Les mares...Què li regal a la mamà? Una besada, un somriure i una poesia

1. Què li vas regalar a la teva mare?
No li vaig regalar res..jajajajaaja

2. Escriu una carta a la teva mare explicant-li el que significa per a tu. No tenguis vergonya, tal vegada diràs coses que no t'atreveixes a dir-li a la cara i que són molt importants. Després li podeu fer llegir i segur la fareu molt feliç. La pots escriure en la llengua que vulguis. Mínim: 20 línees.

Hola mare, 

Sé que no som la millor filla del mon, i tampoc la millor filla que haguessis pogut tenir, perquè tu et mereixes el millor del mon. Des de petita sempre m'has donat tot el que he necessitat i mes, tots els capritxos que pudies, em duies a passejar, et passaves hores al parc perquè jo jugues, i sempre em feies el menjar que jo volia, com pots veure em vas mal criar molt! 

Vaig creixent, i més disgusts té anat donant, dels 14 als 16 vaig tenir una etapa bastant dolenta, on vaig deixar els estudis i domés anava a la meva bolla, suposo que és la famosa "edat del pavo".

Però a mida que he anant creixent he anant madurant, i me'n he adonat de moltes coses.

Em pensava que per ajudar-te a fer les feines de casa, havia de rebre alguna cosa a canvi, però he vist que no es així, jo te de ajudar per el simple fet que som la teva filla, i que es la nostra casa i entre tots l'hem de cuidar.

Em pensava que per cada nota bona que treia havia de tenir una recompensa, però no és així, la meva recompensa estarà en el futur.

Em queixava quan havia de quedar-me sense sortir perquè el dia següent per el dematí havia de guardar al meu germà, i es que tenies raó quan em deies que si jo no faig feina lo mínim que puc fer el col·laborar a casa sense haver-me de queixar, perquè no em falta res.

Em tingut moltes discussions de mare i filla, que al cap i a la fi sempre te la raó la mare, perquè jo no veia el que de veres es important, i sempre he volgut anar a la meva.

Tu i el pare, mai m'heu posat una mà a damunt, quan jo reconec que alguna vegada hagués fet falta. No meu posat hora d'arribada mai a casa, però sabia que els horbàixes abans de fer-se fosc havia de ser a casa, i el vespres a una hora que estigués bé, heu de reconèixer que això sempre ho he fet, he estat responsable a l'hora de arribar a casa, perquè amb una mirada del pare em bastava, sabia que les coses domés els a me diu una vegada.

Ara amb 18 anys, intent ajudar-te amb tot el que puc amb la casa, amb el germà, i m'agradaria ajudar-te econòmicament, però com saps la feina està molt malament, i a yo no m'agrada ser una mantinguda, encara que siguis la meva mare.

Domés em queda demanar-te perdo per tots els mals moments que té fet passar, i que vull que fassem més coses juntes! 

Una besada molt forta, t'estimo mare.