Una historieta...

1. Escriu una història on apareguin els següents personatges: un llibre, una capceta màgica, un nin i una ovella. Imaginació al poder!


Hi havia una vegada un nin, que estava dins la seva habitació  llegint un llibre, era un llibre de contes, i molt especial per a ell. Era especial perquè li va regalar la seva àvia, i l'àvia era molt important per a ell, es passava sempre que pudia a casa seva, llegint llibres.
Aquest llibre és deia La capceta màgica de l'ovella, tractava de una capceta màgica, i tan màgica que et podia concedir tres desitjos. Però aquesta capceta era molt mal de agafar, perquè la tenia guardada una ovella i era molt difícil  i ningú mai ho havia aconseguit.
Sempre que l'àvia li acabava de contar el conte, el nin li deia que li encantaria estar dins el conte per poder intentar agafar la capceta i viure aquella aventura! 
Quan va acabar de dir-ho el nin per art de màgia va entrar dins el conte.
El nin no sabia a on era, simplement veia un camp molt gran, amb moltes flors, arbres, i una petita caseta.
És va posar a caminar i a caminar, fins arribar a la caseta. Hi va entrar i va veure molta de palla, i al costat una ovella blanca, ben bonica. 
Ràpidament va esbrinar que estava dins del conte, perquè eren tal ment les imatges del conte. Sense dir res és va asseure's i contempla la ovella.
Hi ha haver un moment de tensió entre l'ovella i ell, fins que ell la saludà, la veritat es que no segué massa simpàtica, li demanà a veure que feia allà. 
Ell li contà que cada dia un parell de vegada llegia el conte, i que per art de màgia i va entrar.
La ovella li digué que a molts de nins que llegeixen el conté moltes vegades, els hi sol passar, i que tots van intentar agafar la capseta però que  ningú ho va aconseguir.
El nin li demanà perquè li serveix aquesta capseta, i ella li digué que si ella la guardava tindria 10 anys més de vida.
Varen passar dos dies, ells és varen fer amics, parlaven, jugaven, reien... i al nin se li encengué la bombeta. 
Li proposa a la ovella a veure si li donava la capseta, que ell demanaria tres desitjos, i que un de ells seria concedir-li a la ovella deu anys més de vida.
La ovella va acceptar al veure aquell nin tan innocent, i bon al·lot, i no va dubtar a dinar-li.
El nin li va concedir els deu anys més de vida a l'ovella, i ell va demanar tornar a casa, perquè tanmateix es desitjos domés es podem demanar dins el conte, i ell el que volia era tornar a casa, perquè ja havia viscut la aventura.

El món torna boig...

1. Llegeix aquest text i fes un resum.
Aquest text parla de que el món literalment torna boig, per totes les injustícies que estan passant, com per exemple les informacions manipulades, quan no s'escola a un poble, quan hi ha alumnes que se estan manifestant pacíficament els tracten com a cans, sense cap mirament els peguen i els enjeguen com volen. Per què no respecten la llengua i la cultura d'un poble. Quan no respecten els drets vitals de les persones per el seu color de pell, o per la seva procedència o condició social. Neguen la llibertat d'expressió, acomiaden a persones de la feina per el seu color polític, etc.
No és normal el que està passant, i qui ho trobi de veres es que ja està boig.

2. Torna a redactar el text sense punts i a part, amb l'estructura tradicional.
El món torna boig...
Això em ve al cap cada dia que passa, quan llegesc els diaris, quan veig informació manipulada, quan converteixen en injust el que es just, quan no s'escolta el clam d'un poble. Titllen de delinqüents estudiants universitaris que es manifesten pacíficament. Es maltracta el món de l'educació i es condemna a mort la sanitat pública. Em ve al cap cada vegada que no es condemna el que realment és condemnable.
Les forces de seguretat abusen de la seva condició, no es respecten la llengua i la cultura d'un poble.
I es que tampoc respecten els drets vitals de les persones, sigui el color de la pell, la seva procedència o condició social. No valoren prou el món artístic i tampoc una assignatura que ensenya valors que contribueixen a ser millors persones. Neguen la llibertat d'expressió, acomiaden a persones de la feina pel seu color polític, i veim gent col·locada en un lloc de feina a dit.
Veig personatges monàrquics que no són jutjats com toca i un poble que vota el partits dels rics.

