El circ

1. Fes un escrit d'una pàgina sencera sobre l'ús dels animals al circ (com els cuiden, com els ensinistren, el patiment...) Creus que són animals lliures? Per què? Hi estàs d'acord?


El circ, mai m'he posat a pensar si és dolent l'ús dels animals al circ. Però ara penso que els animals són éssers vius, que tenen dret a ser lliures, però pot esser que no estiguin tan malament a un circ, sempre i quan els i donin menjar, els cuidin, els tractin bé, és a dir com a persones.
Podria esser que aquests animals pateixen quan els han de ensenyar a fer les coses, però una vegada ensenyats ja estan avesats.

Pétals de versos en flor

                                                                    Cançó de Primavera

                                                                    (Enric Soler i Godes)

Floreta sense nom

en marge ignorat,

senzilla floreta 

sense amic ni amat. 

Tens la vida curta, 

però llarg l'anhel;

alegres la vida, 

vius sense recel. 

Petita floreta, 

qui et replegarà?,

sobre quina sina

ton goig lluirà? 

Quan el sol s'aixeca,

tu guaites l'ocell 

com una donzella 

espera el donzell. 

Voltada de brossa 

ansiant l'amor, 

ningú sap ta lluita 

de plany i dolor. 

Floreta sense flaire 

que no sé ton nom,

sense amic ni amat, 

eres de tothom. 

Però vius joiosa, 

tranquil·la, esperant; 

saps que no hi ha xica

sense ball galant. 

Tu sols, Primavera

per al meu vell cor!

Jo estime ta vida 

que bull i que mor.

1. Fes un comentari sobre el poema Cançó de primavera i penja-ho al teu  blog. Contesta les preguntes següents sobre el mateix poema:

El poema parla de la primavera, el que posa color a l'estació de l'any son les floretes. Una senzilla floreta, que no té nom, pot tenir la vida curta, però la alegra. Les floretes son de tothom, no sap qui les pot recollir. Són tranquiles, i hermoses!

                              1.1. Cerca una personificació i una comparació. Explica-les.

                         - Personificació: Però vius joiosa, tranquil·la, esperant; saps que no hi ha xica sense ball             galant.                           

                         - Comparació: tu guaites l'ocell com una donzella espera el donzell. 

                            

1.2. Explica l'estructura del poema

- Versos: 32

- Estrofes: 8

- Rima: assonant

L'exèrcit de les gavines

He caigut a terra.
L’esperança ha fet fallida.
El nostre entorn està en guerra,
culpa en tenen les gavines
que volen tornar enrere.

Vesteixen de blau i es fan dir populars.
Ben lluny del poble, de la raó i la veritat,
a cops de porra i cosses, sense vergonya,
volen imposar la seva voluntat amb sang.

Són gossos del gran pastor conservador,
que ens vol manegar com si fóssim ovelles.
Els seus ullals no ens han de fer por.
Cal defensar el què pensem, sempre!

Un dotze de febrer va morir la democràcia.
Li vàrem fer l’extremunció i ara estem de dol.
Des d’aquest dia tots som valencians.
No els pensem deixar tots sols.

Hem caigut a terra.
I plorem per les agressions.
Són nens! Què no ho veieu?
Són nens que només protesten!
Són nens que lliurement s’expressen,
pacíficament, per una educació digna,
I vosaltres, salvatges sense ànima,
els hi voleu destrossar la vida.

Ja hem rebut el vostre missatge.
No voleu cap més manifestació.
Ens voleu obedients i esclaus,
amb el cap ben baix,
i morts de por.

No sou persones.
Ningú sap el què sou.

El poema parla de el que va passar a València, un fet vergonyós, indignant...la primera estrofa en parla de que el govern que tenim ara (PP) vol tornar al temps d'abans, amb una dictadura.La segona, parla de que vesteixen de blau se fan dir populars. No tenen vergonya 

ni raó, peguen per imposar la seva voluntat. En la tercera, ens volen manegar com volen ells, però no ens fan por, sempre em de defensar el que pensem. En la quarta, el 12 de febrer va començar tot, va morir la democràcia, no ens adonem però hi ha una dictadura amagada, però des de el dia que va ocorre, no em de deixar tots sols als valencians, nosaltres també ens em de imposar per el que ha passat. En la quinta, no veuen que son menors, que simplement expressaven lliurement i pacíficament, per una educació digna. En la sexta, ha quedat clar que el que no volen son mes manifestacions, volen que anem amb el cap baix, i ser uns esclaus. En la sèptima, no sabem quina classe de persones son, ni tan sols si son persones.

