Graffitis de l'ànima

Graffitis de l’ànima

Dibuixava un petó,
també una abraçada,
en un mur blanc i alt,
eren graffitis de l’ànima,
que amagava als altres,
per només mostrar
fermesa i seguretat,
decisió i voluntat.

Potser pensava que
la sensibilitat
la feia feble.
Però els que la coneixien
endevinaven el seu interior tendre.

Amb els seus cabells llargs i negres,
caminava pacient, atenta i preparada
per ajudar a tots els que s’estimava,
per arribar a totes les fites somniades.

Detallista i generosa,
era sempre corresposta,
parant les seves mans nues
per rebre totes les estimes.

Aquest poema és refereix a na Aina, perquè personalment vaig esser jo que la vaig descriure. Quan el poema diu que dibuixava un petó, també una abraçada en un mur alt i blanc és perquè no sap expressar els seus sentiments amb besades i abraçades, té altres maneres de demostrar-ho. I només els que la coneixen saben com és de veres, perquè molta gent es guia per les primeres impressions i ella no és el que pareix. Sempre ajuda als seus. Sempre preparada per tot, detallista i generosa.

M'ha agradat molt aquest poema, perquè l'has descrita tal ment com és ella!!

Que preciós!! (: