martes, 31 de enero de 2012

Tu podries ser jo

Sóc nouvingut.
La meva pàtria, estrangera.
La meva pell, ben negra.
La meva religió, l’ Islam.
Sóc aquí per la fam.
La cultura meva és diferent.
Els meus costums i tradicions, també.
Em costa força trobar el meu racó.
Sembla que hagi de demanar perdó.
Els ulls em miren de vegades amb menyspreu.
Jo vull sobreviure, però no a qualsevol preu.
Vull una vida digna, amb feina i un llit on dormir.
Conec les mancances de tot, fins ara només he patit.
Diuen que abans tots érem la mateixa raça.
Tots veníem de l’Àfrica, ben torrats pel sol.
La manca de llum emblanquí la pell
dels qui nedaren cap al nord.
No vull la mort, només la sort.
No vull la desigualtat, accepto les diferències.
No vull l’odi, només vull l’amor.
No vull els judicis ni tampoc les sentències.
Per desgràcia no tots són com jo,
ni d’aquest ni del meu món.
Sóc negre de mena.
Tu ets blanc per naturalesa.
Ell xinès i l’altre… qui sap el què és!
Fujo de les etiquetes.
Tant se val l’envàs.
Tant se val el cabàs.
Si el que portem endins
són els valors purs i sentits.
Som éssers humans.
Tots tenim cervell.
No importa la pell.
Cal donar-nos les mans.
No hi ha ningú igual al món.
No formem grups separats.
Tots arribem ben despullats.
I un cop morts, anem al mateix forat.
Tots fills de la natura,
de vegades dura, ben pura,
no caiguem en la ignorància,
no ens deixem endur per la por rància,
que només ens cega davant l’evidència,
de totes les mancances,
que arrosseguem amb nosaltres.


 1. Llegeix aquest poema de na Carolina Ibac escrit l'any passat i comenta'l al teu blog. 
Comentari: resum del poema, número de versos, tipus de rima, comentari cada quatre versos.
Resum: aquest poema xerra de el racisme, d'un home que ha arribat nou a un altre país i és sent discriminat.
Núm. versos: 46 versos
Tipus de rima: consonant
Comentari versos cada quatre versos:
- És nou a un altre país, que la seva religió és estrangera, la pell negra i la seva religió és l'islam.
- Ha canviat de país per fam, la seva cultura és diferent, costums i tradicions, és sent discriminat perquè no és troba còmode.
- La gent el mira malament, ell domés vol fer feina però tenir un sou digne, no perquè sigui estranger li han de pagar menys.
- Fins ara domés ha patit, però que diuen que abans tothom eren de la mateixa raça, que tots venien de l 'Àfrica però que per falta de llum emblanquí la pell.
- Ell no vol morir, accepta les diferències, no vol l'odi domés l'amor.
- No vol que el jutgin, perquè no tothom és com ell. 
- No vol que li posin etiquetes per esser negre de pell.
- Tots som éssers humans, i tots tenim valors i sentiments.
- No hi ha ningú igual al món, però no importa la pell, tots tenim cervell.
- Una vegada que morim tots anam al mateix forat.
- No ens deixem endur per la por que nosaltres duim.
2. Cerca informació sobre la història del racisme.
 Històricament, el racisme ha servit per a justificar l'imperialisme, l'esclavitud i el genocidi de pobles sencers. El racisme sol estar relacionat amb l'etnocentrisme i el 'chauvinisme' cultural. La creença que el caràcter i les habilitats dels individus estan correlacionades amb la seva raça no és necessàriament racisme, atès que aquesta diferència pot afirmar-se sense implicar una falta d'equitat de valor. Però l'aplicació d'aquesta creença al bregar amb membres d'aquesta raça, especialment sense prendre en compte les variacions dintre de les "races", és conegut com prejudici racial. El racisme és generalment un terme aplicat a les accions d'un grup dominant en una societat sobre els altres. Els grups més febles tenen menys probabilitats de manifestar racisme públicament en contra d'un grup més poderós per raons pràctiques. Atorgar o retenir drets o privilegis basant-se en la raça o refusar associar-se amb persones per la seva raça es coneix com discriminació racial.
 Creus que encara n'hi ha en l'actualitat? 
Argumenta la teva resposta.
Sí, penso que encara hi ha racisme. Perquè a l'hora de treballar, a les persones de un altre país com poden ésser, marroquins, equatorians, sud americans... els i paguen menys doblers, però fan més hores de feina. Però ho fan perquè pateixen fam i no els i queden un altre remei.
Els nins a les escoles també solen ser mes discriminats per el color de pell.



