Escrit...

1. Fes un escrit sobre el que ha estat per a tu aquest any. Pots explicar com ha anat la teva relació amb els companys, amb el professorat i amb el centre en general. També com has duit el tema dels estudis i les diferents activitats realitzades. Intenta pensar què és el que te'n duus d'aquest curs.


Aquest any ha estat el darrer any dins l'IES Damià Huguet, ja que quasi he acabat el curs de mòduls voluntaris, i suposadament tendre el títol de graduat perquè he aprovat tots els exàmens. 
Aquest any m'ha passat molt aviat, suposo que perquè m'ho he passat molt bé, i venia a l'institut amb ganes de fer classe. Em estat molt poquets, n'Aina, Manu, Juan, Xisco i Nadal, gairebé cinc alumnes. Però això ha fet que ens tinguem més confiança, i els mestres ens puguin atendre millor a cada un.
Entre nosaltres no ens em barallat, ni insultat, simplement ens em duit bé, ens em ajudat, em rigut...
Amb el professors també molt bé, de matemàtiques i naturals em tingut en Quique, que a principi de curs es va donar de baixa dos mesos per paternitat, però va venir una substituta na Marga que amb ella també ens vam fer molt, i quan se'n va anar ens va fer molta de pena. De anglès em tingut en Joan Esteve, domés ens veiem dues hores a la setmana, no ens teniem tanta confiança però també ens em duit molt bé. I per català, castellà, socials, ètica i tutoria, la nostra tutora Antònia Lladonet. Ens em duit molt bé amb ella, si em tingut algun problema i li em volgut contar, ella ens ha ajudat, ena ha escoltat, i ens ha aconsellat. 
Personalment, ella i jo em tingut alguna baralla, que ens em discutit per mals entesos, o perquè no he explicat les coses bé, però que al final sempre o em arreglat i com si no hagués passat res.
Aquest any he tret bones notes, o almenys o he intentat, encara que sempre es pot estudiar més del que jo he estudiat, he fet els deures sempre, ha classe he fet feina, i a les classes he prestat atenció, o podria haver fet millor, però n'estic satisfeta.
A més en aquest curs em fet coses diferents, em anat de excursió dues vegades, una amb la nostra tutora que vam anar a Palma a visitar el fornet de la Soca, i a veure en Jaume Bonet per la vaga de fam, va ser una excursió molt divertida!
També alguna vegada em duit berenar i em fet una berenada, algú duia una cosa per compartir amb tots.


D'aquest curs em duc moltes coses, sobretot coses bones, em duc uns grans companys, el record de uns mestres que crec que mai oblidaré, sobretot per tots els consells que ens han donat que algun dia recordarem, moltes coses apreses tan coses en matèria o coses sobre la vida. 


Aquí s'acaba una gran etapa de la nostra vida, el pas per l'institut, a alguns els hi haurà costat mes treure el graduat i a altres menys, però el que importa es tenir-ho, i ara saber cap a on collir el camí.

Democràcia real ja!

MANIFEST Democràcia Real ja!

Som persones normals i corrents. Som com tu: gent que s’aixeca tots els matins per estudiar, treballar o buscar feina, gent amb família i amics, gent que treballa dur cada dia per viure i donar u...n futur millor als que ens envolten.
Uns ens considerem més progressistes, d’altres més conservadors. Uns som creien...ts, d’altres no. Uns tenim ideologies ben definides, d’altres ens considerem apolítics. Però tots estem amoïnats i indignats pel panorama polític, econòmic i social que veiem al nostre voltant, per la corrupció dels polítics, empresaris, banquers… per la indefensió del ciutadà ras.
Aquesta situació ens fa mal a tots cada dia. Però si tots ens unim, podem canviar-la. És el moment de moure’s i de construir una societat millor. És per això que declarem fermament el següent:

* Les prioritats de la societat han de ser la igualtat, el progrés, la solidaritat, el lliure accés a la cultura, la sostenibilitat ecològica i el desenvolupament, el benestar i la felicitat de les persones.

* Hi ha uns drets bàsics que haurien de ser coberts en aquestes societats: el dret a l’habitatge, al treball, a la cultura, a la salut, a l’educació, a la participació política, al lliure desenvolupament personal i el dret al consum dels bens necessaris per a una vida sana i feliç.

* El funcionament actual del sistema econòmic i de govern no atén aquestes prioritats i és un obstacle per al progrés de la humanitat.

