Figures retòriques

       
           Metàfora
           És un dels recursos literaris més importants. És basa en la idetificació de dos temes: un de real i un que apareix al text. Aquesta identificació es basa en característiques comunes que fan que el lector pugui reconstruir un tema en llegir l'altre. És semblant a la comparació.Ex: Els ulls de m'Angela son blaus com la mar.

           Comparació
            Establiment d'una semblança entre dos temes per mitjà de nexes gramaticals expressos.Ex: N'Isabel és més alta que na Aina.

            Personificació
             Consisteix a atribuir qualitats humanes a éssers no racionals, objectes, fenòmens naturals...Ex: La taula parla.
 
            Al·literació
             Consisteix en repetir un so per crear un efecte determinat.
           
             Apòstrofe
              És un signe ortogràfic emprat en català  i altres llengües que consisteix en una coma volada ('). Assenyala l'elisió d'una lletra.

             Encavallament
        Es produeix quan la pausa oral d'un vers no coincideix amb la pausa mètrica d'un punt, coma, etc. Ex:

 Tèbia i perfumada la nit talment com una

beutat que deslligués la cabellera bruna

damunt de sa nuesa... El seu esguard on mira

rient i viva flama encén d'una guspira.

El text expositiu

           
              

                 1. Un text expositiu és l'expilcació d'un tema, o d'unes idees d'una manera clara i seguint una ordenació lògica. L'objectiu és informar sobre un tema ordenadament i amb presició.

                 No han d'aparèixer opinions personals, ni referències del jo de l'autor.

                 El text expositiu han de tenir sempre present a quin tipus de receptor s'adrecen.

                  Es divideixen normalment en les parts següents:

                  a) Presentació

                  b) Desenvolupament

                  c) Conclusió

            Segons la matèria que tracti, pot adoptar estructures diferents:

            - Estructura de descripció o descriptiva.

            - Estructura de comparació.

            - Estructura de seqüència o narrativa.

            - Estructura de problema-solució o argumentativa.

            - Estructura causa-efecte.
       
       2.
          1. - Explicació d'un text expositiu.

           2.- Parts en que es divideixen els textos expositius:

              2.1.Presentació

              2.2.Desenvolupament

              2.3.Conclusió

           3.-Tipus  d'estructura:

           3.1 .Estructura de descripció o descriptiva.

           3.2. Estructura de comparació.

           3.3. Estructura de seqüència o narrativa.

           3.4. Estructura de problema-solució o argumentativa.

           3.5. Estructura causa-efecte.

           4.- Els elements lingüístics que caracteritzen el text expositiu:

           4.1. Predomini d'oracions amb el verb ser.

           4.2. Abundància d'oracions subordinades casuals, consecutives i finals.

           4.3. Ús de connectors lògics.

           4.4. Ús de marques que anuncien o resumeixen els temes.

           4.5. Elements jerarquitzadors, com ara, guions, sagnats, etc.

           4.6. Presència de resums i esquemes. 

           4.7. Aportació d'exemples, citacions i dades il·lustratives.

           4.8. Vocabulari precís i clar, amb un to objectiu.

          3. En quines parts es divideixen el textos expositius?

              a) Presentació. És una introducció del tema que anuncia de que tractarà o be en justifica l'exposició, és a dir, l'autor/a explica per què és necessari o convenient informar sobre aquest text.
              b) Desenvolupament. En aquest punt de l'exposició s'aporten amb claredat i ordre els raonaments i els exemples que expliquen el tema presentat.
              c) Conclusió. Consisteix en un resum que recul d'una manera ordenada les idees bàsiques que han estat exposades en el desenvolupament.

           4. Quins són els elements lingüístics que caracteritzen els textos expositius?
                a) Predomini d'oracions amb el verb ser.
                b) Abundància d'oracions subordinades casuals, consecutives i finals.
                c) Ús de connectors lògics.
                d) Ús de marques que anuncien o resumeixen els temes.
                e) Elements jerarquitzadors, com ara, guions, sagnats, etc.
                f) Presència de resums i esquemes.
                g) Aportació d'exemples, citacions i dades il·lustratives.
                h) Vocabulari precís i clar, amb un to objectiu.

            5. Text expositiu
                El perill del tabac

               Més de 100.000 persones moren prematurament cada any com a conseqüència de malalties relacionades amb l'hàbit  de fumar: càncer, bronquitis i malalties del cor, ja que el fum del tabac conté substàncies que perjudiquen la salut.
              El quitrà i altres substàncies que conté el tabac irriten els pulmons. Com a conseqüència d'això, apareix la tos i els pulmons pateixen infeccions amb més freqüència.
              La nicotina és un verí. Provoca l'estrenyiment dels vasos per on circula la sang i el cor necessita treballar més per enviar la sang a tot l'organisme.
             El monòxid de carboni (CO)  és un gas que s'origina per la combustió del tabac. Aquest gas impedeix a la sang transportar l'oxigen als òrgans.
             El tabac provoca adicció. Els fumadors senten la necessitat de prendre nicotina per a trobar-se bé. Això els impedeix deixar de fumar.