M'ha agradat molt aquest poema Carolina, és talment el que està passant, i ens estan manegant com volen. Em sent impotent veien les coses que fan, i encara i tot quan es revelen, ens agredeixen com a animals, a gent innocent.

Infinit en equilibri

El sol em torra la cara,
amb un somriure
de banda a banda.
Tot és en calma…

Els problemes són arreu,
El camí no és costa avall.
Però la companyia
alleuja tots els mals.

Som éssers socials,
necessitem dels altres
per esquivar la tristesa
que produeix la soledat.

I és quan la felicitat surt,
després de jugar
a fet i a amagar.

Sempre surt,
tard o d’hora,
i ens omple de joia
amb forces per continuar.

El camí és costa amunt.
I creixem amb cada passa.
Ens apropem a cada cop de vent
a un cel ple d’estels fugissers.

El somni ens regala el futur.
El present empeny l’esforç.
I el passat guarda els records.

Ser feliç no sempre és bo.
Necessitem de vegades el dol,
per assimilar els sotracs del vol,
i no perdre mai de vista l’horitzó.

Cada moment feliç
compensa un de trist.
És l’equilibri de l’infinit.

Aquest poema el va demanar en Xisco, perquè parla de la felicitat i la companyia. 

Diu que quan estàs en companyia tots els problemes desapareixen per moments, com totes les persones necessitam els amics per alleujar-mos de la tristesa. Tots sempre tenim moments de felicitat, i tard o d'hora surt.

La vida no és fàcil, i de cada vegada ens apropem més a la mort. Però em de viure el present amb esforç, recordar el passat, i somiar amb el futur. I tot i que no vulguem no sempre podem estar feliços, i menys quan mor algú del nostre voltant. Això vol dir que em d'assimilar que tots ens morim, i pensar que hi pot haver qualque cosa més després. I tan vera és que cada moment feliç  compensa un de trist, és l'equilibri de la vida.

És un poema bastant positiu, perquè la seva finalitat és que l'equilibri de la vida es basa de moments trists i moments feliços, i que els moments feliços els podem gaudir de bona companyia. I que tots més tard o més prest morim. 

Ahir refranys amorosos, avui parlam d'amor, sense més

1. Escriu una carta d'amor a un ser estimat, ja sigui correspost o no correspost, familiar o de parella... Vint línees com a mínim. Com sempre, acompanya-la d'una imatge...

Estimat Climent,


Fa un any i set mesos varem començar una relació, per a jo és la primera i esper estar amb tu molts d'anys.
Em tingut moltes discutides, emprenyades, em plorat, em rigut, em jugat, em anat d'un lloc a un altre, etc.
Però del que no ens ha faltat és amor. 
Sé que em estat dos mesos mes o menys, bastant malament, a on he pensat que et volia oblidar, però no he pogut, m'he estimat més deixar l'orgull apartat, i oblidar lo dolent que ens ha passat, perquè tu ets la meva alegria del dia a dia que la vull seguir sentint. Te enyorat molt, he plorat, no podia dormir, ni deixar de pensar amb una altre cosa que no fossis tu. Encara no entenc el que ens ha pogut passar, a vegades penso que és perquè estavem massa units, i ens varem agobiar l'un de l'altre.
A partir d'ara voldria que les coses anessin millor, i veure les coses que em fet malament per no tornar-les a fer. De les equivocacions se aprèn i tan vera és.
Quan estic devora teu sent tranquil·litat, com si no tingués problemes i la vida fos meravellosa, em fas sentir bé, protegida, aïllada de tots els mals. I quan no et tenc devora te enyor, i a la vegada tenc por de perdre't.
Però no vull pensar amb les coses dolentes, preferesc pensar que això pot durar per sempre, i que ara vull viure el present amb força al teu costat. I també pensar amb un futur junts.
De part meva posaré tot l'esforç necessari perquè això vagi bé, promet pensar les coses dues vegades abans de fer-les, no enfadar-me per tonteries, fixar-me amb les coses que faig malament, valorar-te més, i sobretot donar-te tot l'amor que tenc. I esper que tu també posis tot el que puguis de la teva part.
Moltes gràcies per tot.