* La democràcia surt del poble (demos = poble, cracia = govern) així que el govern ha de ser el poble. Però en aquest país la major part de la classe política ni tan sols ens escolta. La seva funció hauria de ser portar la nostra veu a les institucions, facilitant la participació política ciutadana mitjançant línies directes i procurant el més gran benefici per al gruix de la societat, no la de enriquir-se i medrar amb el nostre esforç, atenent només als interessos dels grans poders econòmics i aferrant-se al poder mitjançant una dictadura partitocràtica encapçalada per les inamovibles sigles del PPSOE

* L’ànsia i acumulació de poder en un grup reduït produeix desigualtat, crispació i injustícia. Això porta a la violència, que rebutgem. L’obsolet i antinatural model econòmic vigent bloqueja la maquinaria social en una espiral que es consumeix a ella mateixa enriquint a uns pocs i avocant a la pobresa i escassetat a la resta, fins al col·lapse.

* La voluntat del sistema és l’acumulació de diners, premiant-la per sobre de l’eficàcia i el benestar de la societat, malbaratant recursos, destruint el planeta, generant atur i consumidors infeliços.

* Els ciutadans formem part de l’engranatge d’una màquina destinada a enriquir una minoria que ni tan sols sap de les nostres necessitats. Som anònims, però sense nosaltres res d’això existiria ja que nosaltres movem el món.

* Si com a societat aprenem a no confiar el nostre futur a una abstracta rendibilitat econòmica que mai s’aplica al benefici de la majoria, podrem eliminar els abusos i mancances que tots patim.

* Es necessària una revolució ètica. Hem posat els diners per sobre de l’ésser humà i hem de posar-lo al nostre servei. Som persones, no productes de mercat. No sóc només el que compro, sinó que també importa perquè ho compro i a qui l’hi compro.

Per tot això estic indignat.
Jo puc canviar-ho.
Jo puc ajudar.
Sé que junts podrem.
Surt amb nosaltres. És el teu dret.

1. Fes un resum del contingut del text.

2. Fes una valoració general del que es diu i escriu la teva opinió personal.

1. Explica quines coses t'agraden més de la natura. En fas una descripció.
El que més m'agrada de la natura son els camps ple de flors. 
De tan en quan m'encanta anar a passejar per el camp i veure els camps ple de flor de colors, tan de margalides, violetes..tot tipus de flors, a més respires un aire pur, natural. Et sents lliure i et dona alegria.
M'encantaria poder tenir una caseta al camp per anar-hi a estar de tant en quan.
També m'agrada molt contemplar el mar, veure com les ones xoquen contra les roques o com arriben a la vora de la mar. Sent tranquil·litat i es relaxant. Estar tombada a l'arena de la mar, i veure els ocells volar, no te preu.
No som una persona  que em fixi molt en la natura, aquestes son les petites coses que m'agraden i em fan feliç.
2. Cerca un poema que t'agradi especialment, el penges amb una imatge i el comentes. Sobretot has d'explicar per què t'ha agradat.
                                                               

                                                                  Paraules per regalar 

      Ara que aquest curs ja s'acaba

et regalam unes paraules 

per totes les que ens has enviat. 

Les teves paraules han estat:

Unes paraules que ens han obert

els ulls, les orelles i

la capseta del pensar.

 Unes paraules que ens han fet

passar un curs ple de sorpreses

màgiques per recordar.

Unes paraules formoses, daurades

i amb tots els colors

que han estat la llum de les nostres matinades.

Per tot això, Carolina, et volem regalar:

Unes paraules d'agraiment

per tot el temps que ens has dedicat.

Això, evidentment, molt ens ha ajudat.

Unes paraules que has d'escoltar,

blanes, suaus i amb pell de xot

perquè mai no les puguis oblidar.

Unes paraules somniadores

que arribin a la lluna, sota el mateix estel

i omplin el fosc cel.

Ara que aquest curs ja s'acaba

et regalam unes paraules 

per totes les que ens has enviat.

Mòdul Voluntari 2012

Doncs he triat aquest poema perquè especialment el vàrem fer nosaltres, els alumnes de mòduls voluntaris. El vam fer per na Carolina Ibac, ja que ella ens ha fet tot tipus de poema i ens a dedicat temps, i a més amb molt de gust. 