3. Per què creus que l'autora l'ha escrit d'aquesta manera repetitiva? Què intenta aconseguir?


4. Analitza sintàcticament les quatre primeres frases.
- Això em ve al cap cada dia que passa.
Això: subjecte i nucli del subjecte/em ve al cap cada dia que passa: predicat/ em ve: verb/nucli del predicat
- Això em ve al cap quan llegesc els diaris
Això: subjecte i nucli del subjecte/em ve al cap quan llegesc els diaris: predicat/ em ve: verb i nucli del predicat.
- Això em ve al cap quan veig informació manipulada.
Això: subjecte i nucli del subjecte/ em ve al cap quan veig informació manipulada: predicat/ em ve: verb i nucli del predicat.
- Això em ve al cap quan converteixen en injust el que es just. 
Això: subjecte i nucli del subjecte/ em ve al cap quan converteixen en injust el que es just: predicat/ em ve: verb i nucli del predicat.

5. Explica detalladament el què vol dir amb cada frase, una per una.

-Això em ve al cap cada dia que passa: Que cada dia pensa que el mon torna de cada vegada mes boig.

-Això em ve al cap quan llegesc els diaris: Perquè cada dia surten noticies noves, i de cada vegada més desastres, de polítics més bé. 

-Això em ve al cap quan veig informació manipulada: Hi ha moltes notícies que son manipulades i domés posen les coses com ells volen, no posen la realitat de com és literalment el que ha passat.

-Això em ve al cap quan converteixen en injust el que és  just: Hi ha moltes coses que per beneficiar-los a ells,posen injustícies.

-Això em ve al cap quan no s'escolta el clam d'un poble: no escolten la veu del poble, el que diu la gent els i  entra per una orella i els i surt per una altre, diguem el que diguem fan el que volen.

-Això em ve al cap quan titllen de delinqüents estudiants universitaris que es manifesten pacíficament: estudiants que simplement es manifesten pacíficament, que es el darrer dret que ens queda, i que no ens poden negar, doncs diuen que son uns delinqüents. 

-Això em ve al cap quan es maltracta el món de l'educació: L'educació és una part de la vida molt important, i no la valoren com toca, i de cada vegada tenen menys recursos per poder dur una escola amb normalitat.

-Això em ve al cap quan es condemna a mort la sanitat pública: arribara un moment en que la sanitat pública no existirà on tots haurem de pagar per anar al metge, una de les coses mes importants de la nostra vida, la salud.

-Això em ve al cap cada vegada que no es condemna el que realment és condemnable: barbaritats que s'haurien de condemnar, no ho fan per el seu benefici. 

-Això em ve al cap quan les forces de seguretat abusen de la seva condició: està clar que les forces de seguretat estàn per alguna cosa, però no per abusar i fer el que els dongui la gana.

-Això em ve al cap quan no es respecten la llengua i la cultura d'un poble: no, no respecten la llengua ni la cultura de cada poble, per exemple el català es molt rebutjat.

-Això em ve al cap cada vegada que no es respecten els drets vitals de les persones, sigui quin sigui el color de la seva pell, la seva procedència o condició social: en resum, son uns racistes.

-Això em va al cap quan no es valora prou el món artístic: el mon artístic és un món que si no tens sort no tens molt de benefici, i per això ja no el valoren.

-Això em ve al cap quan no es valora una assignatura que ensenya valors que contribueixen a ser millors persones: Com poden negar fer una assignatura que ensenya els valors de la vida? indignant...

-Això em ve al cap quan neguen la llibertat d'expressió: tornam enrrere, ara ja no tenim llibertat d'expressió..

-Això em ve al cap quan acomiaden persones de la  feina pel seu color polític: treuen a la gent de la seva feina domés per què siguin d'un altre partit.

-Això em ve al cap quan  veim gent col·locada en un lloc de feina a dit: quan la gent és col·locada a un lloc de feina per "enxufe". 

-Això em ve al cap quan veig personatges  monàrquics que no són jutjats com toca: persones com el rei que no han estat jutjats com toca.

-Això em ve al cap quan un pobre vota el partit dels rics

 

Canço de primavera: Pétals de versos en flor

Les mares...Què li regal a la mamà? Una besada, un somriure i una poesia

1. Què li vas regalar a la teva mare?
No li vaig regalar res..jajajajaaja

2. Escriu una carta a la teva mare explicant-li el que significa per a tu. No tenguis vergonya, tal vegada diràs coses que no t'atreveixes a dir-li a la cara i que són molt importants. Després li podeu fer llegir i segur la fareu molt feliç. La pots escriure en la llengua que vulguis. Mínim: 20 línees.

Hola mare, 

Sé que no som la millor filla del mon, i tampoc la millor filla que haguessis pogut tenir, perquè tu et mereixes el millor del mon. Des de petita sempre m'has donat tot el que he necessitat i mes, tots els capritxos que pudies, em duies a passejar, et passaves hores al parc perquè jo jugues, i sempre em feies el menjar que jo volia, com pots veure em vas mal criar molt! 