lunes, 30 de enero de 2012

Igualtat entre les persones

 1. Fes un escrit d'una pàgina sobre la IGUALTAT entre les persones. Cerca imatges que la representin.










Penso que la igualtat entre les persones és molt important. Sobretot quan parlam de homes i dones, perquè al cap i a la fi tots som humans. 
Està clar que no som iguals els homes que les dones, però qui ha dit que no puguem fer les mateixes coses, treballar del mateix... tenim tots les mateixes necessitats.
Fa molts d'anys enrrere les dones i els homes no cobraven el mateix quan treballaven, els homes cobraven més per el fet de ser homes, i això no és igualtat, però  avui en dia ja no és així. 
També la igualtat està entre les persones que som de diferents països o de diferents religions. 
Sempre solem discriminar-nos els uns als altres per aquest fet, però no ens aturam a pensar que tots som iguals, perquè com ja he dit abans som humans i tots cobrim les mateixes necessitats. 
Hauriem de aturar a pensar, perquè fem això?


La igualtat: La igualtat és un valor ètic que també es basa en el respecte a la diferència, entès com un enriquiment social. Es considera un valor indiscutible en els textos jurídics i en les constitucions de la majoria de països (tot i que no tots els països poden afirmar que es posi en pràctica). La cultura, els mitjans de comunicació, les relacions a la feina, en l’àmbit familiar, en el centre escolar, en els espais d’oci… són indrets i àmbits on es pot posar en pràctica el valor ètic de la igualtat i, es·pecialment, la igualtat entre persones de 
sexe diferent.







2. Cerca un conte popular, el penges al teu blog i l'expliques. També l'has d'acompanyar d'un parell d'imatges.

Els tres porquets

En el cor del bosc hi vivien tres porquets que eren germans. El llop sempre els perseguia per menjar-se'ls. Per poder escapar del llop, els tres porquets decidiren fer-se una casa. El més petit va fer-se una casa de palla, per acabar abans i anar-se'n a jugar.
El mitjà es va construir una casa de fusta. Al veure que el seu germà petit havia acabat ja, s'afanyà per anar-se'n a jugar amb ell.
I el més gran treballava en la seva casa de totxos.
- Ja veureu el que fa el llop amb les vostres cases - va renyar als seus germans mentre aquests s'ho passaven la mar de bé.
El llop va sortir darrera el porquet petit i el perseguí. El porquet va córrer i córrer fins a la seva caseta de palla, el llop s'aturà i va començar a bufar i bufar fins que la caseta de palla va caure.
El llop llavors perseguí al porquet petit pel bosc, que corregué a refugiar-se a casa del seu germà mitjà. Però el llop tornà a bufar i bufar fins que la caseta de fusta va caure. Els dos porquets van sortir disparats d'allà.
Gairebé sense alè, amb el llop enganxat a les sabates, van arribar a casa del germà gran.
Els tres entraren i tancaren bé totes les portes i finestres. El llop bufà i bufà, però la casa no queia. Bufà i bufà, però la casa aguantava. Cansat i sense alè el llop va començar a donar voltes a la casa, buscant algun lloc per on entrar. Amb una escala llarguíssima va pujar fins al teulat, per colar-se per la xemeneia. Però el porquet gran va posar al foc una olla amb aigua.El llop golafre va davallar per l'interior de la xemeneia., però va caure sobre l'aigua bullint i es va escaldar.
Va fugir d'allà amb uns terribles udols que es sentiren per tot el bosc, i es diu que mai mai més va voler menjar porquet.


Aquest conte ens vol dir que per fer les coses aviat, per fer més pressa a acabar, no vol dir que ho hagis fet bé, perquè ha vegades val més tardar més però que a la fi et sortirà millor.