El segle XIX

1. Explica la societat espanyola del segle XIX.
En el conjunt d’Espanya, la preeminència del sector agrícola i el baix desenvolupament industrial van fer que la classe burgesa fos relativament feble, mentre que la noblesa conservava molta més influència que en altres països de l’Europa Occidental. A causa d’aquest fet, la societat espanyola va evolucionar molt més lentament que d’altres societats del seu entorn perquè la pervivència de la mentalitat i els costums aristocràtics van dificultar l’arrelament de les formes de vida burgeses, mentre que l’Església va continuar exercint una gran influència social. 
A Catalunya, en canvi, el desenvolupament industrial i el creixement urbà, preferentment de Barcelona, van donar a la societat catalana uns trets diferencials. La noblesa va anar perdent de forma progressiva la seva preeminència econòmica i social, mentre que la puixant burgesia industrial creixia tant en el nombre dels seus integrants com en rellevància social. Ara bé, aquesta burgesia va ocupar un lloc molt secundari en l’organització de l’aparell estatal liberal espanyol, que, en bona part, va continuar en mans dels grans propietaris agrícoles. També va ser a Catalunya on es concentrava la part més important del proletariat espanyol, el que va suposar que les associacions obreres i l’obrerisme hi tinguessin la seva força més gran.


2. Explica la industrialització espanyola al segle XIX.
Al segle XIX la indústria va començar a desplaçar a l'agricultura com a principal activitat econòmica en els països més avançats. Això va propiciar la transformació de l'economia d’alguns països europeus. No obstant això, España no es va industrialitzar com França, Gran Bretanya o Alemanya, ja que la seva economia seguia essent bàsicament agrària i el sector industrialitzat era poc competitiu a nivell internacional.
Els motius que van fer d'España un país poc industrialitzat en aquest segle vénen de diferents àmbits. Per començar, Espanya està situada a l'extrem sud-occidental d'Europa, la qual cosa encaria el transport de productes i matèries primeres a l'estranger. A més, durant el segle XIX España era un estat proteccionista, és a dir, imposava limitacions a la importació de productes estrangers (com la imposició d'aranzels) amb la finalitat d'afavorir el producte nacional, ja que aquest resultaria més barat per al comprador que el producte estranger. Això es va tractar de remeiar imposant una política lliurecanvista, que es va trobar amb l'oposició dels focus industrials espanyols, els quals veien les seves vendes amenaçades pel baix preu dels productes importats i al final no va ser imposada.
D'altra banda, el baix poder adquisitiu de gran part de la població espanyola (agricultors i pescadors) era la causa de l'escassa venda i, per tant, l'escassa necessitat de producció. Una família de camperols mitjà gastava gairebé tots els guanys en cobrir les seves necessitats bàsiques, per tant el seu consum d'altres productes era mínim. A més, el percentatge de població que treballava a indústries, mineria i construcció era molt petit (14,4% el 1877, la meitat que en els països més industrialitzats), de manera que la producció també era més reduïda. 

 3. Amplia la informació dels apunts de socials sobre la Mineria i el Carbó.
La mina amb extracció continuada més antiga del Regne Unit és la Tower Colliery al sud de Gal·les. Va ser iniciada el 1805 i va ser tancada el 2008.

A Amèrica es va extreure carbó des de principis de segle XVIII i comercialment des de 1730 a Midlothian Virgínia.

Les màquines de tallar carbó es van inventar a la dècada de 1880. Abans d’aquest invent, el carbó es treia a pic i pala. Cap 1912 les mines a cel obert es van dirigir amb pales a vapor especials.

  4. Explica les condicions de feina dels miners i les malalties que poden contreure.
Es tracta d'un treball dur i perillos, ja que qualsevol accident pot obturar-los l'entrada d'aire o sepultar-los. A les mines de carbó és d'especial importància el problema del grisú. El sol fet d'estar contínuament sota terra els exposa a més radiactivitat natural (descendents de la cadena del radó) que la resta de persones, i la incidència de càncer de pulmó en aquesta població també és major (gairebé segura si a més el miner és fumador), a més d'altres malalties, com la silicosa, sobretot del sistema respiratori i sovint anomenades popularmentdel miner. Malgrat això, és una feina que han fet nens. 

 5. Penja imatges relacionades amb cada activitat.

La societat espanyola del segle XIX

Industrialització en espanya al segle XIX

La mineria i el carbó al segle XIX

Escrits...

