Imatges espectaculars, enriqueix el teu blog...

      1. Cerca deu imatges espectaculars sobre paisatges, les penges i les descrius. Explica també per què t'agraden tant. 

He triat aquestes imatges, perquè son fotografies de Mallorca, ja que és la meva illa. També perque són llocs que he visitat, i són preciosos, com la serra de Tramuntana, el castell de Bellver, Es Trenc, Torrent de Parells, i Cala s'Almunia.

Esclerosis Múltiple per Mónica Prieto, una vivència personal

         1. Llegeix aquest text i en fas un resum del que ens conta la vostra companya  i feis un comentari personal. 

          Na Mónica, ens conta com va esser que li varen trobar la malaltia a la seva mare. Li varen diagnosticar una Esclerosis Múltiple. Tot va començar quan la seva germana petita va nèixer, a partir d'aquell moment va començar a tenir mal de ciàtica, va haver de deixar la feina i anar de metges. Despres de dos anys anant a metges li varen diagnosticar.

            Pens que ha de ser molt dur que et diguin que tens aquesta malaltia, però després et vas acostumant, i sobretot has de ser molt positiva.

        2. Cerca 10 verbs en forma personal, 10 noms, 10 adjectius, 10 adverbis, i 10  preposicions. 

- Verbs: néixer, caminar, vestir, menjar, canviar,posar, estar, saber, feia.

- Noms: tretze, germana, mare, feina, ciàtica, llit, boca, metges, hospital, doctora.

- Adjectius: petita, contenta.

- Adverbis: no, bé, dins, molt, que, més.

- Preposicions: de, a.
 

         3. Divideix el text en introducció, desenvolupament i desenllaç.

- Introducció: Fa tretze anys...."fins a"....no era veritat. 

- Desenvolupament: Va seguir anant...."fins a".....cridar l'associació.

- Desenllaç: Al principi...."fins a"...ha millorat.

Por

Si això què has dit és cert, tinc por. Però no una por qualsevol. És una por d’animalet acorralat, sense rumb, que em fa tremolar com una febrada i bategar el cor en un exercici suïcida que em rebentarà les parets de la vida. No sé en quin cantó del camí em vas trobar, ni recorde amb quins ulls d’astorament et vaig mirar, ni quin miracle vaig desitjar per fugir de les teues mans. Jo no vull que m’estimes ara, precisament ara. Ara que he llaurat el meu espai de solitud inabastable i que he amuntegat maons de vidre gelat al meu voltant perquè no puguen esclafir els murs amb el caliu que degotegen les tendreses. Ara no, que sé el que duren les roses. Ara, justament ara, que ja m’havia conformat amb una estima petita, un sucret, un embast... Jo ja no et feia meua. M’havia tret de sobre la teua empremta, a arraps i mossegades. I mira’m ara l’ànima, plena de senyals de verola, dels petits estralls que configuren la geografia de l’oblit. Encara em vibra la pell amb el cop sec del teu comiat. Encara em recorde assegut davant l’espill, dibuixant una conclusió que em capigués en la doble ratlla del quadern, com una acurada cal•ligrafia on pogués llegir-se que allò nostre fou un amor petit, insignificant, una joguina, el passatger d’un tren aturat. I ara vens tu i em dius que encara m’estimes. I tot es converteix en un amor-allau, un amor-vent que va encenent les roselles en els camps, un amor-riu que deixa peixos d’argent a les vores, un amor-estiu que torna dolces totes les fruites... Tremole de por, sí. Perquè les teues paraules tèbies em regolfen de nou, envaint-me. Nosaltres hem acabat. Ja no m’és possible fer-te un lloc al meu llar de cendres escampades. Ves-te’n! Deixa’m! Que tinc por, perquè fins i tot aquesta freda actitud de dissidència és mentida...

                                                                                           Josep Manel Vidal 

1. Penja al teu blog la narració "Por". Explica'n el contingut i diguès quines diferències trobes amb un text poètic. 

Aquest text parla de la por del amor, de dues persones, que varen tenir un "rollo" i que ara l'altre s'ha enamorat, i no vol estar amb ell perquè té por a que li fassi mal.

Les diferències que trob esque un text poètic està escrit en prosa i el narratiu no. Que al poètic a vegades els versos rimen i al narratiu no.

¿Dónde podemos encontrar la poesía?: Conclusiones, de Luis Caissés

Conclusiones

(Luis Caissés Sánchez)

La Poesía

no sólo está en el crepúsculo,

la rosa,

el mar,

la lluvia,

la pobrecita página en blanco.