Un poema per a la pau





1. Converteix aquest poema en prosa.
La mare donava el pit al infanto que plorava, estimació el gronxava abans de posar-lo al llit. No podia agafar el son. Ell encara no entenia, ni ho entenia ningú, perquè el món era tan cru i es mataven dia a dia. Ell sols era un trist infant encerclat de cruel guerra, que en sang tenyia la terra i a tots els seus habitants. Els crits de pau ressonaven en tots els indrets del món i clamaven les nacions que sols la Pau desitjaven.Dantesc era el panorama milers eren els ferits, i cens de morts s'apilaven entre grans i nens petits. A dintre dels hospitals la sang corria per terra, no es podia donar abast per curar els ferits de guerra.De gom a gom els ferits tots els hospitals omplien i els metges es movien sempre en constant neguit. Allí gent amb pell cremada mutilats de peus i mans, i amb la cara destrossada anaven arribant infants. La mort estava present per arreu on es miri. Es tan gran el sofriment, que es desitja que ella arribi. En el carrer el brunzit de les bombes es sentia, i la gent esfereïda corrien atemorits. El crit de Pau, no a la guerra que tot el món demanava, era un clam que apagava 
la bomba al esclatar en terra. Més el món, amb més esforç, amb un crit fornit cridava per una pau que es desitjava engendrada entre tots. Pau, per mirar l´horitzó, Pau per donar-nos les mans, Pau perquè els nostres infants visquin sense temor. Pau per l'àrab i el jueu per l'hindú i el musulmà, per al budista i el cristià i per tots els fills de Déu. Pau, no a la guerra, és el clam que surt del cor i que hem duu entre tots per tot arreu de la terra. La mare amb amor gran dona el pit quan el fill plora i al donar-li al cel implora que amb Pau visqui els seu infant.

2. Hi veus canvis, veritat? Pots explicar quins?
Si, que enlloc de estar en versos està en prosa, en forma narrativa.

3. Fes un resum del poema.
El poema parla de la guerra. D'una mare que passa pena per el seu fill. On tot en el carrer es guerra, bombes per el carrer, gent en els hospitals, sang per tot arreu.

4. Per què creus que ha d'existir un dia dedicat a la pau?
Perquè és molt important que hi hagi pau en el món. Trobo que és un dia on la gent s'ha de aturar a pensar, i demanar-se perquè serveix la guerra, poguent xerrar les coses, i no llevant la vida a les persones que no en tenen culpa de res.

5. Quines paraules no has entès? Escriu-les i cerca-les al diccionari.
- Gronxar: Comunicar (a un cos, respecte a un punt d'ell mateix), un moviment de vaivé.
- Clamar: Cridar, algú, (l'aviram o altres animals domèstics) perquè apareguin. 
- Neguit: Inquietud, molèstia, produïda per una forta excitació, una gran impaciència, un desassossec.
- Clam: Crit, especialment fort i continuat; clamor.




domingo, 29 de enero de 2012

El meu germà Julià





Ell és el meu germà, i té set anys. Durant set anys he fet paper de germana gran, i un poc de  mare per ell, ja que els meus pares feien feina.
Jo tenia 12 anys quan va néixer. Quan era un nadó,  li he donat biberons, he canviat paquets, l'he dormit, l'he tractat amb delicadesa quan ha estat malalt, tot el que ha fet falta.
Ara ja és més gran, i no necessita tanta atenció, encara que sempre li han d'estar al damunt perquè no et pots fiar ni un pel.
Cada dia sempre tenc una estona per estar amb ell, l'ajut a fer els deures, a llegir, jugam una estona plegats, etc. M'encanta quan em fa riure i lo graciós que és.
És la meva alegria del dia a dia.
Mai hagués imaginat fer el paper de germana gran, ja que jo era la petita i pensava que mai tindria un germà petit. És una gran experiència.
Com a germana gran tenc por, tenc por del que pugui ser quan sigui un adolescent, ja que jo ho som i sé tot el que hi ha per el carrer. Però en tot moment hi seré per aconsellar-li, i estar per tots els moments. I sobretot seré molt pesada amb que estudi, perquè al llarg del temps ten adones que és molt important per a la vida.