Te estimo molt amor, una besada! 

Refranys amorosos

2.  Tria els deu refranys amorosos que més t'agradin, els penges al teu blog cada un amb una imatge. Després inventa'n cinc. Penja el refrany que t'hagi agradat més a la pàgina "Sota el mateix estel", acompanyat d'una imatge. També has de penjar-ne un dels que t'hagis inventat, posant el teu nom com a autor.

Abans el Déu era l'amor, avui és l'or

                                                           Amor fort dura fins a la mort

                                                         

                                                       Amor, amb amor es paga

Cada ase s'enamora del seu bram

 Cada u està gelós de lo seu

                                          

De mal d'amor, els metges no en curen

                              Estimar i no ser estimat és com respondre i no ser preguntat

Si vols que et vulguen, fes-te voler                                       

                                                                                                                         

Els amors passen, els amics queden

Mans gelades, enamorades

- Quan no cerquis l'amor, l'amor vendrà cap a tu.

- Quan estàs enamorat tot és genial.

- Si estàs disposat a enamorar-te, has d'estar disposat a tot el que pot venir llavors.

- L'amor és com una planta, si l'abandones i no la cuides es mor.

- L'amor i anar a classe son semblants, a mesura que passa el temps n'aprens.

Entrada lliure: Els valors de la vida

Els valors se'ns presenten com a pautes de la nostra actuació, els valors són una guia del nostre comportament. Representen allò pel qual val la pena lluitar i que, si no som persones indiferents, apàtiques o febles, farem tot el que puguem per aconseguir-los.

Com les brúixoles, els valors marquen el nord, un nord que exerceix en nosaltres cert magnetisme i que, a la vegada, ens mostra un camí valuós. I com les brúixoles, els valors són bipolars, tenen dues vessants o pols: un pol positiu i un pol negatiu. El pol positiu és pròpiament el valor; el pol negatiu és un antivalor o un disvalor: un mal, una injustícia que cal evitar. No tenir valors vol dir estar a mercè dels vents, no tenir punts de referència, anar perdut. Una persona assumirà el valor de l'elegància i el de la llibertat, una altra, el de l'objectivitat i la democràcia, una tercera, la seguretat i la solidaritat. Certament, els valors s'aprenen, els valors es transmeten i es contagien d'uns a altres; la nostra brúixola per anar per la vida l'hem construïda poc a poc i amb el nostre esforç. En el nostre ambient familiar hem après molts dels nostres valors; l'experiència familiar amb la seva dimensió afectiva en porta a captar i a privilegiar certs valors, però també es pot donar el cas que d'un pare egoista surti un fill solidari. A l'escola també s'ensenyen valors i principis morals, però sovint són apresos com qualsevol altre coneixement i no com a pautes d'actuació. Les colles d'amics i els grups, que gaudeixen de vinculació afectiva, són eficients àmbits de contagi de valors. Avui, potser més que mai, la nostra societat compta amb variats i atractius predicadors de valors: les cançons d'un grup de rock poden proclamar el gaudi del moment present o el respecte a la natura; una pel·lícula, manifestar les avantatges d'un comportament agressiu o el valor de l'autenticitat; una sèrie televisiva pot enaltir el conformisme o la covardia; els espots publicitaris, tot cercant un major consum, magnifiquen l'elegància, la joventut, la bellesa.

Poemes, i més poemes... Sota el mateix estel

 1. Aquí teniu un nou poema de la nostra Carolina. Contundent, actual, realista, angoixant, desesperant, trist... Au, quin títol triau? Reflexionau... i no escrigueu el primer que se vos ocorri...