1. Fes un escrit d'acomiadament de l'institut.
Fa sis anys vaig començar primer d'ESO en aquest institut, l'estimat Ies Damia Huguet. Han estat sis anys a on he après moltes de coses, no domés matèries, si no que també valors, actituds, i maneres de anar per la vida. He passat tota la meva adolescència a l'institut, molts de moments que penso que mai oblidaré, com els mestres. 
He tingut molts de mestres que sempre m'han ajudat, i mai he tingut cap problema. Sabia que a part de els dubtes que tingues amb alguna matèria, també els podia parlar de coses personals si necessitava ajuda.
En ocasions he volgut tirar la tovallola i deixar els estudis, com vaig fer a tercer d'eso, no vaig acabar el curs i me'n vaig anar, però per el curs proper em varen telefonar a veure si volia fer el curs de PQPI de auxiliar de oficina, i el vaig acceptar, em varen donar una oportunitat, una sortida per tenir el títol de graduat escolar. Això va esser una mostra de interès cap a jo per poder tenir estudis, i em vaig adonar que els mestres no passen de els alumnes quan nosaltres moltes vegades deim que a ells simplement el que els interessa es cobrar a final de mes. 
Em fa molta de pena que s'hagi acabat aquesta etapa de la meva vida, ara em toca cercar-me la vida, i començar a planejar ben bé el meu futur, perquè com ens diuen a l'institut, sense estudis no pots parar en lloc, i menys en èpoques com ara.
Gràcies de tot cor per la paciència que han hagut de tenir els professors en algunes ocasions i per tot l'interès i les ganes de treballar amb els alumnes.
M'acomiado diguent als nins que estan estudiant, que seguesquin endavant, que no tirin la tovallola, i no perdin el temps, perquè si un curs es pot fer amb un any millor que no amb dos,  perquè després vos em penedireu de tot el temps perdut!
 Gràcies, i moltes besades! 

2. Fes un escrit sobre el que penses de la crisi i com afectarà el món de l'educació i el de la sanitat.
Estam a l'any 2012 i crec que ningú diria que estariem  en una crisi tan forta. Han començat a retallar moltes de coses, però al que més ha rebut ha estat la sanitat i l'educació. 
Fa uns parell d'anys enrere, molts de joves que acabaven els estudis de seguida trobaven un lloc de feina d'allò que havien estudiat, però ara ni amb una carrera es troba feina. 
Han retallat als llocs a on es mes necessari, la sanitat que és el més necessari en aquesta vida, moltes persones que fins ara han tingut una sanitat pública gratuita, hauran de començar a pagar per anar al metge, per fer-se mirar un mal de panxa o per qualsevol cosa que senzillament es una consulta.
I penso que això anirà a més, tancaran mes hospitals, hi haurà molts de metges i infermers al carrer sense feina, i no donaran abast els que quedaran per tota la gent. 
En l'educació està clar que fins ara haviem tingut una educació de qualitat, a on em tingut molts de mestres, un parell per cada assignatura, una tutora per cada curs, mestres de reforç, etc. 
Amb tots els retalls que estan fent no és podrà ensenyar als alumnes amb la mateixa qualitat, perquè menys professor implica que les classes hauran de esser de mes alumnes i no es podrà atendre a tots els alumnes de la mateixa manera. Igual que a les matèries no és podran veure tots els temaris amb profunditat, simplement veure lo bàsic de cada tema. 
Penso que arribaran a fer totes les escoles, i instituts privats. 
No se com acabarà la crisi, ni quan, però esper que sigui d'aquí pocs anys perquè això comença a esser un desastre total!

D'animals...

 1. Cerca informació sobre l'animal que més t'agradi, n'expliques la procedència, el que li agrada menjar, el que li agrada fer... També pots cercar algun poema dedicat a n'aquest animal.

L'animal que més m'agrada és el conill. Jo en tenc un, la seva rassa es diu conill nan. És nom Ron, i té cinc mesos.
Tenen la procedència de Austràlia, a on és varen anar expenent per tota la resta del món. Són animals un poc independents com els moixos, però un poc més sociables i afectuosos. Encara i tot no em de oblidar que és un animal salvatge, per el que és un poc difícil de domesticar com animal de companyia. No els hi agrada que els agafin, ja que és senten incomodes. La seva alimentació es basa en menjar pinso especial, vegetals, i fenc.
La seva higiene es basa en netejar la gàbia, ja que ell mateix es renta amb la llengua i les seves potes.
El seu canvi de pel és fa dues vegades a l'any, un en primavera i l'altre en la tardor.
Són animals que solen durar poc temps, però n'hi ha que poden durar fins a 8 anys.
El meu en especial, li agrada molt espenyar el cartró, que el tingui al damunt, i menjar, és passa tot el dia menjant!

2.1. Influeix la poesia en l'educació dels adolescents com tu?

Penso que si, que si no es d'una manera és de una altre. Pot esser que sigui poesia però en una cançó, o poesia clàssica... hi ha moltes maneres de poesia.

2.2 Quina importància té la poesia en l'educació de la sensibilitat?

Penso que la poesia és important a l'hora de parlar de la sensibilitat de les persones. Està clar que hi haurà gent que li afectarà mes i altres menys. 