L'amor que pots arribar a sentir per un germà és inexplicable!

T'estimo petit meu!

martes, 24 de enero de 2012

Queremos paz: cançó de Maná





Queremos paz
(Maná)
Al comenzar
el mundo era otro
sin límites
de muros y fronteras
todo para todos
nadie pretendía más
Por pánico
se armaron hasta el diente
y una invasión
tenían en la mente
una guerra viene
y otra que se va, ¡oh no!
Coro:
E-ah,
queremos paz y no la guerra
hay muchas armas en la tierra
queremos paz, queremos...
Cuando el amor
lo aplasta el más fuerte
llega el dolorla sangre y la muerte
una guerra viene
y otra que se va, ¡oh no!
E-ah,
queremos paz y no la guerra
hay muchas armas en la tierra
queremos paz, queremos...
No, no, no, no, no, no, la guerra

Coro




1. Escolta i llegeix aquesta cançó i explica'n el significat.
Aquesta cançó parla de que no volem més guerres, que abans les coses se compartien i tot era de tots, i ara de cada vegada la gent vol més coses, i quan volen una cosa i no la tenen, els que tenen el poder, fan guerres.
2. Penja una cançó al teu blog que parli sobre la pau de grups coneguts.
3. Penja al grup "Sota el mateix estel" del facebook una frase que explica el que voldries per a aquesta setmana, exemple: M'agradaria viure un somni o m'agradaria no discutir amb ningú... Penja una imatge significativa sobre la pau.

martes, 17 de enero de 2012

La meva il·lusió

  1. En aquests dies has d'haver penjat el primer poema de na Carolina al teu blog i el títol pertinent. També t'has d'haver presentat a na Carolina al grup Sota el mateix estel i hi has d'haver participat activament.

      

 2. Escriu quatre versos que rimin "abab" o "abba" sobre com et sent en aquests moment o sobre quines són les teves il·lusions. Podries començar així: Estic feliç perquè... o així: La meva il·lusió és...




La meva il·lusió és treballar
per poder independitzar-me
i saber que és  guanyar
el que tots aquesta anys van donar-me.



lunes, 16 de enero de 2012

Me sobren paraules: cançó juvenil d'Antònia Font




Me sobren paraules
(Joan Miquel Oliver)

Me sobren paraules:
agulla, fil de cosir, tisores, estufa.
Me sobren paraules:
vermut, patates, olives.
Paraules molt curtes, pi,
paraules molt llargues, esternoclestmastoideu,
paraules molt fàcils, mamà,
paraules difícils, obliqüitat... i jo què sé.
Me falten paraules per explicar què significa per jo.
me falten paraules...
Es diccionaris són plens de paraules gratis i certes,
paraules d´amor senzilles i tendres.
Ella tenia dues llunes en tota sa cara,
les obria i les tancava,
i tenia ses dues cares de sa lluna,
una blanca i s´altra obscura.
Me sobren paraules però no tenc res a dir
cadàver, pitufo.
Me sobren paraules,
d´aquí a dos anys me retir.
Paraules molt lletges, nyu,
paraules molt guapes, lapislàtzuli,
paraules provisionals amb es accents girats.
Ella tenia dues llunes en tota sa cara,
les obria i les tancava,
i tenia ses dues cares de sa lluna,
una blanca i s´altra obscura.
Ella tenia dues llunes en tota sa cara,
les obria i les tancava.
 
1. Cerca informació sobre el grup musical Antònia Font i la publiques al teu blog.
Antònia Font és un grup de música mallorquí nascut el 1997, que es caracteritza per la seva música festiva i per les seves lletres humorístiques i fantasioses. Entre els temes de l'univers creatiu d'Antònia Font destaquen, especialment, l'espai, l'astronomia i tot el que es relaciona amb l'astronàutica; però, també, l'ambient més quotidià i proper, que estableix un joc constant entre una perspectiva local, global i universal o còsmica del món.
Habitualment, se'ls classifica com a grup de pop, tot i que ells manifesten que en el moment de compondre les cançons no tenen "prejudicis d'estil", i els temes són una cosa que, sovint, surt espontàniament.
El compositor dels temes és el guitarrista del grup, Joan Miquel Oliver, que també edita discs en solitari i escriu lletres d'altres grups, com ara Fora des Sembrat.