Gran crisi

Benestar fugit.
Era finit.
Caduc.

Llocs de feina destruïts.
Mercat laboral aturat.
Força de treball,
malbaratada,
abandonada,
rebutjada,
anul·lada.

(cara de circumstància)

Plena ocupació
-utòpic desig-
rere les cortines
d’un sol melic.

… i l’ham cridava la fam.
Però ara, resta emmudit.
L’agost ja està fet
i ara comença el fred.

Uns diuen que qui cerca troba.
Altres, que són faves comptades.
I mentrestant els pencaires
donen cada dia les gràcies,
per no ser un de nosaltres.

El treball era a l’antiguitat
un càstig pels malnats
Ara rebutgem la impunitat.

Castigueu-me ben fort!
Que sense càstig
no sóc més
que un mort…
… de fam,
… de sostre,
… de dignitat,
… de llibertat.

 3. Cerca informació sobre l'atur actual. Estadístiques, problemàtica, crisi, etc... Després en fas en un comentari personal sobre la informació trobada.

Des del començament de l'actual crisi econòmica, Espanya ha estat durament castigada amb una de les majors taxes d'atur d'Europa. El primer trimestre de 2011, l'atur a l'Estat espanyol va pujar fins al 21%, més del doble que la mitjana europea. El nombre de desocupats es va situar en 4.910.200, 213.500 més respecte el trimestre anterior; mentre la taxa d'atur juvenil se situa el febrer de 2011 al 43'5%, la més alta de la Unió Europea. El govern espanyol va aprovar el setembre de 2010 la Reforma laboral, que tenia com a objectiu essencial contribuir a la reducció de l'atur i incrementar la productivitat de l'economia espanyola. Els sindicats majoritaris (CCOO i UGT), així altres sindicats i organitzacions, van rebutjar la Reforma ja que creien que facilitava i abaratia els acomiadaments de treballadors per als empresaris. Els sindicats van convocar una vaga general el 29 de setembre de 2010.

La participació d'Espanya a la zona euro va afavorir l'endeutament privat. En una unió monetària, en els països on les taxes de creixement superen les taxes d'interès de la unió, surt a compta demanar crèdit. Com més baixes son les taxes d'interès en relació amb el creixement, major es la tendència a endeutar-se.La facilitat per endeutar-se va incrementar la demanda i això va inflar la bombolla dels preus.

En invertir-se la situació , es va produir un xoc coincident amb la crisi econòmica mundial.

Penso que ha espanya estem bastant malament econòmicament. Però penso que tot tornarà a esser una dictadura.  És molta gent que està en atur, moltes famílies que no tenen res per menjar, però en canvi tots els polítics i la gent amb molt de poder econòmic, tenen de tot. I això no és just, la meva opinió sobre la crisi es que el doblers ha d'estar en alguna banda, i la té la gent rica, i quan més en tenen més en volen, i com que ells no els i fan falta es doblers, no els importa com estigui l'altre gent.

També penso que el canvi de moneda ha afectat molt, ja que amb la passeta tot era molt més barat.

La industralització

  1. Copia el resum que has fet sobre el tema de socials La industrialització.
1. L'augment demogràfic i l'expansió agrícola
1.1. La revolució demogràfica
A partir de la segona meitat del segle XVIII, la població europea va augmentar de manera considerable. Aquest augment va esser conegut com a revolució demogràfica, degut:
- L'augment de la producció d'aliments.
- El millorament de la higiene i els progressos de la medicina.
- La disminució de la mortalitat i un augment lleuger de la natalitat.
1.2. La revolució agrícola
Millores importants:
- Es varen introduir les màquines agrícoles: segadores, sembradores...
- Es va substituir l'any de guaret (repòs de la terra de conreu) pel conreu de plantes farratgeres per el bestiar.
- S'introduiren nous conreus (blat de les Índies, patates).
Aquestes millores agrícoles, i l'expansió de la ramaderia, varen permetre que la població tengués una dieta més rica i variada.