Está también en ti, amor,

aún cuando lo ignores,

dudes de lo que digo,

estés contra ella,

la niegues.

 

 

            1. Contesta las siguientes preguntas sobre el poema:

A. ¿Dónde está la poesía?

Ésta en la persona

B. ¿Dónde la podemos encontrar? 

En el amor

C. ¿Se tiene que remover mucho por el mundo para descubrirla?

No, simplemente la tienes que sentir.

D. ¿Todo el mundo la puede descubrir?  

Sí

E. ¿Qué te llama la atenció de la forma de este poema? Recuerda que siempre tienes que justificar tus respuestas.

 

Manifestació del 15 d'Octubre

         1. Cerca informació a un diari d'actualitat sobre la manifestació del 15 d'octubre ( manifestació que es feia, el mateix dia, arreu del món). La penges al teu blog, l'expliques (resultats, penja algun escrit que en parli també) i en fas la teva opinió personal. Penja'n imatges també.

Palma s'uneix a la movilització del 15 d'octubre, "Units per un canvi global", és el lema de la manifestació , que va comenssar a les 19:00 hores a la Plaça de les Tortugues.
La gent vol reclamar els seus drets i reclamar una autèntica democràcia.
En ella han participat representants sindicals, i cualque polític, com Manel Carmona, líder de Esquerra Unida, així com gent de totes edats s'han manifestat de forma pacífica.

http://www.youtube.com/watch?v=ojTntt5Zb6A

Pens que és una manera de manifestar els drets de les persones, crec que va esser molt bona idea, ja que és indignant el que està passant a Espanya.


       2. Quina és la teva cançó preferida? Per què? Escriu-la i explica'n el significat. També en pots posar l'enllaç directe.
 Teng moltes cançons que m'agraden molt, però una en concret és s'ha de na Amy Winehouse- Tears Dry On Their Own. Yo mai li e donat molta de importància a n'aquesta dona, però després de la seua mort, me vaig interessar per escoltar com cantava, i me va agradar molt, trob que tenia una molt bona veu.

http://www.youtube.com/watch?v=ojdbDYahiCQ

Seguim fent activitats

      1. Prepara una enquesta sobre la pena de mort. Pensa en les preguntes interessants que podries fer. L'enquesta ha de tenir un mínim de 10 preguntes.




- Penses que la pena de mort és lògica?
- Què faries si a un familiar teu el comdemnassin?
- I a tu mateix?
- Trobes que és un bon exemple per als nins?
- Què s'hauria de fer per substituir la pena de mort?
- Quin dret tenen persones a matar la vida d'un altre?
- Estàs content que al teu pais no és legal la pena de mort?
- Trobes que 68 països és una xifra molt elevada a la pena de mort?
- Què faries tu mateix per aturar la pena de mort?
- Com creus que seria una mort amb pena de mort?

        2.  Cerca informació sobre qui eren els Cucorba. Afegeix imatges, la seva història i tota la informació que trobis. 
 Cucorba és un grup mallorquí, dedicat a l'animació infantil fundat a Muro el 1977. L'integren Francesc Aguiló Serra, Jeroni Cerdó Cladera, Gabriel Gamundí Ramis i, des del disc Mamballetetes, Gemma Palà.
Actuen vestits de pallassos i el seu repertori és basa en cançons populars d'arreu dels Països Catalans  i amb temes de creació pròpia.

S'estrenen discogràficament el 1985 amb l'àlbum Com un pern de rifa i d'aleshores ençà han publicat diversos discos: Demà és festa (1988), Trencaclosques (1990), Xica pica pollerica (1993), Les millors cançons infantils (1993), En Joan Petit quan balla (1995), Cucorba té 3 pallassos (1998), Prou de mollor (2001), La lluna i la pruna (2004), Madò Pereta canta i compta amb Cucorba (2004), Cucorba 30 (2006), Cucorba dBàsic (2009) i Mamballetetes. Cançonetes per a persones petitetes (2010).

D'entre els seus muntatges destaquen N'Espardenyeta, de Jaume Vidal i Alcover (1978); La princesa embruixada, de Gabriel Janer Manila (1982), i Trencaclosques, programa realitzat pel Centre Territorial de TVE a Balears (1990). El 1988 fou guardonat amb el Premi Francesc de Borja Moll i el 2003 amb el Premi Ramon Llull.

      3. Explica el que penses que hauries de fer, en el teu dia a dia escolar, per a millorar tant la teva actitud com el teu rendiment.

