El fornet de la Soca

Dimarts dia 13 de març, varem anar d'excursió a Palma. Una de les coses que havíem de fer era visitar el fornet de la Soca.
Aquest forn fa un any i mig que funciona, és va fer a partir de que un home que era psicoterapeuta a causa de la crisi va anar perdent els seus clients, i ja que a ell li agradava fer menjar artesanal, va decidir posar un fornet.
Ell no tenia gaire presupost per invertir en el forn, així que domés va començar amb un forn de fer pizzes, una taula, i dues estanteries per posar el menjar. Tot el que és fa allà és fa amb les mans, simplement domés tenen una màquina per pastar, no tenen altra màquina més.
És un forn bastant petit, ara ja hi ha més estanteries i taules que a poc a poc han anat comprant amb el que han anat guanyant. Encara que ell ens va dir que tot el que comprava era per els mercats, perquè trobava que havia de estar decorada a la antiga.
Allà hi pots trobar cocarrois, panades, ensaïmades, coques de patates, galetes, etc..
Molta de gent els hi telefona per donar-li l'enhorabona per el menjar tan bo que fan, i perquè hi hagi un forn que fasin el menjar artesanal, i amb les receptes antigues.

A jo personalment, em va cridar molt l'atenció aquest forn, i tota la feina que fan és impressionant, ja que tenen molta demanda. A més n'hi ha molt pocs que fassin aquesta feinada!

A més a més el millor de tot es que és boníssim!!!!

Excursió!!!

Ahir dimarts 13 de març, la nostra classe de PQPI (mòduls voluntaris) varem anar de excursió a Palma. Agafarem l'autobús de línia a les 8:45h i a les 10h mes o menys arribarem a palma. El primer que varem fer en arribar va esser anar a Can Alcover a on teniem cita per conèixer un poc a nen Jaume Bonet. Varem entrar a la sala allà on ell hi passava els dies, sa veritat es que tenia un aspecte de cansat, i sense forces. Li varem fer una petita entrevista de les preguntes que més ens interesàven com: - Creus que podràs aguantar molt de temps sense menjar?, - Com vareu decidir fer una vaga de fam?, - Esperau aconseguir els objectius?, i un parell més de preguntes. Ell ens va dir que únicament feien aquesta vaga de fam per defensar la nostra llengua, que no sabia quan de temps podria aguantar, però espera que mes de 30 i menys de 40. Una de ses coses que me va impactar més es que ens va dir que ell descansava una estona i això li donava energia per una hora i mitja, que després se havia de tornar a tombar. El metge que cada dematí hi va a veure'l voluntàriament,  li ha dit que ha de beure 2 litres de aigua cada dia, però que casi mai els a se acaba. Sa veritat es que em va fer molta de pena veure com ho està passant malament per una cosa que és de tots, si fos el meu pare ho passaria molt malament. Si yo tingués força de voluntat aniria a fer-li companyia just per la pena que em va fer, i per fer-li suport, sorprèn que hi hagi gent com en Jaume Bonet.
Quan acabarem de parlar amb en Jaume, un home que està en atur, i que voluntàriament ens va mostrar Can Alcover. Primer ens va mostrar un vídeo que explicava un poc la vida den Joan Alcover. Era un home que molts dels poemes que escrivia eren de la serra de Tramuntana, i la nostra illa. Joan Alcover es va casar amb dues dones, i va tenir cinc fills, però desgraciadament és varen morir quatre a causa de una grip molt forta que hi va haver. Va esser un home que l'únic que li quedava era reflectir el seu dolor en els poemes. 
També te un poema molt conegut com La Balanguera, avui en dia és l'himne de Mallorca.
Vaig aprendre moltes de coses que abans no sabia sobre en Joan Alcover, i sa veritat es que és un lloc preciós!
En acabar la visita de Can Alcover, anare'm al Fornet de Sa Soca. És un forn, bastant petit a on tot el menjar el fan a mà, artesanal, i amb les receptes antigues. Aquest forn és va posar en marxa a causa de que un home que era psicoterapeuta a causa de la crisi va anar perdent els clients fins que va veure que podia seguir així. I com que a ell li agrada fer coses de pastisseria va decidir posar un forn. Ens va dir que no tenia gaire doblers per invertir en el forn, i varen començar simplement amb un forn de fer pizzes, una taula, i dues estanteries per posar el menjar. A poc a poc a la gent li agradava perquè era tot artesanal, i de cada vegada tenien més demanda, fins que va poder anar comprant coses per decorar la botiga, comprar un forn més gran i més utensilis necessaris. Però del que no hi ha son màquines que fan les coses, les mans són les úniques màquines. Fins ara li ha anat molt bé! Unes de les coses que tenen més èxit son les panades, ensimades, coques de patata i cocarrois. Ens varen convidar a berenar, jo personalment, vaig triar un entrepà que hi havia a les vitrines que feien una pinta deliciosa, i de fer va ser deliciós. Li desig el millor en aquest home, perquè avui en dia hi ha poc forns així com ho fan ells.
En acabar la visita al forn, ja havíem de tornar cap al poble. Però primer ens aturarem al Burguer King per beure una coca cola, i per els qui volien menjar alguna cosa. A la 13:15h pujàvem a l'autobús, i a les 14h mes o menys arribàvem. 
Ha estat una excursió que mo he passat molt bé, i he après moltíssimes coses. Tan en Jaume Bonet, com en Joan Alcover, i el del forn són unes persones admirables, que lluiten o han lluitat per el que volen, vam aprendre una bona lliço!!!!