2.3. Caldria donar-li més importància als instituts? 

Clar que sí, l'educació és una part molt important en aquesta vida, necessitam saber coses per anar pel món, la meitat de les nostres vides els a passam en un institut o col·legi per formar-nos a l'hora de anar a treballar, i seguir una vida. Els instituts són molt importants ja que per part els nins ens passam set o sis hores de dilluns a divendres, sún moltes hores junts, i està clar que haurien de donar-li molta més importància.

2.4. Què es pot aprendre amb la poesia?

Amb la poesia pots aprendre a entendre altres maneres de com la gent s'expressa, una manera molt més diferent. 

Pots aprendre a rimar els versos, també a conèixer paraules noves, veure que no és tan difícil entendre un poema, quan vas a poc a poc, paraula per paraula llegint el poema.

Una historieta...

1. Escriu una història on apareguin els següents personatges: un llibre, una capceta màgica, un nin i una ovella. Imaginació al poder!


Hi havia una vegada un nin, que estava dins la seva habitació  llegint un llibre, era un llibre de contes, i molt especial per a ell. Era especial perquè li va regalar la seva àvia, i l'àvia era molt important per a ell, es passava sempre que pudia a casa seva, llegint llibres.
Aquest llibre és deia La capceta màgica de l'ovella, tractava de una capceta màgica, i tan màgica que et podia concedir tres desitjos. Però aquesta capceta era molt mal de agafar, perquè la tenia guardada una ovella i era molt difícil  i ningú mai ho havia aconseguit.
Sempre que l'àvia li acabava de contar el conte, el nin li deia que li encantaria estar dins el conte per poder intentar agafar la capceta i viure aquella aventura! 
Quan va acabar de dir-ho el nin per art de màgia va entrar dins el conte.
El nin no sabia a on era, simplement veia un camp molt gran, amb moltes flors, arbres, i una petita caseta.
És va posar a caminar i a caminar, fins arribar a la caseta. Hi va entrar i va veure molta de palla, i al costat una ovella blanca, ben bonica. 
Ràpidament va esbrinar que estava dins del conte, perquè eren tal ment les imatges del conte. Sense dir res és va asseure's i contempla la ovella.
Hi ha haver un moment de tensió entre l'ovella i ell, fins que ell la saludà, la veritat es que no segué massa simpàtica, li demanà a veure que feia allà. 
Ell li contà que cada dia un parell de vegada llegia el conte, i que per art de màgia i va entrar.
La ovella li digué que a molts de nins que llegeixen el conté moltes vegades, els hi sol passar, i que tots van intentar agafar la capseta però que  ningú ho va aconseguir.
El nin li demanà perquè li serveix aquesta capseta, i ella li digué que si ella la guardava tindria 10 anys més de vida.
Varen passar dos dies, ells és varen fer amics, parlaven, jugaven, reien... i al nin se li encengué la bombeta. 
Li proposa a la ovella a veure si li donava la capseta, que ell demanaria tres desitjos, i que un de ells seria concedir-li a la ovella deu anys més de vida.
La ovella va acceptar al veure aquell nin tan innocent, i bon al·lot, i no va dubtar a dinar-li.
El nin li va concedir els deu anys més de vida a l'ovella, i ell va demanar tornar a casa, perquè tanmateix es desitjos domés es podem demanar dins el conte, i ell el que volia era tornar a casa, perquè ja havia viscut la aventura.

El món torna boig...

1. Llegeix aquest text i fes un resum.
Aquest text parla de que el món literalment torna boig, per totes les injustícies que estan passant, com per exemple les informacions manipulades, quan no s'escola a un poble, quan hi ha alumnes que se estan manifestant pacíficament els tracten com a cans, sense cap mirament els peguen i els enjeguen com volen. Per què no respecten la llengua i la cultura d'un poble. Quan no respecten els drets vitals de les persones per el seu color de pell, o per la seva procedència o condició social. Neguen la llibertat d'expressió, acomiaden a persones de la feina per el seu color polític, etc.
No és normal el que està passant, i qui ho trobi de veres es que ja està boig.

2. Torna a redactar el text sense punts i a part, amb l'estructura tradicional.
El món torna boig...
Això em ve al cap cada dia que passa, quan llegesc els diaris, quan veig informació manipulada, quan converteixen en injust el que es just, quan no s'escolta el clam d'un poble. Titllen de delinqüents estudiants universitaris que es manifesten pacíficament. Es maltracta el món de l'educació i es condemna a mort la sanitat pública. Em ve al cap cada vegada que no es condemna el que realment és condemnable.
Les forces de seguretat abusen de la seva condició, no es respecten la llengua i la cultura d'un poble.
I es que tampoc respecten els drets vitals de les persones, sigui el color de la pell, la seva procedència o condició social. No valoren prou el món artístic i tampoc una assignatura que ensenya valors que contribueixen a ser millors persones. Neguen la llibertat d'expressió, acomiaden a persones de la feina pel seu color polític, i veim gent col·locada en un lloc de feina a dit.
Veig personatges monàrquics que no són jutjats com toca i un poble que vota el partits dels rics.

