Vestit de llevant, moda poètica de primavera

Vestit de llevant

(Joan Josep Roca)

quan ens ve a visitar,

vestit de mestral refila,

El pare Èol com crida

de llevant ens sap mullar.

És un pare poca-solta,

farcit de somnis perduts,

ni reconeix els menuts

ni resol el que pertoca.

Arriba, xiula, es queixa

d’un treball massa feixuc,

esclata amb mil remucs

i, sobtadament, ens deixa.

Ni saps quan ve tot encès,

ni quan porta malvestats,

els arbres li van brandant,

se li acoten els ocells.

Però, a cops, de tant en tant,

se li clou mitja parpella,

en un plor tot espetega,

és el vestit de llevant.

 1. Fes un resum del contingut del poema.

 El poema parla del vent de llevant. Perquè el vent, no te mirament per als nins, ni per als grans.           Quan el vent arriba xiula, esclata amb mil remucs, i de s'obte se'n va. Mai saps quan ve el vent.

 2. Indica si hi aparareixen personificacions, metàfores, comparacions, etc...

  

 3. Quan parla del vestit de llevant, a què es refereix?

 Al vent de llevant

 4. De qui parla? Què en diu?

 Parla del vent de llevant

La rialla que rodola

Una rialla contagiosa
inesgotable,
amb força.

Una rialla adolescent,
sempre present,
a totes hores.

Guaita la vida en dues rodes,
amb un brum-brum
que tot se li en fum.

I és que és feliç,
ho demostra.
I és que és un panxa contenta,
tant se li en dóna.

La seva alegria
el caracteritza.
I ajuda als demés
A  a somriure.

Tenc claríssim que és en Nadal. Perquè en Nadal sempre riu, i fa bromes, i encara que no tinguis ganes de riure sempre acabes rient.  També perquè el poema diu que se li mostra la vida en dues rodes, és perquè a ell li agraden molt les motos i la velocitat!  

I perquè la característica  principal den Nadal és la seva alegria, el seu somriure. 

Ha estat un poema que m'ha agradat molt, perquè ha estat molt divertit!!!!

Graffitis de l'ànima

Graffitis de l’ànima

Dibuixava un petó,
també una abraçada,
en un mur blanc i alt,
eren graffitis de l’ànima,
que amagava als altres,
per només mostrar
fermesa i seguretat,
decisió i voluntat.

Potser pensava que
la sensibilitat
la feia feble.
Però els que la coneixien
endevinaven el seu interior tendre.

Amb els seus cabells llargs i negres,
caminava pacient, atenta i preparada
per ajudar a tots els que s’estimava,
per arribar a totes les fites somniades.

Detallista i generosa,
era sempre corresposta,
parant les seves mans nues
per rebre totes les estimes.

Aquest poema és refereix a na Aina, perquè personalment vaig esser jo que la vaig descriure. Quan el poema diu que dibuixava un petó, també una abraçada en un mur alt i blanc és perquè no sap expressar els seus sentiments amb besades i abraçades, té altres maneres de demostrar-ho. I només els que la coneixen saben com és de veres, perquè molta gent es guia per les primeres impressions i ella no és el que pareix. Sempre ajuda als seus. Sempre preparada per tot, detallista i generosa.

M'ha agradat molt aquest poema, perquè l'has descrita tal ment com és ella!!

Que preciós!! (:

Lentitud veloç

Aquí teniu el primer poema personalitzat de na Carolina Ibac. Saps a qui va dirigit? Fes-ne un comentari del contingut on també expliquis el significat del curiós títol "Lentitud veloç", explica per què va dirigit a la persona pensada i fes-ne un comentari personal. 

              

Lentitud veloç

Podria ser un llampec,
ràpid com el foc,
ràpid com el vent.

M’accelero poc a poc,
Em desaccelero de cop,
I és que sóc una contradicció
de la velocitat en acció.

Porto tatuada la il·lusió
sota el meu cor tendre,
mentre les meves sabates
s’arrosseguen lentament pel terra.

I és que el negre no és negre.
Ni el blanc no és blanc.
Sóc una combinació
de tots dos colors,
purs i barrejats,
sempre alternats.

Tenc dubtes de qui pot ser, però penso que és en Xisco. Perquè com diu el poema "m'accelero a poc a poc" ell és una persona que va a poc a poc per la vida, sense frisar per les coses, ni el que pugui venir en el futur. Però és un nin molt inquiet que li agrada anar a jugar a futbol tot el dia, per això el poema diu que és la velocitat en acció. Porto tatuada la il·lusió en el meu cor tendre, es perquè en Xisco és molt tendre, encara que no ho paresqui, se li veu sensible. I és vera que és una combinació de tots dos colors, purs i barrejats, sempre alternats, això vol dir que ell és una persona molt transparent, és tal com és mostra. 

El títol Lentitud veloç, penso que és refereix a perquè és una combinació entre lentitud i velocitat, com diu el poema.

Personalment, reconec que m'ha costat esbrinar qui era, i sobretot entendre el poema. Però ara ja l'entenc un poc més i m'ha agradat. I el títol és l'adequat perfectament!!

Ja hem tornat de les vacances

 1. Feis un escrit que parli sobre l'experiència viscuda amb na Carolina Ibac. Què vos ha semblat? Com ho heu viscut? Què heu conegut d'ella? Quina percepció teníneu de la poesia i quina en teniu ara? Què en pensau de na Carolina Ibac? Què heu après?




Personalment els poemes no eren el meu fort, i tampoc es que m'agradassin gaire, però aquesta experiència ha estat diferent per que he conegut un poc més el mon de la poesia d'una manera més divertida.
Sota el mateix estel, és el nom del grup del facebook a que a través d'aquesta manera em treballat amb na Carolina. M'ha semblat divertit i he entès millor els poemes que és una de les coses que més em costen.
Per a mi, ha estat una motivació a l'hora de treballar amb la poesia ja que entre tots fem una bona feina.
Na Carolina m'ha semblat una bona persona, molt amable, generosa, m'hagués agradat vorer-la en persona. La veritat es que l'admiro per la capacitat que té de fer un poema del tema que sigui. 
La meva percepció de la poesia no era molt bona, m'avorria perquè no la entenia i ràpidament tirava la tovallola i no en volia saber res. Però després de treballar un temps amb na Carolina, he aprés a entendre un poc més aquest mon, i tenc més paciència a l'hora de llegir el poemes, intent anar a poc a poc, i treure una conclusió de cada poema.
Em treballat de diferents maneres, primer ella ens deia un poema i nosaltres havíem de posar-li un títol, i una altre manera es que nosaltres li havíem de dir el tema de que volia que tractes el poema. Li varem demanar temes sobre amor, sobre la felicitat, la família, persones malaltes, etc. I ella ens va fer tots els poemes que li varem comanar!!!
En resum, m'ha agradat molt treballar amb na Carolina, ha estat molt divertit i em aprofitat be el temps.