L'entrevista

1. Prepara una entrevista per al senyor Jaume Bonet. Cerca informació sobre les passes que s'han de seguir per a fer una entrevista a internet i la penges al teu blog.


- Des de quin moment vareu decidir fer la vaga de fam?
- Estaves completament segur que ho volies fer, ho dubtaves des de un principi?
- Com son els dies aquí tancat?
- Estàs be, ho et comences a trobar malament de salud? 
- Quant de temps trobes que podràs seguir sense menjar?
- No et passen els dies molt a poc a poc?
- Penses que tindrà resultat la vaga de fam?
- Tens falta de motivació?
- Has sentit el suport de la gent?
- Te'n empana-deixes de haver començat la vaga de fam? 

Manca de vida...

Un fil prim ple de dies

que es tiba i s’encongeix

fent camí, via a via.

I un dia la llum es debilita,

perd la força dels primers dies,

és l’estrella que duem a dins

que vol marxar a un cel infinit.

Un dia vam néixer,

d’un atzar de dues ànimes foses,

que potser ara ja són mortes.

I el seu abandó d’aquesta vida

ens endinsà en la pena més pena

de totes les penes.

Aquells que estimem marxen

però el nostre consol és que els seguirem,

tard o d’hora, serem de nou amb ells.

La vida té una sola direcció,

un mateix fi per a tots.

Cal aprofitar-la amb dignitat

i ser millor del que som.

I quan tot s’hagi acabat

poder descansar contents

d’haver viscut el present,

d’haver recordat el passat.

I ara, que som allò que ens queda de temps

Rumiem com el viurem,

com el deixarem fer,

com farem sense deixar fer,

sempre sent nosaltres,

sense voler ser altres.

Únics ja sent rics o pobres,

acabarem enterrats,

o cremats

o esquarterats.

I la nostra ànima s’enlairarà

cercant les altres ja enlairades.

Tot comença i tot acaba,

sense excuses,

sense fugides,

sense  temps.

S’acaba el present.

Roman tot ja en el passat.

El fil prim s’ha trencat.

Carolina Ibac

Fes un comentari del poema de Carolina Ibac Manca de vida, aquesta vegada al comentari pots afegir-li informació de la part formal. Hi trobes alguna personificació o alguna comparació? Quina estructura té?




Aquest poema parla de la mort, que tard o d'hora tots ens morim. Tos seguim la mateixa direcció, d'una manera o d'una altre, i l'hem de viure de la millor manera que pugem i gaudir del present. Tant els rics,com els pobres acabarem al mateix lloc. simplement em de ser nosaltres, no em de voler ser com els altres, perque cada persona és única. Tot comença i tot acaba. 

Què passa? Què fem pel nostre entorn?: poesia ecològica de Marc Granell

Aquí teniu aquest poema perquè vos ajudi a reflexionar sobre la natura, extret d'un blog de Literatura.