Vaig creixent, i més disgusts té anat donant, dels 14 als 16 vaig tenir una etapa bastant dolenta, on vaig deixar els estudis i domés anava a la meva bolla, suposo que és la famosa "edat del pavo".

Però a mida que he anant creixent he anant madurant, i me'n he adonat de moltes coses.

Em pensava que per ajudar-te a fer les feines de casa, havia de rebre alguna cosa a canvi, però he vist que no es així, jo te de ajudar per el simple fet que som la teva filla, i que es la nostra casa i entre tots l'hem de cuidar.

Em pensava que per cada nota bona que treia havia de tenir una recompensa, però no és així, la meva recompensa estarà en el futur.

Em queixava quan havia de quedar-me sense sortir perquè el dia següent per el dematí havia de guardar al meu germà, i es que tenies raó quan em deies que si jo no faig feina lo mínim que puc fer el col·laborar a casa sense haver-me de queixar, perquè no em falta res.

Em tingut moltes discussions de mare i filla, que al cap i a la fi sempre te la raó la mare, perquè jo no veia el que de veres es important, i sempre he volgut anar a la meva.

Tu i el pare, mai m'heu posat una mà a damunt, quan jo reconec que alguna vegada hagués fet falta. No meu posat hora d'arribada mai a casa, però sabia que els horbàixes abans de fer-se fosc havia de ser a casa, i el vespres a una hora que estigués bé, heu de reconèixer que això sempre ho he fet, he estat responsable a l'hora de arribar a casa, perquè amb una mirada del pare em bastava, sabia que les coses domés els a me diu una vegada.

Ara amb 18 anys, intent ajudar-te amb tot el que puc amb la casa, amb el germà, i m'agradaria ajudar-te econòmicament, però com saps la feina està molt malament, i a yo no m'agrada ser una mantinguda, encara que siguis la meva mare.

Domés em queda demanar-te perdo per tots els mals moments que té fet passar, i que vull que fassem més coses juntes! 

Una besada molt forta, t'estimo mare.

Sota el mateix estel...

1. Explica què significa per a tu el projecte "Sota el mateix estel" i què t'ha aportat durant el curs. Mínim cinc línies.
Sota el mateix estel, per a mi ha estat una manera de treballar amb la poesia més fàcil, i divertida. A mes ha estat un grup on em pogut penjar tota classe de informació a part de la poesia, i em rebut opinions i comentaris.
Li recomanaria a tothom que no en sap gaire de poesia i ho treballes d'una manera divertida, que cerquin la manera de que no sigui avorrida. 
A mi el que mes ma aportat és comprendre millor la poesia, perquè mai n'he sabut, em donaven un poema i era com llegir i no saber que em diuen, però ara se ficar-me més dins els poemes. 
Quan em anat d'excursió em penjat les fotografies, em comentat el que em fet... ha estat com el nostre diari.
N'he après molt a fer feina amb grup, i no tenir por de escriure el que penso, una de les coses que més em costaven, i que a poc a poc he anant superant. 
Crec que no se m'oblidarà mai aquest grup: Sota el mateix estel. 

2. Fes una descripció del teu grup de classe. Pensa que podria anar inclosa a la introducció del nostre llibre.
Xisco, Aina, Isabel, Manu, Joan, Nadal, nosaltres formam el grup de PQPI mòduls voluntaris, cada un som una estrella diferent, però que estam aquí per alguna cosa, en principi el graduat escolar.
Des del meu punt de vista penso que som una classe on ens tenim molta confiança, solem parlar un poc de tot, i alguns més que uns altres contam problemes que tinguem per escoltar opinions. 
Som bastant divertits, sempre fem bromes i no hi ha cap tipus de conflicte entre nosaltres. 
Tots ja tenim, o quasi ja tenim els 18 anys, i suposadament ja som més madurs, i no fem les tonteries, i no la liam. 
Aquest any crec que ha estat el meu millor any, ja que és el darrer he procurat gaudir-ho al màxim, i sobretoto he tingut uns professor magnífics, on la confiança i les ganes de treballar en equip han estat de lo millor.

3. Fes un escrit en forma d'agraiment a na Carolina Ibac per la seva atenció amb nosaltres al llarg del curs. 

Mai hagués pogut imaginar conèixer a les persones a través de una pantalla d'ordinador, i gràcies a la teva atenció cap a nosaltres, les ganes de fer feina, i l'entusiasme que has dipositat amb nosaltres ha estat possible, això i més coses.

Ha estat molt divertit fer feina amb tu, Carolina, perquè no ha estat de forma avorrida, i sense adonar-mos em pogut conèixer  de cada vegada més el mon de la poesia. 