  Pens que al dia a dir escolar, alomillor hauria de prendre més atenció a classe, perque amb una mosca ja em distrec, podria no tenir tanta versa a l'hora de fer els deures, podria arribar més prest a les classes. I la meva actitud pens que és adecuada.

       4.  Explica què significa per a tu l'amistat, si consideres que tens bons amics i si tu et consideres un bon amic i per què. Quines qualitats ha de reunir la persona considerada amiga per a tu? Afegeix imatges que simbolitzin el que és l'amistat per a tu.
    L'amistat pens que és una part fonamental per a la vida, trob que sempre has de tenir un amic/a per contar-li les coses, per donar-te consells, per estar en els bons i a nes mals moments. Yo pens que teng bons amics, almenys dues o tres amigues que se que puc contar amb elles quan els a necessit, igual que yo també hi som per elles. També em consider bon amiga, perquè sempre pens amb elles a l'hora de fer coses, quan estan malament, quan necessiten alguna cosa, perquè em contin secrets...
   Les qualitats que ha de reunir la persona considerada amiga pens que ha d'esser: T'ha de gordar els secrets que li contes, estar en els bons i mals moments, que sempre a l'hora de fer les coses penssi amb tu, que és preocupi per tu, i sobretot que et digui les coses que as malament, i el que troba que és el millor per a tu.

 

Pena de mort

     La pena de mort o pena capital és l'execució d'un presoner com a càstig per un crim o delicte. Etimològicament, pena capital és el càstig imposat a un crim tan greu que mereix la decapitació.

És una violació dels drets humans que, a diferència a altres violacions, com per exemple, la tortura, les execucions extrajudicials, o les "desaparicions", no s'oculta ni es nega, al contrari, forma part de les lleis del país que l'aplica.

      Opinió personal

         Pens que la pena de mort no és el mes just, si que és vera que quan algu ha matat a algú sempre deim que a ell també l'haurien de matar, però no és el mes lògic. Sí que el poden fer sofrir per el que ha fet, pens que la presó és el pitjor càstig, ja que no tens llibertat, i la llibertat és un des factors importants en la vida.


     Pena de mort?

        Aquest paràgraf parla de que no és justa la pena de mort, que hi ha altres formes de condemnar a una persona que ha fet alguna cosa il·legal. Que com és possible que hi hagui tants de països que encara tenguin la pena de mort, com és possible que tantes persones al seua feina és executar a altres persones, com és possible que hi hagui persones que lleven la vida a altres, perque no domés condemnen la vida seva, sinos també la dels seus familiar, amics,etc.

       A Xina ha passat, han executat una persona de 53 anys, per tràfic de drogues al 2007, i fins a finals del 2009 ha estat executada. La seua família ho ha intentat tot, pero no ha servit de res.

      Quin tipus de justícia és tot això? Perque si ho posam de exemple als nins, sobretot a l'escola, que em de fer? els mestres han de pegar als nins que han pegat als altres? Quin tipus d'educació és?

       Les persones que fan coses malament està clar que han de patir un càstig, però no la pena de mort,  a més s'han comdemnat vides innocents, i no s'ha pogut tornar enrrera. 

      Actualment hi ha 69 païsosque contemplen la pena de mort, una xifra molt elevada, i encara i tot hi ha persones que encara estan a favor.

      Opinió personal:

Pens que la pena de mort, no hauria de ser legal en cap país, perque pens que no és just que ningu llevi la vida a una altre persona, no hi ha dret. També quin exemple donen als nins? és normal que hi hagui tanta violència. Jo si hagués de comdemnar a algú perque a matar a una persona, el comdemnari a presó tota la vida. Això crec que és el pitjor càstig.

     

Octubre poètic amb Joana Raspall: homenatge dels nins i nines

             1. Joana Raspall (Barcelona, 1913) és escriptora i bibliotecària. Autora de tres diccionaris —de sinònims, de locucions i frases fetes i d'homònims i parònims—, cultiva sobretot el teatre infantil i la poesia.

                   A part dels estudis de bibliotecària, també estudia comptabilitat, però la seva passió és la llengua catalana, per la qual sempre vetlla, sobretot quan el seu país n'està privat. El seu amor per la poesia i els infants la porta a escriure poemes per als més menuts, cosa que la fa una de les pioneres del gènere a casa nostra. La seva poesia infantil, clàssica i molt afí a la sensibilitat dels petits lectors, destil·la senzillesa en estat pur.

