa per a tu el Nadal (fet religiós, familiar, de consum...). Justifica la teva resposta.

Desde el meu punt de vista, Nadal, són unes festes més que res per el consum. Totes les empreses i tendes s'aprofiten de aquestes festes per pujar els preus, i fer publicitat perquè la gent compri. 

Però Nadal, és un fet religiós i se'n aprofiten d'això. També  són unes fexes on moltes des families és reuneixen per fer Nit Bona, Nit vella, el dia de Nadal...

A España molta de gent celebra el pare Noel, i aquesta festa és típica de Inglaterra, i per aquest motiu la gent ja gasta més doblers i fa consum de una cosa que no sería necessària. 

Els reis sí que és una festa que és celebra a España i ja és un poc més raonable que la gent gastí. Però de totes maneres Nadal són unes fexes de tranquilitat i armonía. 

2. Explica quin seria el viatge de la teva vida.

El viatge de la meva vida sería Venècia. M'encantaría que sí algun dia em cas, pogués anar de viatge de boda allà. Passejar-me per tots els carrers sense perdre cap detall, anar amb les Gondoles, anar a restaurants i menjar pasta (ja que és el meu plat preferit), fer moltes fotografies, allotjar-me a un hotel molt bonic...

Tot el que pugui fer allà, ho faría. Sé que no em puc morir sense anar-hi, perquè és el meu somni.

3. Cerca un poema que parli sobre el Nadal i el comentes.

Aquella nit

Aquella nit cantaven

tots els ocellets del món.

Mullava el clar de lluna

el fons de cada bosc.

Mentre a les altes cledes

dormien els ramats,

ca a Betlem anaven,

joiosos, els pastors.

Errívols llenyataires

perdien la destral.

(Tomàs Garcés)

Aquest poema parla sobre la nit que va nèixer el nin Jesús, i diu que tothom estava content, i que els pastors li duien coses.

 

4. Quina és la cançó més representativa del Nadal per a tu? Escriu-la i explica-la.

EL VINT-I-CINC DE DESEMBRE

El vint-i-cinc de desembre,
FUM, FUM, FUM (2)
ha nascut un minyonet
ros i blanquet, ros i blanquet;
fill de la Verge Maria,
és nat en una establia,
FUM, FUM, FUM.

Aquí dalt de la muntanya,
FUM, FUM, FUM (2)
si n’hi ha dos pastorets,
abrigadets, abrigadets,
amb la pell i la samarra,
mengen ous i butifarra,
FUM, FUM, FUM.

Qui dirà més gran mentida?
FUM, FUM, FUM (2)
ja repon el majoral,
amb gran cabal, amb gran cabal,
jo faré deu mil camades
amb un salt totes plegades,
FUM, FUM, FUM.

Nit enllà el sol els desperta,
FUM, FUM, FUM (2)
veuen l’àngel resplendent
que els va dient, que els va dient:
“Ara és nat a l’establia,
Déu infant, fill de Maria”,
FUM, FUM, FUM

A vint-i-cinc de desembre,
FUM, FUM, FUM (2)
és el dia de Nadal,
molt principal, molt principal.
En sortir de les matines
farem bones restolines,
FUM, FUM, FUM.

Déu nos do unes santes festes,
FUM, FUM, FUM (2),
faci fred, facil calor,
serà el millor, serà el millor,
de Jesús fer gran memòria
perquè ens vulgui dalt la Glòria,
FUM, FUM, FUM.

Aquesta és canço és una nadala, que explica el dia 25 de desembre, que va ésser el dia que va nèixer el Bon Jesús. Sempre a les esglesies aquest dia la solen cantar.

Fet social que més et preocupa.

1. Explica el fet social que més et preocupa en aquests moments. Explica per què i cerca informació sobre el tema, documentant-lo.