Hi ha poques persones en aquesta vida, que sense cap benefici material treballen de forma voluntària amb gent, i tu ets una d'elles.

simplement em queda dir-te GRÀCIES, per tot el temps, tots el poemes meravellosos que ens has fet, per tot el que ens has mostrat al llarg del curs. Esper poder tornar a contactar amb tu en alguna ocasió.

  

Un més de literatura

1. Cerca informació sobre un escriptor del Realismo español i la publiques al teu blog.

Benito Pérez Galdós 

Benito Pérez Galdós (Las Palmas de Gran Canaria, 10 de mayo de 1843 – Madrid, 4 de enero de 1920). Escritor español, representante de la novela realista española del siglo XIX. Académico de la Real Academia desde 1897 y nominado al Premio Nobel en 1912.

Estudia en el Colegio de San Agustín de su ciudad y colabora en el periódico localEl Ómnibus. Al terminar sus estudios en 1862, se traslada a Tenerife para estudiar el Bachiller en Artes, y posteriormente se marcha a Madrid para estudiar Derecho. Allí acude a las tertulias del Ateneo y los cafés Fornos y Suizo, donde frecuenta a intelectuales y artistas de la época. Escribe en los diarios La Nación y El Debate.

En 1873 inicia la publicación de la primera serie de los Episodios Nacionales conTrafalgar. Su popularidad ante los lectores durante la decada de los 90 va creciendo con su segunda serie de losEpisodios nacionales. Aparte de Madrid, Galdós pasa largas estancias en su casa de Santander, conocida como “San Quintín”.

Viaja por Europa como corresponsal de prensa, conociendo así corrientes literarias del momento como el realismo y el naturalismo. Su obra tiene influencias de los franceses Honoré de Balzac, Émile Zola, Gustave Flaubert y el inglés Charles Dickens, entre otros.

Aficionado a la política, se afilia al Partido Progresista de Sagasta y en 1886 es diputado por Guayama (Puerto Rico) en las Cortes. En los inicios del siglo XX ingresa en el Partido Republicano y en las legislaturas de 1907 y 1910 es diputado a Cortes por Madrid por la Conjunción Republicano Socialista; en 1914 es elegido diputado por Las Palmas.

Galdós es uno de los autores más prolíficos de su generación, tanto en novela como en teatro.

Poemes visuals i poemes objecte

1. Explica el que és un poema objecte i un poema visual. a quina època i moviment pertanyien? Quins són els seus principals autors? Què pretenien explicar?

Un poema objecte és construeix a partir d'objectes domèstics, i de la cultura popular i de masses. Extreu dels objectes significats a partir de la seva aparença, del seu ús habitual, de l'acoblament amb altres objectes, de les expressions del llenguatge popular.

Un poema visual utilitza elements de la tipografia , del dibuix, de la fotografia o dels codis no lingüístics de la vida quotidiana. A partir de una composició temàtica concreta, la màgia del poema a d'estar present en la poesia visual. És un gènere que permet múltiples tipus, intencions, llenguatges i tractaments. 

Tenen els seus origens a les avantguardes del segles XX i en els moment plàstics i literaris que reaccionen contra la poesia tradicional. 

Els seus principals autors són: Joan Miró, Salvador Dalí, Àngel Ferrant, Joan Brossa..

Pretenien crear significats utilitzant la matèria tradicional de la poesia, la paraula, i afegint-hi elements pròpis de la imatge i la plàstica.

2. Publica 5 poemes visuals i 5 poemes objecte que trobis per internet.

Poemes visuals:

                                                       

 

Poemes objecte:

3. Inventa un poema visual i un poema objecte. Si vols, pots anar a mirar els que hi ha penjats a la paret de l'escala de l'institut, de pujada a la nostra aula.

Socials

1. Explica tot el que sàpigues sobre Les Corts de Cadis.

La junta suprema central, va convocar les Corts de Cadis per fer una constitució del 1812. La constitució recollia els principis del liberalisme polític: 

- Sobirania nacional.

- Divisió de poders.

- Sufragi universal masculí.

- Drets individuals.

- Igualtat de tots els espanyols davant la llei, i els imposts.

Però la guerra va impedir que arribàs a aplicar-se.

Durant la Guerra del Francès (1808-1814) les revoltes populars desemboquen en la creació de Juntes Locals i Regionals de Defensa. Aquestes juntes tenen com a objectiu defensar-se de la invasió francesa i omplir el buit de poder (ja que no reconeixien la figura de Josep I). Eren compostes per militars, representants de l'alt clergat, funcionaris i professors, tots ells conservadors. Al setembre atorgaren la suprema direcció a la Junta Suprema Central.