"Què estam fent malament perquè la natura no segueixi el seu curs natural? Les estacions estan embogides, el temps revolucionat, les catàstrofes naturals s'escampen per tot arreu. Els homes, dictadors de la natura, acaben convertint-se en els seus esclaus. Caldrà prendre bona conciència, reflexionar i actuar en conseqüència. La Terra és casa de tots i tots estam obligats a tenir cura d'ella. Els versos del poeta valencià, Marc Granell, ens ho descriu en breus paraules i ens porta a la reflexió. És important aquesta educació cap a la defensa de la nostra natura, des de menuts i trob fantàstic fer-ho amb la poesia."

Què passa?

(Marc Granell)

Què passa

que ara

el riu

ja no és riu,

la pluja

no plou

i el sol

no somriu?

Què passa

que ara

l'hivern

sembla estiu,

la flor

no fa olor,

l'ocell

no té niu?

Doncs passa

que ara

ningú

ja no viu

seguint

la raó,

sinó l'or,

rei altiu.

1. Comenta el poema.

El poema diu que el riu segueix essent riu, que quan plou no cau pluja, que els sol ja no surt...que totes les coses de la naturalesa s'han de tractar bé, i seguir cuidant-la, però que la gent ja no viu de la naturalesa, sinó que que viu per els doblers, i l'altre no els importa.

2. Explica la forma del poema. És tradicional? Per què? Per què creus que els versos són tan breus?
3. Explica el significat del poema.

El poema parla de que ara tothom és guia per el doblers, però em de tractar bé la naturaleza, perquè els rius segueixen sent rius, els ocells segueixen essent ocells...i per molts de doblers que hi hagui s'han de cuidar igualment. 

4. Fes una reflexió sobre la situació medioambiental actual.

La situació mediambiental actual és pèssima, la gent no li importa com estigui la naturalesa, de cada vegada embrutam més, i no anam alerta. Anem a on anem, sempre hi ha brutor al terra, els paisatges de cada vegades son menys verds. La gent no recicla, empram molt de plàstic, i coses que podríem estalviar per no fer mal bé el món, però a poc a poc l'anam destruint, perquè tot és una roda, i si nosaltres no començam a posar remei, anirà a pitjor. 

Poemes, i més poemes... Sota el mateix estel

Un llibre atrotinat pel curs.
Un llapis rossegat pels nervis.
Les mànigues llargues se’n van.
I tu ja comences a treure el nas.

Una motxilla donada de si.
Auriculars entre classe i classe.
Exterminació d’entrepans a mig matí.
I tu, perds la vergonya, i et fas sentir.

Unes rialles d’avorriment.
Manca de concentració latent.
Una festa d’hormones adolescents.
I tu, persistent, bronzeges la nostra pell.

Minuts d’esbarjo, al pati, sense fred.
Xiuxiueigs i converses a cau d’orella.
Plens els passadissos de mirades fugisseres.
I tu ens guaites des de les finestres.

Has fet fora la foscor.
S’han acabat els dies grisos.
L’olor a mar, la nostra poció.

Ens dónes color a la vida.

1. Comenta aquest poema de na Carolina explicant-lo cada quatre versos i escriu el títol que trobis més adient.
El sòl de la primavera
El poema parla de que el curs ja s'acaba, perquè els llibres ja estan gastats, els llapis están mossegats dels nirvis, ja ens podem posar manga curta, i el sol comença a sortir. Les motxilles ja és veuen emprades, la gent escolta música a totes hores, menjam a mig matí, ens fem sentir més. La gent riu més, però també és vera que ens costa més concentrar-mos, els adolescents tenim ganes de festa, i el sol que ens bronzega la pell.  El temps del patí ja no fa fred, i el sòl entra per la finestra donant claror, i calor. El sòl ens dóna color a la vida.

2. Tema?

El sòl

3. Resumeix el poema en cinc línees.

El poema parla de què comença ha arribar la primavera, que el sòl comença a sortir. I és veuen a les aules els llibres desgastats, llapis ben mossegats dels nirvis de durant el curs, les manegues llargues se'n van. La gent escolta més música, ens feim sentit més. Ens costa més concentrar-mos, els adolescents tenim ganes de festa. El sòl bronzetja la nostra pell, el temps del patí ja no fa fred. El sól ha fet fora la foscor, i entra per les finestres

4.  Aferra el comentari a la pàgina "Sota el mateix estel" on l'he publicat.