                  Tot i que sempre escriu poesia, es decideix a publicar-la ben entrada la maduresa. El seu últim llibre de poemes, Arpegis, apareix el 2004. L'escriptora, a través de la poesia japonesa, hi aglutina i recompon amb delicadesa una vida viscuda amb una conscient i profunda reflexió. El mateix any també apareix l'onzè i últim recull de poemes per a infants, Concert de poesia.

                 Joana Raspall porta la vida literària sempre amb molta discreció, si bé visita escoles i participa constantment en la vida literària de la seva ciutat, Sant Feliu de Llobregat, com ara a través del premi Martí Dot. És una de les fundadores d'aquest premi i hi continua sempre vinculada com a membre del jurat.

                                       2.

 

Al lector de poemes

(Joana Raspall)

Llegeix a poc a poc.
El vers té pes i ales;
endinsa al fons del cor
i forja les sagetes
que vencen temps i espai.
Respira a poc a poc
l’embruix de les paraules,
i fes-te’n un tresor
de ritme i harmonia

 que ja no et prendran mai. 

              Aquest poema ens diu que em de llegir be un poema, que a cada vers ens diu alguna cosa interesant, és a dir em de posar atenció a un poema que diuen coses molt boniques.

 

 ia

La Poesia

        

             A)Resum del text.
            Na Míryam pensa que per fer un poema han de tenir imaginació i no es saben expresar d'una altra manera. A ella li costa molt escriure un poema, ja que com ella diu necessitaria moltes musses per inspirar-se.
              Un dia la mestra li va dir que havia de fer un poema, al principi li va costar molt, però un pic fet és va adonar que no era un obstacle per ella.

              B) Idees principals del text.
               - Els poetes s'expresen amb poesia, perquè és la seva forma de expresar-se.
               - Escriure un poema no és un obstacle.
               - Els temes que més agraden són els de la vida.

               c) Opinió personal.
                Jo pens de manera molt parescuda a na Míryam, ja que pens que escriure un poema el que falta és tenir un poc d'imaginació i deixar-te dur, però a la vegada costa molt posar-se, i que pot resultar un poc difícil, també pens que has de llegir bastant abans de posar-te a escriure. Però com no és pot dir: "D'aquesta aigua no en beure" com ella diu, pot ser en un futur m'agradi escriure poemes.

El tabac

                    1. Fer un comentari sobre el text que parla del tabac.
                     Pens que sí que s'haurien de canviar els hàbits del tabac, ja que a Espanya és el país a on es fumen més cigarrets. Sobretot, pens que no s'hauría de fumar davant els nins, ja que donen un mal exemple, i també son perjudicats per el fum del tabac. Molts d'espanyols han intentat deixar de fumar, i el 12% sí han demanat ajuda.


                    2.

                        - Per què creus que el tabac és una droga acceptada legalment?

                           Pens que és legal, per el fet de que comque hi ha molta de gent que fuma, i el govern guanya dobes damunt cada capsa de tabac, hi els hi surt benefissios.
       
                        - Creus que si els teus pares fumen són un bon exemple per a tu? Et pot perjudicar?
                           No, pens que no són un bon exemple. Hi sí que em poden perjudicar, perquè si fumem davant yo sería un fumador passiu.
       
                      3. Els fumadors passius poden estar afectats pel tabac?
                           Sí

                       4. Escriu els efectes secundaris del tabac.

                            - Cancer.

                            - Malalties al cor.

                            - Malalties de pulmó.

                            - Malalties gastrointestinals.

                            - Mal alè.

                            - Mal olor a la ropa, pell...

                            - Disminució de la capacitat de practicar esports o activitats físiques, per problemes respiratoris.

                            - Aparició de arrues abans de lo normal, sobretot a la cara.

                            - Mayor risc de espanyarmos un òs.

                            - Problemes d'erecció als homes.

                            - Problemes per dormir.

                            - Gast innecessari.

                            - Mal de gargamella.

                            - Problemes dentals.

                           

Volverán las oscuras golondrinas...

                  

      1. Adiós, amado mío.

                               Pienso en ti de noche y de día.

                      Mirando hacia el infinito

                                  durante las noches largas pienso

                    en este amor profundo

                     que llevo dentro de mi 

           para darte a ti. 

                                           Pienso en tus besos, en tus pasiones,

                                          en lo que quedara vivo dentro de mi.

                   2. - Rechazo al Neoclasicismo: Fente al escrupuloso rigor y orden con que, en el siglo XVIII, se observaron las reglas, los escritores románticos combinan los géneros y versos de distintas medidas, a veces mezclando el verso y la prosa; en el teatro se desprecia la regla de las tres unidades( lugar, espacio y tiempo) y alternan lo cómico con lo dramático.