2.L'era de les màquines
2.1. Les màquines, el vapor i les fàbriques
Innovació tecnològica. El 1769, James Watt va inventar la màquina de vapor, que feia servir el carbó per obtenir vapor d'aigua. La força del vapor era capaç de moure les màquines.
Les fàbriques, on es concentraven els treballadors i les màquines.
2.2. La indústria tèxtil
A Gran Bretanya, la primera indústria, indústria tèxtil cotonera, l'obtenció del fil (filat) i del teixit. Innovacions:
- Les noves màquines de filar, que proporcionaven molta més quantitat de fil en menys temps.
- La llançadora volant, més ràpid el funcionament del teler. I el teler mecànic, teixia amb molta rapidesa.
2.3. El carbó i el ferro: la siderúrgica
La siderúrgica que es dedicava a l'obtenció del ferro. Per obtenir ferro s'utilitzava tradicionalment carbó vegetal, procedent de la fusta.
El carbó coc, que s'obté de l'hulla i té un gran poder calorífic. 
La demanda de ferro va augmentar perquè es va utilitzar a la fabricació de les eines agrícoles.


3. La revolució dels transports
3.1. El ferrocarril i el vaixell de vapor
Gràcies a la creació de transports més ràpids com el ferrocarril i el vaixell de vapor.
El ferrocarril és feia servir a les mines per transportar el mineral en vagonetes que es movien damunt rails. La gran innovació va ser la locomotora del britànic Stephenson (1829), que movia el ferrocarril per mitjà d'una màquina de vapor. És va estendre ràpidament perquè escurçava la durada dels trajectes, el viatge era més segur i es podia transportar un volum més gran de mercaderies.
Es varen construir vaixells de vapor de ferro.
3.2. L'increment del comerç
L'economia de mercat, els productes ja no anaven destinats a l'autoconsum sinó a la venda en mercats extensos. Varen impulsar el comerç interior i, a mitjan segle XIX, el comerç exterior.


4. El capitalisme industrial.
4.1. El liberalisme i el capitalisme
Adam Smith va establir els principis del liberalisme econòmic:
- L'economia funciona per interès personal d'aconseguir el benefici màxim.
- Els preus s'estableixen per l'equilibri entre l'oferta i la demanda. La demanda és la quantitat de productes que els consumidors volen comprar.
- L'economia ha de funcionar sense la intervenció de l'Estat.
El capitalisme industrial es basa en els principis següents:
- Els mitjans de producció(fàbriques, maquinària...) són propietat privada.
- Els propietaris dels mitjans de producció són una minoria que forma part de la burgesia.
- Els obrers treballen a les fàbriques a canvi d'un salari.
Crisis econòmiques greus que s'inicien quan els estocs s'acumulen a les fàbriques per manca de copmpradors.
4.2. Els bancs 
Varen ser fonamentals per al desenvolupament del capitalisme.
De vegades una sola persona no tenia prou doblers (capital) per tirar endavant una empresa. Varen sorgir així les societats anònimes el capital que es necessita es divideix en parts o accions. La compra i venda d'accions es fa a la borsa de valors.


5. La segona fase de la industrialització
5.1. Les noves fonts d'energia i les noves indústries
A la darreria del segle XIX, la Segona Revolució Industrial, es varen industrialitzar altres potències com Alemanya, els Estats units i el Japó.
Dues noves fonts d'energia: l'electricitat i el petroli.
- L'electricitat es produïa en centrals hidroelèctriques, es va aplicar a la indústria, als transports (ferrocarril), a les comunicacions( ràdio, telèfon, telègraf) i a la il·luminació.
- El petroli va començar a extreure's als EUA i es va aplicar com a combustible per als automòbils, els vaixells i els avions.
Les industries es varen diversificar:
- La indústria metal·lúrgica.
- La indústria de l'automòbil, i Henry Ford va començar a fabricar cotxes utilitaris als Estats Units.
- La indústria química es va desenvolupar especialment a Alemanya.
- Ciment armat, és varen poder construir els primers gratacels.
5.2. Una nova organització industrial.
La fabricació en sèrie, un mètode de treball anomenat taylorisme. consistia en dividir les etapes de producció en tasques fetes per màquines de gran precisió. Cada obrer s'especialitzava en el maneig d'una màquina.
La producció va quedar a mans de les grans empreses i es va generar la concentració industrial.