2. Cerca informació sobre l'Absolutisme i el Liberalisme.

L'absolutisme fou una filosofia política característica de l'Europa d'època moderna, que propugnava que la monarquia havia de tenir un poder absolut, és a dir sense límits i sense compartir-lo, i per això anomenaren aquesta forma de govern com a monarquia absoluta.

El liberalisme és un grup social i econòmic que afirma la dignitat de la persona i la supremacia de l'acció voluntaria per sobre de la col·lectiva. Això implica que les nacions redueixin la seva intervenció al mínim necessari per a garantir la convivència, seguint la filosofia del laissez faire, laissez passer (en francès: "deixar fer, deixar passar").

Promou les llibertats civils i s'oposa a qualsevol forma de despotisme, apel·lant als principis republicans i estant el corrent en què es fonamenten la democràcia representativa i la divisió de poders.

3. Cerca informació sobre La Revolució del 1898.

La crisi econòmica i el desgast del règim isabelí varen provocar la Revolució del 1868.

L'exèrcit fidel a la reina va ser derrotat a Alcolea i Isabel II va haver dexiliar-se i va esser l'inici del Sexenni Democràtic.

A la meitat dels anys 1860, el descontentament contra el règim monàrquic d'Isabel II en els ambients populars, polítics i militars era patent. Elmoderantisme espanyol, en el poder des de 1845, es trobava en una forta crisi interna, i no havia sabut resoldre els problemes del país. La crisi econòmica era apressant i a tot arreu proliferaven els pronunciaments, com el que el 1866 va liderar Joan Prim, i com la revolta dels sergents a San Gil; i en l'exili, liberals i republicans arribaven a acords a Ostende (1866) i a Brussel·les (1867) per promoure encara majors desordres que conduïssin a un dràstic canvi de govern, no ja per substituir el president Narváez, sinó amb l'objectiu últim d'enderrocar la mateixa Isabel II i expulsar-la del tron espanyol. La Reina s'havia convertit en el focus de les crítiques sobre els principals problemes d'Espanya.

4. Els moviments nacionalistes a Catalunya. Explica tot el que trobis sobre aquest tema. Recorda que pots afegir imatges.

En aquesta època, com a reacció a l'Estat centralista varen sorgir els nacionalismes:

- A Catalunya. la Renaixença va reivindicar la llengua i la cultura catalanes.

- Al País Basc es va constituir el Partit Nacionalista Basc (1894).

- A Galícia, el Rexurdimento, era sobretot un moviment cultural, amb poques repercussions polítiques.  

Després d'anys de repressió, cap el 1833 neix un moviment cultural, anomenat Renaixença, que s'enceta amb la publicació de l'Oda a la Pàtria de Bonaventura Carles Aribau. El poble català comença a tenir un sentiment favorable a la recuperació de la llengua i de la cultura pròpia, entre altres.

El segle XIX és un segle de prosperitat industrial a Espanya i especialment a Catalunya, Astúries i País Basc, ja que eren les ciutats més productives, en matèries tèxtil, mineria i siderometal·lúrgia respectivament.

Què he de fer?

Què he de fer? És una pregunta que duc quasi un any pensant... No sé que fer en acabar el curs, el meu objectiu era anar a fer una Formació Professional de Atenció Sociosanitari, però no ho tenc clar.
M'he de informar molt bé de tot, dels llocs a on puc anar a fer-ho, del desplaçament, i si tendre feina en acabar, perquè avui en dia és més important trobar una feina, que no estudiar una cosa domés perquè t'agradi.
El problema es què els meu pares no es poden permetre donar-me molts de doblers per el transport, ni pagar-me una escola privada, en tot cas hauria de cercar una escola pública.
En primer lloc m'agrada Sociosanitat, també m'agrada l'FP de farmàcia i para-farmàcia, o el de cuina.
Duc uns parells de dies pensant si el de cuina seria el mes convenient, ja que a Mallorca és treballa molt amb el turisme, i és suposa que trobaria alguna feina a un hotel, restaurant... a més a més m'agrada cuinar. També n'Aina vol fer el de cuina, i així podriem anar juntes.
He de pensar bé el que vull, perquè d'això depen el meu futur, i és ben hora de posar el cap ben damunt les espatlles, i començar a organitzar la meva vida.
És difícil ensortir-te  tota sola, perquè fins ara no he hagut de prendre decisions sobre la meva vida acadèmica, he anat a la guarderia, després a l'escola, he fet primària, desprès l'institut, i vaig deixar un any, i l'any següent vaig fer el PQPI, i ara que l'estic acabant no sé el que he de fer.
Això és la vida, i tindré que botar molts de obstacles, i saber fer les coses per jo mateixa, però el que si que tinc clar es que vull tenir alguna formació.
Com diuen, millor tard que mai.