             És un text expisitiu per què ens informa sobre un tema, en aquest cas és sobre el tabac.
             a) Presentació. Informació sobre les malalties de l'hàbit de fumar.
             b) Desenvolupament. Explicació de la nicotina i el monòxid de carboni, i quin afecte fà.
             c) Conclusió. Que provoca el tabac.

Com som?

                 
                Com podria explicar-vos com som?
          
                Primer hauria de dir-vos que no sé ni com som, només tenc una idea de com em veig. Pens que som una nina bastant pacient, però a la vegada molt impacient, si he de saber una cosa la vull saber tot d'una.

               Som molt organitzada, m'agrada tenir-ho tot ben planejat, ordenada... Amb això sí que ho som bastant, no puc veure les coses mal col·locades. També som bastant caperruda, si em fan el contrari.... Un poc capritxosa, però no sempre tenc el que vull. També som molt sensible, em pos a plorar per poca cosa, però si és per coses que em toquen els sentiments. També solc plorar de ràbia.
           
               M'agrada molt anar a la dutxa abans de sopar, dinar tranquil·lament, asseure'm amb la meva mare a mirar la televisió (encara que ella no ho cregui), anar a fer el cafè i passar els horabaixes amb els meus amics, etc.

                Està clar que les persones que més estim en aquesta vida són els meus pares, seguidament dels meu germans, i m'atur a pensar què faria sense ells i no trob una solució. Pens que perdre un pare o una mare és el pitjor que et pot passar en aquesta vida. El meu germà petit, és la meva segona vida, ho donaria tot per ell, ha estat com el meu fill, ja que els meus pares treballen, som jo qui el guarda. Els meus germans grans també els estim moltíssim, encara que tenguem molts d'enfrontaments.

             Fa un any i tres mesos també vaig conèixer una persona que estim molt, és el meu al·lot, i he après moltes coses, ja que ell és quatre anys més gran que jo.

           Ara tenc una il·lusió, poder acabar els estudis bé, i poder treballar i tenir la meva casa, i més endavant formar la meva família.

La Renaixença i el Romanticisme

       La Renaixença és un moviment cultural català que va passar durant la segona meitat del segle XIX. Va sorgir per fer renéixer el català com a llengua literària i de cultura, després de segles de diglòssia respecte el castellà.
      Els autors més importants en aquests moviments foren Joan Maragall, Jacint Verdaguer i Bonaventura Carles Aribau.
 
     L'estil de la Renaixença és semblant al Romanticisme europeu, predominen els sentiments, l'exaltació patriòtica i temes històrics.
 
     Característiques:

-Fantasia i imaginació, idealisme, fe en les eutopíes.
-Rebuig de les normes literaries clásiques, i exaltació de la llibertat artística (individualisme).
-Cerca de les rels, defensa de les llibertats nacionals.
-Valoració de l'estat d'ànim i la bondad natural de l'individu.



       El Romanticisme és un moviment cultural i polític que s'originà a Alemanya a final del segle XVIII, inicialment com a moviment literari però que ràpidament passà a influenciar totes les arts. El podríem veure com una reacció al racionalisme de la il·lustració i el neoclassicisme, donant-li importància als sentiments. La seva característica fonamental és la ruptura amb la tradició, amb l'ordre i la jerarquia dels valors culturals i socials imperants.
       Busca constantment la llibertat autèntica. És una manera de sentir i concebre la naturalesa, la vida i l'home mateix, aquest moviment és molt heterogeni i es presenta de manera diferent i singular en cada país on es desenvolupa.
       El segle XVIII havia portat moltes renovacions polítiques a Espanya. Pero als impulsos reformistes s'oposaven els sectors tradicionalistes al país. Naixeren així les anomenades "dues Espanyes", una conservadora i una altra lliberal.
Anteposava abans de tot:
-La major importáncia del sentiment enfront la raó.
-La forta tendència nacionalista de cada país.
-La de liberalisme en contraposició al despotisme il·lustrat.
-La de l'originalitat en contra la tradició grecollatina.
-La creativitat enfront a la imitació neoclàssica.
-L'obra imperfecta, inacabada i oberta en lloc a l'obra perfecta, conclosa i tencada.

La felicitat

Felicitat , tots la busquem

Sense saber exactament que és

ni si algun dia la trobarem

Alguns tenen el concepte

de festes , fama i diners

que jo trobo totalment incorrecte

L'amor de qui estimem

la calor dels amics

arribar a on ens proposem

El somriure de qui hem vist patir

la innocència d'un nen petit

feliços ens fa sentir

els luxes només son una disfressa

però per tindre una vida feliç

hem de buscar la seva veritable bellesa.

      He triat aquest poema perquè pens que a la vida hem d'ésser feliços, i disfrutar al máxim.

      Hi ha gent que es pensa que per tenir fama i doblers ja ho tenen tot, però pens que el més indispensable per a ésser-ho és sentir el calor dels que més estimes, tenir ajuda quan la necessites, poder tenir feina, una família, etc.
 
    La vida no és fàcil, hem de cercar la manera d'ésser feliços.