Poemes, i més poemes... Sota el mateix estel

Un llibre atrotinat pel curs.
Un llapis rossegat pels nervis.
Les mànigues llargues se’n van.
I tu ja comences a treure el nas.

Una motxilla donada de si.
Auriculars entre classe i classe.
Exterminació d’entrepans a mig matí.
I tu, perds la vergonya, i et fas sentir.

Unes rialles d’avorriment.
Manca de concentració latent.
Una festa d’hormones adolescents.
I tu, persistent, bronzeges la nostra pell.

Minuts d’esbarjo, al pati, sense fred.
Xiuxiueigs i converses a cau d’orella.
Plens els passadissos de mirades fugisseres.
I tu ens guaites des de les finestres.

Has fet fora la foscor.
S’han acabat els dies grisos.
L’olor a mar, la nostra poció.

Ens dónes color a la vida.

1. Comenta aquest poema de na Carolina explicant-lo cada quatre versos i escriu el títol que trobis més adient.
El sòl de la primavera
El poema parla de que el curs ja s'acaba, perquè els llibres ja estan gastats, els llapis están mossegats dels nirvis, ja ens podem posar manga curta, i el sol comença a sortir. Les motxilles ja és veuen emprades, la gent escolta música a totes hores, menjam a mig matí, ens fem sentir més. La gent riu més, però també és vera que ens costa més concentrar-mos, els adolescents tenim ganes de festa, i el sol que ens bronzega la pell.  El temps del patí ja no fa fred, i el sòl entra per la finestra donant claror, i calor. El sòl ens dóna color a la vida.

2. Tema?

El sòl

3. Resumeix el poema en cinc línees.

El poema parla de què comença ha arribar la primavera, que el sòl comença a sortir. I és veuen a les aules els llibres desgastats, llapis ben mossegats dels nirvis de durant el curs, les manegues llargues se'n van. La gent escolta més música, ens feim sentit més. Ens costa més concentrar-mos, els adolescents tenim ganes de festa. El sòl bronzetja la nostra pell, el temps del patí ja no fa fred. El sól ha fet fora la foscor, i entra per les finestres

4.  Aferra el comentari a la pàgina "Sota el mateix estel" on l'he publicat.