Resistència

No ens queda més que la revolució pacífica

  Hi ha certs drets humans que haurien de ser intocables perquè, si se'ls vulnera, s'atempta directament contra la dignitat de les persones. Quina ment humana és capaç de tancar dos hospitals que funcionaven bé, per estalviar uns doblers, que tal vegada es podrien estalviar per una altra banda? La ment del govern actual ho és.

  Una de les coses que més m'estranya de tot això és veure gent que resta impassible davant desastres com aquests perquè no els afecta directament. Deu ser un tipus de persona que només pensa en el present, perquè en el futur ningú sap què li passarà, i que només pensa individualment. Evidentment, tots tenim una part d'individualisme i d'egoisme però, en els temps que estam vivint, s'ha de tenir molta de sang freda per no patir, encara que sigui un poquet, per les injustícies que s'estan fent. La inconsciència fa viure aquestes persones tranquil·lament, preocupant-se pel propi benestar, però haurien de pensar que potser algun dia necessitaran ajudes que no tendran, i elles mateixes n'hauran estat testimonis passius, com qui mira passar el temporal des del llit, per tant, corresponsables d'aquesta calamitat.

   Amb tot això em deman: Si aquest govern no pateix per les persones, com ha demostrat en reiterades ocasions, com volem que en respecti la seva cultura i la seva llengua? Això ja és impensable... Ens volen prendre el cos i l'ànima, ens volen prendre el que més estimam. Una educació pública de qualitat, la igualtat entre les persones,  l'ajuda als joves, l'ajuda a la gent gran, l'ajuda als malalts, la mort digna, la nostra llengua i la nostra cultura...No respecten el poble, per tant, no es respecten ells mateixos, ja que formen part del poble. És curiós veure com ataquen els valors que hem predicat a l'escola tota la vida.

  De totes maneres, una part considerable d'aquest poble oprimit s'ha aixecat, i està cansat de veure com l'intenten trepitjar, i disposat a lluitar, a resistir. Vull alabar des d'aquí totes les persones que dediquen part del seu temps personal a combatre els diferentes fronts, i a més ho fan des de la pau i del respecte, demostrant els valors que defensen. No ens queda més que la revolució pacífica.



1. Llegeix aquest text i fes un resum del que diu.
Aquest text parla de què el govern està tocant certs drets humans que fins ara eren intocables, dins quina ment hi cap tancar dos hospitals que fins ara havien anat bé, domés per estalviar uns doblers. També és extrenyant com hi ha gent que pareix que no els hi afecta i no en fan res, supos que és per què no els hi afecta directament.
Actualment, s'ha de tenir un poquet de sang freda per no patir per les injustícies que ens estan fent perquè aquesta gent domés és perocupa per el propi benestar, i que no pensen que algún dia hauran de necessitar aquestes ajudes que estàn llevant. Si aquest govern no pateix per les persones, com volem que defenssi la seva llengua i cultura?ens volen prendre el que mes estimam, una educació pública amb qualitat, la igualtat entre les persones, l'ajuda als joves, l'ajuda a la gent grans, l'ajuda als malalts, la mort digna, la nostra llengua i cultura...és curiós veure com ataquen els valors que em predicat a l'escola tota la vida.
No ens queda més que la revolució pacífica.

2. Quin és el seu tema principal?
Les retallades del govern a l'educació i sanitat  
3. Què en penses sobre el tancament d'un hospital com el Joan March? Exposa la teva opinió.
Penso que han de tenir molta de sang freda per tancar un hospital com el Joan March, o altre que funciona bé. 

Interrogants i desigs

Interrogants i desigs

Quant de temps haurem d'esperar
perquè es desvetllin els nostres somnis,
vestits d'una felicitat cobejada
i amarats d’una dolça relació casolana?

Quant de temps haurem d'esperar
per deixar de veure pensaments vexats,
... llibertats anihilades, indecències disfressades,
aviors ignorades i dignitats exterminades?

Quant de temps haurem d'esperar
perquè ens deixin ser qui som,
i no haver de viure en un món inventat
pels que manen, amb el cor estressat?.

Quant de temps haurem d'esperar
per sentir la nostra terra lliure,
amb el rostoll sec i la fruita humida,
on es puguin recollir las llavors de la vida?.

Quant de temps hem d'esperar,
perquè no ens tornin a humiliar?