6.La nova societat industrial
6.1. La burgesia i els obrers
La burgesia era un grup poderós, propietari de les indústries i dels negocis.
Tres sectors:
- Gran burgesia, integrada per banquers i propietaris de grans fàbriques.
- Burgesia mitjana, integrada per funcionaris, comerciants i professionals liberals com ara metges o advocats.
- Petita burgesia, formada per un gran nombre d'empleats i botiguers. 
els obrers de les fàbriques formaven el proletariat industrial, un grup molt nombrós. Salari escàs: jornada laboral de 12 a 14 hores diàries, un treballador malalt o en atur no cobrava, les dones i els infants treballaven, però percebien un salari més baix que el dels homes...
6.2. Les primeres associacions obreres
Societats de Socors Mutus, per ajudar-se en cas de malaltia o d'atur. L'any 1825, el primer sindicat era lluitar per aconseguir per als obreros la reducció de la jornada laboral, millores salarials, la regulació dl rebal infantil i el dret d'associació.

7. El marxisme, l'anarquisme i l'internacionalisme

7.1. El marxisme i l'anarquisme

Karl Marx i Friderich Engels, varen defensar la necessitat d'una revolució obera amb els objectius seguüents:
- Acabar amb el capitalisme i amb la propietat privada.
- Aconseguir el poder poder polític per al proletariat.
- Arribar a una societat comunista, sense classes socials.
Els marxistes varen proposar la creació de partits obrers socialistes, podien aconseguir progressos importants.
Els anarquistes sostenien l'eliminació de la propietat privada. Però es diferenciaven dels marxistes pels trets seguüents:
- La defensa de la llibertat individual.
- El rebuig a l'autoritat, especialment la de l'Estat.
- L'oposició als partits polítics i a la participació en les eleccions.
7.2.L'internacionalisme
L'any 1864 es va crear l'Associació Internacional de Treballadors( I Internacional)


2. Cerca informació sobre la Revolució Industrial i penja-la al teu blog acompanyada d'imatges.

La Revolució Industrial designa un conjunt de canvis econòmics (capitalisme), socials (ordre burgès) i tecnològics que es van produir inicialment a la Gran Bretanya en la segona meitat del segle XVIII. Els avenços tècnics —sobretot la màquina de vapor—, l'explosió demogràfica que s'inicià a partir del 1750 i els canvis que s'aplicaren a l'agricultura menaren a una revolució en l'àmbit de la indústria, que encapçalaren els sectors del tèxtil, el carbó i el ferro.

Aquesta revolució marcà una ruptura en el curs de la història i transformà els éssers humans agricultors i ramaders en manipuladors de màquines accionades per energia. Així doncs, la Revolució Industrial modificà les bases econòmiques de la societat, que, de manera progressiva, es fonamentà en la producció industrial. Les ciutats es convertiren en centres superpoblats on hi havia els llocs d'habitatge i treball de la nova classe social, la classe obrera, que sorgí amb el maquinisme. L'existència d'aquest nou estatus social, format originàriament per camperols foragitats del camp, impulsà l'aparició de noves ideologies liberalsi socialistes, que configuraren el món contemporani.

Aquest procés, iniciat a la Gran Bretanya, s'anà imposant lentament a la resta de països europeus, entre els qual cal incloure Catalunya —malgrat la manca de primeres matèries i de mercats—, als Estats Units i el Japó; progressivament s'estengué a altres parts del món. L'impacte d'aquest canvi sobre la societat fou enorme.^[1] A partir del 1870, es produí un nou salt en el desenvolupament del sistema capitalista quan la primera Revolució Industrial es fusionà amb l'anomenada segona revolució industrial. En aquesta segona fase, el progrés tecnològic i econòmic rebé un gran impuls amb la construcció de màquines alimentades amb vapor –que foren incorporades a vaixells i trens–, i a partir de 1873, l'aparició del motor de combustió interna i l'energia elèctrica.