El fet social que més em preocupa en aquests moments és la sanidad pública. Perquè pens que la salut de les persones és el més important, ja que molta gent el que li preocupa en aquests moments és la crisi, jo pens el contrari que no el més important són els doblers, però també es vera que la sanidad es afectada per culpa de la crisi. 
Ja han començat a retallar metges, infermers, medicaments, ajudes als de la tercera edat, ajudes als discapacitats...
Com que han llevat molts de metges, idò les llistes de espera són llarguíssimes, i una persona que l'han de operar perquè té qualsevol problema ha de esperar molt.
També a partir d'ara hauran de pagar per la tarjeta sanitaria. Et donen el medicament just. Els preus dels medicaments pujen.
A més, trob que no haurien de fer tants de hospitals, perque inverteixen molts de doblers amb coses que llavo no utilitzen, com els ordenadors, taules, cadires, despatxos que no hi ha res...i tots aquests dobes que han malgastat els a podrien invertir en alguna cosa mes important.


Trobo que és una injusticia haver de retallar de la sanidad, ja que som tanta de gent en España, hi ha gent que ho necessita de veres, i no tenen cap ajuda. 
Pens que s'hauria de fer un pensament, i començar a retallar de altres bandes, per exemple baixar el sou als polítics, perquè és vergonyos.




http://www.msps.es/

El nostre blog.

En la vieja escuela

(Carlos Marianidis)

1. Fes un escrit per a la revista del centre on expliquis i facis propaganda de nostre blog, www.modulvoluntari.blogspot.com. Pensa a contar de quina manera el treballam, quines activitats hi solem fer, ja saps que són molt diverses i per què t'agdrada treballar d'aquesta manera.

Aquest any he conescut lo que és un blog, n'havia sentit parlar, però mai li havia posar atenció. 

A la nostra classe tenim un blog que és diu www.modulvoluntari.blogspot.com. Cada dia que tenim català vein a la bibliotèca i treballam damunt el blog, la nostra tutora ens posa feina cada dia, i em d fer ses entrades. Feim coses molt diverses com, analizar poemes i explicar-los, comentar imatges, posar coses que ens agraden... a vegades és un poc lliure. 

Sa veritat es que a jo personalment, m'agrada bastant, perquè no ho havia fet mai, i trob que és una manera de aprendre coses noves i no és lo mateix de sempre. A més també és una manera de expresar els teus sentiments, ja que ha vegades parlam de la felicitat, el amor, violència de gènere...

Més envant quan ja conegui perfectament el blog, crec que me'n fare un de personal, com si fos el meu diari, cada dia posar una entrada nova, vos ho recoman.

Besades, besades i més besades per a aquest dimarts de tardor!

Besos

...

Y eso es lo que quiero, besos. 

Que todas las mañanas 

me despierten de esos, 

que sea por la tarde 

y siga habiendo besos. 

Y luego por la noche 

hoy me den más besos pa cenar.

...

(Canto del Loco)

1.Veus? Un fragment d'una cançó tan coneguda com aquesta  pot ser considerada poesia. Fes el mateix tu amb tres cançons que t'agradin i siguin poètiques. Les penges al teu blog acompanyades d'una imatge adient.

                                          Solamente tú

Haces que mi cielo
vuelva a tener ese azul,
pintas de colores
mis mañanas solo tú
navego entre las olas de tu voz
y tú, y tú, y tú, y solamente tú
haces que mi alma se despierte con tu luz
y tú, y tú, y tú..

(Pablo Alborán)

                                                                      Coleccionista de canciones

Tu con la luna en la cabeza
en lugar en donde empieza
el motivo y la ilusion de mi existir
tan solo tu solamente, quiero que seas tu
mi lucura, mi tranquilidad y mi delirio, mi compas y mi camino
solo tu solamente quiero que seas tu
y pongo en tus manos mi destino por que
vivo para estar siempre, contigo........

(Camila)

                                                  Aprendiz

Me has enseñado tú

tu has sido mi maestro para hacer sufrir
si alguna vez fui mala lo aprendí de tí
no digas que no entiendes
como puedo ser asi
si te estoy haciendo daño
lo aprendí de ti

(Malú)