3. Per què creus que l'autora l'ha escrit d'aquesta manera repetitiva? Què intenta aconseguir?


4. Analitza sintàcticament les quatre primeres frases.
- Això em ve al cap cada dia que passa.
Això: subjecte i nucli del subjecte/em ve al cap cada dia que passa: predicat/ em ve: verb/nucli del predicat
- Això em ve al cap quan llegesc els diaris
Això: subjecte i nucli del subjecte/em ve al cap quan llegesc els diaris: predicat/ em ve: verb i nucli del predicat.
- Això em ve al cap quan veig informació manipulada.
Això: subjecte i nucli del subjecte/ em ve al cap quan veig informació manipulada: predicat/ em ve: verb i nucli del predicat.
- Això em ve al cap quan converteixen en injust el que es just. 
Això: subjecte i nucli del subjecte/ em ve al cap quan converteixen en injust el que es just: predicat/ em ve: verb i nucli del predicat.

5. Explica detalladament el què vol dir amb cada frase, una per una.

-Això em ve al cap cada dia que passa: Que cada dia pensa que el mon torna de cada vegada mes boig.

-Això em ve al cap quan llegesc els diaris: Perquè cada dia surten noticies noves, i de cada vegada més desastres, de polítics més bé. 

-Això em ve al cap quan veig informació manipulada: Hi ha moltes notícies que son manipulades i domés posen les coses com ells volen, no posen la realitat de com és literalment el que ha passat.

-Això em ve al cap quan converteixen en injust el que és  just: Hi ha moltes coses que per beneficiar-los a ells,posen injustícies.

-Això em ve al cap quan no s'escolta el clam d'un poble: no escolten la veu del poble, el que diu la gent els i  entra per una orella i els i surt per una altre, diguem el que diguem fan el que volen.

-Això em ve al cap quan titllen de delinqüents estudiants universitaris que es manifesten pacíficament: estudiants que simplement es manifesten pacíficament, que es el darrer dret que ens queda, i que no ens poden negar, doncs diuen que son uns delinqüents. 

-Això em ve al cap quan es maltracta el món de l'educació: L'educació és una part de la vida molt important, i no la valoren com toca, i de cada vegada tenen menys recursos per poder dur una escola amb normalitat.

-Això em ve al cap quan es condemna a mort la sanitat pública: arribara un moment en que la sanitat pública no existirà on tots haurem de pagar per anar al metge, una de les coses mes importants de la nostra vida, la salud.

-Això em ve al cap cada vegada que no es condemna el que realment és condemnable: barbaritats que s'haurien de condemnar, no ho fan per el seu benefici. 

-Això em ve al cap quan les forces de seguretat abusen de la seva condició: està clar que les forces de seguretat estàn per alguna cosa, però no per abusar i fer el que els dongui la gana.

-Això em ve al cap quan no es respecten la llengua i la cultura d'un poble: no, no respecten la llengua ni la cultura de cada poble, per exemple el català es molt rebutjat.

-Això em ve al cap cada vegada que no es respecten els drets vitals de les persones, sigui quin sigui el color de la seva pell, la seva procedència o condició social: en resum, son uns racistes.

-Això em va al cap quan no es valora prou el món artístic: el mon artístic és un món que si no tens sort no tens molt de benefici, i per això ja no el valoren.

-Això em ve al cap quan no es valora una assignatura que ensenya valors que contribueixen a ser millors persones: Com poden negar fer una assignatura que ensenya els valors de la vida? indignant...

-Això em ve al cap quan neguen la llibertat d'expressió: tornam enrrere, ara ja no tenim llibertat d'expressió..

-Això em ve al cap quan acomiaden persones de la  feina pel seu color polític: treuen a la gent de la seva feina domés per què siguin d'un altre partit.

-Això em ve al cap quan  veim gent col·locada en un lloc de feina a dit: quan la gent és col·locada a un lloc de feina per "enxufe". 

-Això em ve al cap quan veig personatges  monàrquics que no són jutjats com toca: persones com el rei que no han estat jutjats com toca.