                           - Subjetivismo: Sea cual sea el género de la obra, el alma exaltada del autor vierte en ella todos sus sentimientos de insatisfación ante un mundo que limita el freno de sus ansias, tanto en el amor, como en la sociedad, el patriotismo, etc. Hacen que la naturaleza se fusione con estado de ánimo y que se muestre melancólica, tétrica, misteriosa, oscura... a diferencia de los neoclásicos, que apenas mostraban interés por el paisaje. Los anhelos de amor apasionado, ansia de felicidad y posesión de lo infinito causan en el romántico un desazón, una inmensa decepción que en ocasiones les lleva al suicidio, como en el caso de Mariano José de Larra.

                          - Atracción por lo nocturno y misterioso: Los románticos situán sus sentimientos dolientes y defraudados en lugares defraudados en lugares misteriosos o melancólicos, como ruinas, bosques, cementerios...De la misma manera que sienten atracción hacia lo sobrenatural, aquello que escapa a cualquier lógica, como los milagros, apariciones, visiones de ultratumba, lo diabólico y brujeril...

                           - Fuga del mundo que los rodea: El rechazo de la sociedad burguesa en la que les ha tocado vivir, lleva al romántic, a evadirse de sus circunstàncias, imaginando épocas pasadas en la que sus ideales prevalecían sobre los demás o inspirándose en lo éxotico.

RIMA LIII    Volverán las oscuras golondrinas

en tu balcón sus nidos a colgar,

y otra vez con el ala a sus cristales

        jugando llamarán.

  Pero aquellas que el  vuelo refrenaban

tu hermosura y mi dicha a contemplar,

aquellas que aprendieron nuestros nombres...

        ¡esas... no volverán!.

  Volverán las tupidas madreselvas

de tu jardín las tapias a escalar,

y otra vez a la tarde aún más hermosas

        sus flores se abrirán.

  Pero aquellas, cuajadas de rocío

cuyas gotas mirábamos temblar

y caer como lágrimas del día...

        ¡esas... no volverán!

  Volverán del amor en tus oídos

las palabras ardientes a sonar;

tu corazón de su profundo sueño

        tal vez despertará.

  Pero mudo y absorto y de rodillas

como se adora a Dios ante su altar,

como yo te he querido...; desengáñate,

        ¡así... no te querrán!

                              

Tardor...

           1. La tardor, és una estació de l'any en què sempre s'ha dit que les fulles dels arbres cauen, la gent està més trista, comença a fer més fred, és una estació de l'any un poc trista. No es veuen tants de colors per el carrer, la naturaleza no te tanta vida. La tardor dona pas a l'hivern.

Les fulles seques fan sardana
d'ací d'allà saltironant,
i dintre el bosc la tramuntana
sembla la cobla al lluny sonant.

I quin seguit de fulles roges
que enjogassades porta el vent;
les que més corren, semblen boges,
altres se'n vénen dolçament.

I quan el sol se'n va a la posta,
l'arbre que enyora el seu fullam,
poc a poquet son ombra acosta
als balladors damunt del camp.

I surt la lluna trista i sola,
fulla d'un arbre on ha viscut,
que va cercant pel cel on vola
les companyones que ha perdut.

Les fulles seques fan sardana;
mes, quan l'albada surt després,
de les endú la tramuntana
espais enlaire per mai més.

I l'arbre sec ja torna a viure,
fulles i flors arreu badant,
i cada brot, quin cants de riure,
fent nius les aus i els becs juntant!

Després la fruita, que encisera,
pengim-penjam al sol que és foc,
el préssec ros i la cirera,
la pruna clàudia i l'albelcorc!

Oidà!Quin goig!Fem les rodones,
sardanejant de dia i de nit,
les mans unint homes i dones,
els ulls clavats en l'infinit

Àngel Guimerà

Paraules del vent

                                 2.

Paraules del vent

(Joana Raspall)

El vent em diu coses

que jo no les sé explicar;

coses dolces i boniques

que fan de bon escoltar:

com si cantessin els àngels

amb arpes i violins;

com si les flors hi vessessin

el nèctar que duen dins;

com si em gronxessin les ones

sobre un mar meravellós

dins d'una barca de somni

on fóssim nosaltres dos...

...perquè sé que tu hi vindries,

al mar de l'encantament,

a escoltar bruixeries

           El tema d'aquest poema és l'amor. Parla de lo maravellós que és l'amor, i lo bonic que pot ser.