2. Explica el que has entès d'aquesta cançó.
He entès que està enamorat, i no sap com expressar-ho. Però sap moltes paraules però cap per expressar-se. 

3. Cerca el significat de les paraules en negreta.
- Vermut:  és un licor servit durant els aperitius que està compost de vi blancdonzell i altres substàncies amargues i tòniques.
- Esternoclestmastoideu: és un múscul de la cara lateral del coll, en la regió anterolateral; llarg, robust, constituït en el seu tram toràcic per dos feixos o caps: l'esternal, cilíndrica, i la clavicular, aplanada.
- Obliqüitat: és l'angle que formen l'eix de rotació d'un planeta amb la perpendicular al pla de la seva òrbita al voltant del Sol.
- Tendres: Condició del qui cedeix fàcilment a les impressions, especialment als sentiments afectuosos, a l'amor.
- Lapislàtzuli: és una latzurita destinada a l'ornamentació. És una gemma molt apreciada en joieria des de l'antiguitat.

4. Coneixes el grup? Quina és la cançó que més t'agrada?
Sabia de la seva existència, sé que és un grup català. Però no l'havia escoltat mai.

jueves, 12 de enero de 2012

Segueix el teu propi camí





És un zig-zag constant,
una recerca eterna,
d’un equilibri perdut,
d’un equilibri mai trobat.
És una gràfica sense gràcia,
una realitat injusta i ferotge,
un panorama futur incert,
un atzar no entès.
És l’hora
d’un rellotge,
que mai toca les dotze,
un mal tràngol obligat,
un somni amputat.
… atzucac …
Girem cua.
rectificant la línia
d’una vida que estima
d’una oportunitat ben viva.
Som la nostra pròpia sort.

miércoles, 11 de enero de 2012

Si jo fos pescador, poesia de Joan Salvat Papasseit

Si jo fos pescador
(Joan Salvat-Papasseit)
Si jo fos pescador pescaria l'aurora,
si jo fos caçador atraparia el sol;
si fos lladre d'amor m'obririen les portes,
si fos bandit millor
que vindria tot sol:
els carcellers del món no em sabrien mai l'ombra,
si fos lladre i bandit no em sabrien el vol.
Si tingués un vaixell m'enduria les noies,
si volien tornar deixarien llurs cors:
i en faria fanals
per a prendre'n de nous.

1. Cerca informació sobre Joan Salvat-Papasseit. Vida, obra i corrent literari al qual va pertànyer.
Joan Salvat i Papasseit (Barcelona, 16 de maig de 1894 - ibídem, 7 d'agost de 1924) va ser un escriptor barceloní d'extracció humil, esperit rebel i altament autodidacta. Conegut com a poeta d'Avantguarda, va tenir també una prolífica activitat com a redactor d'articles de crítica social en castellà i català simpatitzant amb els corrents anarquistes i socialistes de l'època. El seu estil enèrgic i impulsiu contrasta amb una vida d'obligada rutina i repós deguts als problemes de salut. Va morir de tuberculosi als trenta anys, deixant una obra que durant dècades va ser poc coneguda.
A partir dels anys seixanta la seva figura va ser popularitzada sobretot gràcies a autors de la Nova Cançó que van posar música a alguns dels seus poemes. Avui dia és considerat un dels escriptors catalans clau del segle XX i el seu recull de poemes El poema de la rosa als llavis ha estat de lectura obligada a l' ensenyament secundari de Catalunya.
 2. Explica el contingut del poema. Què intenta explicar? Quin és el tema?
El poema intenta explicar que en aquesta vida no pots ser-ho tot. Està clar que tots ens agradaria saber fer de totes les coses. En el poema és parla de l'amor, un home que vol trobar una al·lota.
 3. Omple amb el que tu series i amb el que faries: 

                   Si jo fos un ocell, volaria tot el dia sense aturar de cantar.
                 
                   Si jo fos un àngel estaria tot el dia devora teu per guardar-te. 
                  
                   Si jo fos bruixa hi pogués fer tornar el temps enrrere tornaria a la infantesa.