-Això em ve al cap quan un pobre vota el partit dels rics

 

Canço de primavera: Pétals de versos en flor

Les mares...Què li regal a la mamà? Una besada, un somriure i una poesia

1. Què li vas regalar a la teva mare?
No li vaig regalar res..jajajajaaja

2. Escriu una carta a la teva mare explicant-li el que significa per a tu. No tenguis vergonya, tal vegada diràs coses que no t'atreveixes a dir-li a la cara i que són molt importants. Després li podeu fer llegir i segur la fareu molt feliç. La pots escriure en la llengua que vulguis. Mínim: 20 línees.

Hola mare, 

Sé que no som la millor filla del mon, i tampoc la millor filla que haguessis pogut tenir, perquè tu et mereixes el millor del mon. Des de petita sempre m'has donat tot el que he necessitat i mes, tots els capritxos que pudies, em duies a passejar, et passaves hores al parc perquè jo jugues, i sempre em feies el menjar que jo volia, com pots veure em vas mal criar molt! 

Vaig creixent, i més disgusts té anat donant, dels 14 als 16 vaig tenir una etapa bastant dolenta, on vaig deixar els estudis i domés anava a la meva bolla, suposo que és la famosa "edat del pavo".

Però a mida que he anant creixent he anant madurant, i me'n he adonat de moltes coses.

Em pensava que per ajudar-te a fer les feines de casa, havia de rebre alguna cosa a canvi, però he vist que no es així, jo te de ajudar per el simple fet que som la teva filla, i que es la nostra casa i entre tots l'hem de cuidar.

Em pensava que per cada nota bona que treia havia de tenir una recompensa, però no és així, la meva recompensa estarà en el futur.

Em queixava quan havia de quedar-me sense sortir perquè el dia següent per el dematí havia de guardar al meu germà, i es que tenies raó quan em deies que si jo no faig feina lo mínim que puc fer el col·laborar a casa sense haver-me de queixar, perquè no em falta res.

Em tingut moltes discussions de mare i filla, que al cap i a la fi sempre te la raó la mare, perquè jo no veia el que de veres es important, i sempre he volgut anar a la meva.

Tu i el pare, mai m'heu posat una mà a damunt, quan jo reconec que alguna vegada hagués fet falta. No meu posat hora d'arribada mai a casa, però sabia que els horbàixes abans de fer-se fosc havia de ser a casa, i el vespres a una hora que estigués bé, heu de reconèixer que això sempre ho he fet, he estat responsable a l'hora de arribar a casa, perquè amb una mirada del pare em bastava, sabia que les coses domés els a me diu una vegada.

Ara amb 18 anys, intent ajudar-te amb tot el que puc amb la casa, amb el germà, i m'agradaria ajudar-te econòmicament, però com saps la feina està molt malament, i a yo no m'agrada ser una mantinguda, encara que siguis la meva mare.

Domés em queda demanar-te perdo per tots els mals moments que té fet passar, i que vull que fassem més coses juntes! 

Una besada molt forta, t'estimo mare.

Sota el mateix estel...

1. Explica què significa per a tu el projecte "Sota el mateix estel" i què t'ha aportat durant el curs. Mínim cinc línies.
Sota el mateix estel, per a mi ha estat una manera de treballar amb la poesia més fàcil, i divertida. A mes ha estat un grup on em pogut penjar tota classe de informació a part de la poesia, i em rebut opinions i comentaris.
Li recomanaria a tothom que no en sap gaire de poesia i ho treballes d'una manera divertida, que cerquin la manera de que no sigui avorrida. 
A mi el que mes ma aportat és comprendre millor la poesia, perquè mai n'he sabut, em donaven un poema i era com llegir i no saber que em diuen, però ara se ficar-me més dins els poemes. 
Quan em anat d'excursió em penjat les fotografies, em comentat el que em fet... ha estat com el nostre diari.
N'he après molt a fer feina amb grup, i no tenir por de escriure el que penso, una de les coses que més em costaven, i que a poc a poc he anant superant. 
Crec que no se m'oblidarà mai aquest grup: Sota el mateix estel. 

2. Fes una descripció del teu grup de classe. Pensa que podria anar inclosa a la introducció del nostre llibre.
Xisco, Aina, Isabel, Manu, Joan, Nadal, nosaltres formam el grup de PQPI mòduls voluntaris, cada un som una estrella diferent, però que estam aquí per alguna cosa, en principi el graduat escolar.
Des del meu punt de vista penso que som una classe on ens tenim molta confiança, solem parlar un poc de tot, i alguns més que uns altres contam problemes que tinguem per escoltar opinions. 
Som bastant divertits, sempre fem bromes i no hi ha cap tipus de conflicte entre nosaltres. 
Tots ja tenim, o quasi ja tenim els 18 anys, i suposadament ja som més madurs, i no fem les tonteries, i no la liam. 
Aquest any crec que ha estat el meu millor any, ja que és el darrer he procurat gaudir-ho al màxim, i sobretoto he tingut uns professor magnífics, on la confiança i les ganes de treballar en equip han estat de lo millor.