Antònia Lladonet

1. Comenta aquest poema. Explica amb les teves paraules el que diu.

Aquest poema parla de que aquest govern que està governant en aquest moment, no ens deixen viure en tranquil·litat, no els importa la nostra paraula, simplement miren per ells, i vivim en un món que ens manegen com volen els que manen. Per això diu que quan de temps haurem d'esperar perquè ens deixin ser qui som, i viure a la nostra terra lliure, i que ens deixin de humiliar.  

2. Fes una anàlisi mètrica del poema (Número d'estrofes i versos, tipus de rima).

Nº d'estrofes: 5

Nº de versos: 18

tipus de rima: assonant

3. Opinió personal.

M'ha agradat molt aquest poema, perquè per jo ha estat fàcil de entendre, i a més diu la veritat del que ens està passant. Esper que no haguem de esperar molt per poder ser qui erem.

Poesia i crisi

Anti-crisis

(Carlos Gargallo)

Que de la noche al aire sus suspiros

y que salga el sol de cada día.

Que no está la cosa para más sorpresas

de esas que hunden al mundo en la miseria.

Que hay que cambiar los pensamientos negativos,

apoyar el hombro sin requiebro

para salir de este embiste

donde estamos consumidos.

Que hay que abrir las ventanas

para alzar la voz y llegar bien lejos;

razones son suficientes

para matar a esta crisis

que el hombre mismo se ha inventado.

Dar la cara

(Carlos Gargallo)

Cuando todo esto desaparezca

y la luz vuelva a raudales.

Cuando suba el telón

con obra renovada

y reaparezca la ilusión

que quedó perdida,

entonces,

caminaré cogido de la mano

de un arco iris de mil colores.

No quedará penumbra

por los rincones de la casa,

ni lágrimas que ahora inundan

el corazón triste

de pena en el alma.

Salir corriendo

no ayuda,

mejor si acaso, dar la cara.

1. Explica el contingut dels dos poemes. De què parlen? En quina persona estan escrits? Tracten un tema d'actualitat?
Els dos poemes parlen de la crisi, de que no està molt bé la cosa, que em de esser més positius i seguir endavant sigui com sigui. I que quan tot això desaparegui to ho veurem de un altre color. El primer està escrit en primera persona, i el segon en tercera. I tracten d'un tema d'actualitat, que ara és una de les coses que mes ens preocupen dia a dia. 


2. Fes-ne un resum per estrofes de cada un d'ells.
Anti-crisi:
- La primera estrofa parla de que no fem que la crisi sigui mes difícil del que ja és, que la cosa no està per sorpreses.
- La segona estrofa ens diu que no em de pensar negativament, tot el contrari em de ser mes positius i donar-mos suport els uns als altres, per sortir de la crisi, a on estam ficats. 
- La tercera estrofa, diu que em de dir tot el que pensam, i tenir dret a votar, etc, perquè tenim moltes raons per queixar-mos.
Dar la cara:
- La primera estrofa diu que quan desaparegui la crisi i tot torni al seu lloc, i torni la il·lusió de moltes persones que l'han perduda, després podrà caminar ben tranquil.
- La segona estrofa diu que no hi haurà més tristesa, ni passarà aquesta pena que inunden el seu cor.
- La tercera estrofa, diu que tirar-se avall no val la pena perquè no t'ajudarà, el millor és donar la cara i seguir endavant fen-to el millor possible.

3. Són positius o negatius? Per què?
Són positius, perquè tots dos parlen de què em de seguir endavant i no tirar la tovallola i em de ser ben forts.

Dia perfecte

1. Fes una redacció com seria el teu dia perfecte.

El meu dia perfecte començaria per que el dematí em venguessin a despertar obrint-me les persianes i veure com entra la claror de un dia preciós, seguidament de un bon berenar que em dugessin al llit.
Després anar de comprés a comprar un poc de roba, ja que m'encanta anar de compres. Llavors aturar a dinar a un lloc ben bonic, podria esser, a davant la mar. Continuar el dia amb un horabaixa de platja, un bon gelat, passejar...i al cap vespre anar al cinema i veure una película romàntica, sopar al McDonald. Tot això acompanyada de la meva parella.
Això per a mi seria un dia perfecte, simplement això, no demano molta cosa, tan sols ni demano que em toqui la loteria ni res paraescut.
Però sé que qualque dia serà així, i quan arribi el dia podre dir:  Això és el meu dia perfecte!!!!!!

