Vestit de llevant, moda poètica de primavera

Vestit de llevant

(Joan Josep Roca)

quan ens ve a visitar,

vestit de mestral refila,

El pare Èol com crida

de llevant ens sap mullar.

És un pare poca-solta,

farcit de somnis perduts,

ni reconeix els menuts

ni resol el que pertoca.

Arriba, xiula, es queixa

d’un treball massa feixuc,

esclata amb mil remucs

i, sobtadament, ens deixa.

Ni saps quan ve tot encès,

ni quan porta malvestats,

els arbres li van brandant,

se li acoten els ocells.

Però, a cops, de tant en tant,

se li clou mitja parpella,

en un plor tot espetega,

és el vestit de llevant.

 1. Fes un resum del contingut del poema.

 El poema parla del vent de llevant. Perquè el vent, no te mirament per als nins, ni per als grans.           Quan el vent arriba xiula, esclata amb mil remucs, i de s'obte se'n va. Mai saps quan ve el vent.

 2. Indica si hi aparareixen personificacions, metàfores, comparacions, etc...

  

 3. Quan parla del vestit de llevant, a què es refereix?

 Al vent de llevant

 4. De qui parla? Què en diu?

 Parla del vent de llevant