3. Fes un escrit en forma d'agraiment a na Carolina Ibac per la seva atenció amb nosaltres al llarg del curs. 

Mai hagués pogut imaginar conèixer a les persones a través de una pantalla d'ordinador, i gràcies a la teva atenció cap a nosaltres, les ganes de fer feina, i l'entusiasme que has dipositat amb nosaltres ha estat possible, això i més coses.

Ha estat molt divertit fer feina amb tu, Carolina, perquè no ha estat de forma avorrida, i sense adonar-mos em pogut conèixer  de cada vegada més el mon de la poesia. 

Hi ha poques persones en aquesta vida, que sense cap benefici material treballen de forma voluntària amb gent, i tu ets una d'elles.

simplement em queda dir-te GRÀCIES, per tot el temps, tots el poemes meravellosos que ens has fet, per tot el que ens has mostrat al llarg del curs. Esper poder tornar a contactar amb tu en alguna ocasió.

  

Un més de literatura

1. Cerca informació sobre un escriptor del Realismo español i la publiques al teu blog.

Benito Pérez Galdós 

Benito Pérez Galdós (Las Palmas de Gran Canaria, 10 de mayo de 1843 – Madrid, 4 de enero de 1920). Escritor español, representante de la novela realista española del siglo XIX. Académico de la Real Academia desde 1897 y nominado al Premio Nobel en 1912.

Estudia en el Colegio de San Agustín de su ciudad y colabora en el periódico localEl Ómnibus. Al terminar sus estudios en 1862, se traslada a Tenerife para estudiar el Bachiller en Artes, y posteriormente se marcha a Madrid para estudiar Derecho. Allí acude a las tertulias del Ateneo y los cafés Fornos y Suizo, donde frecuenta a intelectuales y artistas de la época. Escribe en los diarios La Nación y El Debate.

En 1873 inicia la publicación de la primera serie de los Episodios Nacionales conTrafalgar. Su popularidad ante los lectores durante la decada de los 90 va creciendo con su segunda serie de losEpisodios nacionales. Aparte de Madrid, Galdós pasa largas estancias en su casa de Santander, conocida como “San Quintín”.

Viaja por Europa como corresponsal de prensa, conociendo así corrientes literarias del momento como el realismo y el naturalismo. Su obra tiene influencias de los franceses Honoré de Balzac, Émile Zola, Gustave Flaubert y el inglés Charles Dickens, entre otros.

Aficionado a la política, se afilia al Partido Progresista de Sagasta y en 1886 es diputado por Guayama (Puerto Rico) en las Cortes. En los inicios del siglo XX ingresa en el Partido Republicano y en las legislaturas de 1907 y 1910 es diputado a Cortes por Madrid por la Conjunción Republicano Socialista; en 1914 es elegido diputado por Las Palmas.

Galdós es uno de los autores más prolíficos de su generación, tanto en novela como en teatro.

Poemes visuals i poemes objecte

1. Explica el que és un poema objecte i un poema visual. a quina època i moviment pertanyien? Quins són els seus principals autors? Què pretenien explicar?

Un poema objecte és construeix a partir d'objectes domèstics, i de la cultura popular i de masses. Extreu dels objectes significats a partir de la seva aparença, del seu ús habitual, de l'acoblament amb altres objectes, de les expressions del llenguatge popular.

Un poema visual utilitza elements de la tipografia , del dibuix, de la fotografia o dels codis no lingüístics de la vida quotidiana. A partir de una composició temàtica concreta, la màgia del poema a d'estar present en la poesia visual. És un gènere que permet múltiples tipus, intencions, llenguatges i tractaments. 

Tenen els seus origens a les avantguardes del segles XX i en els moment plàstics i literaris que reaccionen contra la poesia tradicional. 

Els seus principals autors són: Joan Miró, Salvador Dalí, Àngel Ferrant, Joan Brossa..

Pretenien crear significats utilitzant la matèria tradicional de la poesia, la paraula, i afegint-hi elements pròpis de la imatge i la plàstica.

2. Publica 5 poemes visuals i 5 poemes objecte que trobis per internet.

Poemes visuals:

                                                       

 

Poemes objecte:

3. Inventa un poema visual i un poema objecte. Si vols, pots anar a mirar els que hi ha penjats a la paret de l'escala de l'institut, de pujada a la nostra aula.