Avui toca resumir

1. Llegeix el següent text, publicat avui mateix, i fes-ne un resum. Has d' afegir una imatge i un comentari personal.

Els professors perdran la paga d’antiguitat i els metges, complements

El Govern espanyol informa Brussel·les de la rebaixa d’ajuts a nens i gent gran

Menys ajuts per a l’accés a l’habitatge dels joves, els llibres de text i les llars d’avis

Les retallades en educació, sanitat i serveis socials continuaran. Així ho ha comunicat el Govern espanyol a la Comissió Europea amb tota mena de detalls. A banda d’explicar amb precisió les darreres retallades aprovades, que, segons el Govern espanyol, ascendiran a 11.000 milions (ha elevat la reducció del pressupost d’educació en 4.000 milions per comptes dels 3.000 inicials), l’executiu ha avançat noves rebaixes proposades per les comunitats autònomes, la majoria de les quals als sectors que formen l’estat de benestar. 

El personal sanitari veurà reduïda les nòmines quan s’eliminin complementsEntre les mesures proposades hi destaquen les que van dirigides als funcionaris: eliminació de la paga d’antiguitat dels professors, reducció dels temps de descans addicionals dels professionals sanitaris, eliminació dels complements salarials per complements per tardes fixes en atenció primària i disminució de les baixes. A això s’hi afegeix que el pla d’absentisme laboral en la funció pública se centrarà especialment en els professors, tant d’educació obligatòria com de batxillerat, formació professional i universitats (control exhaustiu de les baixes). D’aquesta manera, es possibilita al màxim la contractació d’interins, que quedaran reduïts a la mínima expressió en el conjunt del professorat. El reial decret de mesures urgents per reduir la despesa educativa, aprovada el 20 d’abril passat, assenyala que no es cobririen les baixes laborals amb professors externs els primers deu dies lectius.
Però el Govern espanyol no només fa èmfasi en els funcionaris. Les comunitats plantejaran en la propera reunió del Consell de Política Fiscal (amb el beneplàcit del Govern espanyol) el tancament parcial d’hospitals (ahir mateix, el Govern balear va anunciar el tancament de dos centres sanitaris). I va més enllà: “Mereixen ser destacats els plans de col·laboració público-privada en la gestió de serveis sanitaris, per permetre guanys de gestió i progressar en la seva eficiència organitzativa”, informa el Govern espanyol. La Generalitat valenciana va anunciar la setmana passada la privatització de la gestió dels centres de salut. 

En educació, les comunitats han proposat al Govern del PP, i així ho comunica l’executiu a Brussel·les, l’eliminació d’activitats extraescolars, dels desdoblaments d’unitats en centres educatius docents i la supressió de programes i aules de convivència, projectades per a l’adaptació dels estudiants estrangers. També es preveu la reducció del nombre i del volum de subvencions públiques en llibres de text.
En matèria de serveis socials, exactament el mateix: adéu a determinats ajuts i els que sobrevisquin de la selecció veuran reduïda la quantia. Així, recullen “retallades selectives en determinades prestacions socials, com ara l’accés dels joves a l’habitatge”. Les comunitats també proposen de rebaixar les quantitats destinades a la infantesa i als centres de majors.
El Pla d’estabilitat s’esforça a explicar les mesures que fins ara ha adoptat l’executiu, sobretot en matèria sanitària, en què preveu un estalvi de 7.200 milions d’euros. El Govern espanyol sí que dóna detalls de les mesures referides a la despesa farmacèutica, amb la incorporació en el sistema de copagament de la població pensionista. De fet, justifica en part aquesta decisió en el fet que un terç del que gastaven els pensionistes en medicaments era perquè compraven la medicació als familiars. 

El govern està fent més retallades. Menys ajuts per a l'accés d'habitatge per als joves, per els llibres de text. Així com segueixen les retallades en educació, sanitat, i serveis socials. 

El personal sanitari veure reduïda les nòmines quan s'eliminin complements. Als funcionaris: eliminació de la paga d'antiguitat als professors, reducció del temps de descans addicionals dels profesionals sanitaris, eliminació dels complements salarials per complements per tardes fixes en atenció primària i disminució de les baixes . També s'assenyala que no es cobririen les baixes laborals amb professors externs els primers deu dies lectius.  També és preveu l'eliminació d'activitats extraescolars , els desdoblaments d'unitats en centres educatius docents i la supressió de programes i aules de convivència, es preveu la reducció del nombre i del volum de subvencions públiques en els llibres de text. 

En matèria de serveis socials, adéu a determinats ajuts,  com ara l'accés dels joves en l'habitatge. Mesures referides a la despesa farmacèutica , amb la incorporació en el sistema de copagament de la població pensionista. 

Penso que això ja sobrepassa els límits sobre els drets de les persones i dels treballadors funcionaris. No hi ha dret que retallin en les coses que son més necessaries diàriament. D'aquesta manera no és pot fer feina. Tothom té dret a un treball digne, però d'aquesta manera no pot esser-ho mai, i més amb aquestes retallades tan grans. No sé a on arribarem a parar, però Espanya comença a ésser un desatre.