 

de les paraules al vent.

Viatge a Ítaca

Quan surts per fer el viatge cap a Itaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d'aventures, ple de coneixences.
Has de pregar que el camí sigui llarg,
que siguin moltes les matinades
que entraràs en un port
que els teus ulls ignoraven,
i vagis a ciutats
per aprendre del que saben.
Has d'arribar-hi, és el teu destí,
però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys,
que siguis vell quan fondegis l'illa,
ric de tot el que hauràs guanyat
fent el camí, sense esperar
que et doni més riqueses.
Itaca t'ha donat el bell viatge,
sense ella no hauries sortit.
I si la trobes pobra, no és que Itaca
t'hagi enganyat. Savi, com bé t'has fet,
sabràs el que volen dir les Itaques.

Més lluny, heu d'anar més lluny
dels arbres caiguts que ara us empresonen,
i quan els haureu guanyat
tingueu ben present no aturar-vos.

Més lluny, sempre aneu més lluny,
més lluny de l'avui que ara us encadena.
I quan sereu deslliurats
torneu a començar els nous passos.

Més lluny, sempre molt més lluny,
més lluny del demà que ara s'acosta.
I quan creieu que arribeu,
sapigueu trobar noves sendes.

Més lluny, sempre molt més lluny,
més lluny del demà que ara ja s'acosta
i, quan sereu deslliurats,
tingueu ben present no aturar-vos (2)

Bon viatge per als guerrers
que al seu poble són fidels,
afavoreixi el Déu dels vents
el velam del seu vaixell,
i malgrat llur vell combat
tinguin plaer dels cossos més amants.
Omplin xarxes de volguts estels
plens de ventures,
plens de coneixences.

Bon viatge per als guerrers
si al seu poble són fidels,
el velam del seu vaixell
afavoreixi el Déu dels vents,
i malgrat llur vell combat
l'amor ompli el seu cos generós,
trobin els camins dels vells anhels,
plens de ventures,
plens de coneixences. 

Lluis Llach 

Pens que el que vol dir aquest poema, és que en aquesta vida ens podem trobar de tot, que em de saber el que volem i que em d'estar preparats per tot el que pugui passar. Que em de conèixer moltes coses, sempre em de voler saber més, i sobre tot dels que més en saben. I que si ens proposam una cosa, em de lluitar per aconseguir-la.

http://www.youtube.com/watch?v=B2G4FQby7bM

Dites populars sobre les diferents estacions de l'any

1) Primavera arribada, ovella esquilada.

Vol dir que amb l'arribada del bon temps els pastors aprofiten per esquilar el ramat.

2) Per la primavera, res no és com era.

Vol dir que en la primavera les temperatures canvien.

 3) En l'estiu tot lo món viu.

Vol dir que sa gent surt a disfrutar del bon temps.

4) Estiu calorós, hivern rigorós.

Vol dir que si en s'estiu fa molta calor, en s'hivern fara mes fred.

5) La tardor, porta la tristor.

Vol dir que en la tardor ya no fa tant de bon temps, la gent està mes en les seves cases, ya no hi ha tanta alegria per els carrers.

 6) Pluja de tardor, fa bona saó.

Vol dir que en la tardor fa unes bones plujes.

7) Pluja d'hivern, dia d'infern.

Vol dir que en les plujes de l'hivern, solen ser molt fortes.

8) En hivern, bona sopa i vi calent.

Vol dir que a l'hivern, sempre cau molt be una bona sopa calenta, amb una copaeta de vi.

9) Si la Candelària plora, de l'hivern ja esteim fora; Si la Candelària riu, tornate'n al niu; tant si riu com si plora, de l'hivern ja estem fora.

Vol dir que ya ha passat s'hivern.

10) A l'estiu tota cuca viu.

Vol dir que en s'estiu totom surt al carrer per disfrutar de l'estiu.

11) La primavera, la sang altera.

Vol dir que en primavera, hi ha mes vida en la naturaleza, igual que en les persones.

12) A l'estiu, la figa busca el piu.

Vol dir que en l'estiu es temporada de les figues.

13) Els ocells tornen a cantar, la primavera acaba de arribar.

Vol dir que quan arriba la primavera els ocells canten, i surten.

14) La primavera porta flors, dites i calor. Si no la veus ets de color marro.

Vol dir que a la primavera neixen mes flors, hi ha mes dites sobre aquesta estació de l'any, i porta calor.