Comença el projecte poètic amb Carolina Ibac

1. Cerca informació sobre la nostra escriptora, Carolina Ibac i Verdaguer, i explica tot el que has descobert sobre ella.

Va néixer  a Esplugues de Llobregat el 30 de novembre del 1975. És diplomada en Ciències Empresarials i a punt de llicenciar-se en Administració i Direcció d'Empreses per la UOC. Actualment treballa com a docent de secundària en un institut de la comarca d'Osona.
La seva afició per la escriptura és desde la infantesa. Tot i que sempre s'havia decantat per la prosa, ha rebut influència per part de la seva mare, una gran amant de la poesia i amb un gran talent per versar.Després de tenir una aturada literària de deu anys, torna a renéixer i a sentir el clam per la poesia de mans de l’escriptor Daniel Ferrer i Esteban amb el que té un parell de poemes publicats dins el seu llibre BARREJA’M i tres poemes més en el seu llibre MÀGICA LLUM. És quan repren amb més forces que mai el camí literari per poder transmetre al món a través de paraules escrites totes les seves inquietuds. És mou en quatre eixos temàtics: els somnis, la crítica social, els moments obscurs i la passió per la meva filla, nascuda l’1 de maig del 2007.

Ha col·laborat, de la mà de l'escriptora Noemí Trujillo, amb 16 escriptors en una antologia poètica bilingüe,  editada per Sial Ediciones, que a l'abril vinent sortirà a la llum.
Actualment prepara una novel·la sobre els maltractaments a la llar i una altra novel·la futurista que critica la societat actual. Tot això ho combina amb poemes publicats al seu blog  SOMNI TURQUESA.

2. Entra a la seva pàgina, la trobaràs als enllaços d'interès d'aquest blog (www.somniturquesa.com), llegeix els seus poemes i escull-ne tres que t'hagin agradat especialment. Els penges al teu blog, acompanyats d'una imatge i els comentes (contingut, temàtica, opinió personal).

¿Dónde está Paula?

 
Me condeno al sufrimiento
cuando insisto en quererte.
Me esclavizo a la tortura
cuando te espero eternamente.
Me fustigo con tu látigo
a posta y sabiéndolo.
Pues sólo soy una sombra
de tu propia luz.
Pues sólo veo el mundo
desde tus ojos ciegos.
¿Dónde està Paula?
                                                                     Yo no la veo.

 Aquest poema parla de el sufriment de estimar a una persona que no vol estar amb tu. M'ha agradat molt aquest poema, perque em sent identificada, i m'han agradat molt els versos.

Si mai veus que…

Si mai veus que m’allunyo,
apropa’t més.
Si mai veus que m’amago,
prova de trobar-me.
Si mai veus que m’enlairo,
desplega les teves ales.
Si mai veus que m’espanto,
tranquil·litza’m amb les teves paraules.
Si mai veus que surto corrents,
persegueix les meves passes.

Aquest poema parla de que no deixis que una persona se allunyi de tu, si de veritat l'estimes, fes el possibles per tenir-la devora. 

Algun dia

Les teves paraules
algun dia
seran ben enteses.
Les teves carícies
algun dia
seran ben rebudes.
Les teves anades
algun dia
seran ben tornades.
Les teves històries
algun dia
seran ben sentides.
Les teves passes
algun dia
seran ben lliures.
Els teus pensaments
algun dia
seran ben rumiats.
Els teus fets
algun dia
seran ben perpetuats.
Les teves veus
algun dia
seran ben repetides.
Les teves dreceres
algun dia
seran ben seguides.
Els teus somnis
algun dia
no seran mentida.
Els teus crits
algun dia
seran ben emmudits
El teu somriure
algun dia
serà ben assolit.
El teu horror
algun dia
serà ben passat.
El teu malson
algun dia
serà ben enterrat.
El teu secret
algun dia
serà ben amagat
La teva addicció
algun dia
serà ben curada.
La teva por
algun dia
serà ben sanada.
El teu amor algun dia seré jo.

 Aquest poema parla de un amor, que encara no ha arribat, però que no perd les esperançes que algun dia sigui seu. M'ha agradat perquè no esperava que al final fos un poema de amor, i així com he anat llegint al final ho he entés.