El meu germà Julià

Ell és el meu germà, i té set anys. Durant set anys he fet paper de germana gran, i un poc de  mare per ell, ja que els meus pares feien feina.
Jo tenia 12 anys quan va néixer. Quan era un nadó,  li he donat biberons, he canviat paquets, l'he dormit, l'he tractat amb delicadesa quan ha estat malalt, tot el que ha fet falta.
Ara ja és més gran, i no necessita tanta atenció, encara que sempre li han d'estar al damunt perquè no et pots fiar ni un pel.
Cada dia sempre tenc una estona per estar amb ell, l'ajut a fer els deures, a llegir, jugam una estona plegats, etc. M'encanta quan em fa riure i lo graciós que és.
És la meva alegria del dia a dia.
Mai hagués imaginat fer el paper de germana gran, ja que jo era la petita i pensava que mai tindria un germà petit. És una gran experiència.
Com a germana gran tenc por, tenc por del que pugui ser quan sigui un adolescent, ja que jo ho som i sé tot el que hi ha per el carrer. Però en tot moment hi seré per aconsellar-li, i estar per tots els moments. I sobretot seré molt pesada amb que estudi, perquè al llarg del temps ten adones que és molt important per a la vida.


L'amor que pots arribar a sentir per un germà és inexplicable!

T'estimo petit meu!