Penso que la igualtat entre les persones és molt important. Sobretot quan parlam de homes i dones, perquè al cap i a la fi tots som humans.
Està clar que no som iguals els homes que les dones, però qui ha dit que no puguem fer les mateixes coses, treballar del mateix... tenim tots les mateixes necessitats.
Fa molts d'anys enrrere les dones i els homes no cobraven el mateix quan treballaven, els homes cobraven més per el fet de ser homes, i això no és igualtat, però avui en dia ja no és així.
També la igualtat està entre les persones que som de diferents països o de diferents religions.
Sempre solem discriminar-nos els uns als altres per aquest fet, però no ens aturam a pensar que tots som iguals, perquè com ja he dit abans som humans i tots cobrim les mateixes necessitats.
Hauriem de aturar a pensar, perquè fem això?
La igualtat: La igualtat és un valor ètic que també es basa en el respecte a la diferència, entès com un enriquiment social. Es considera un valor indiscutible en els textos jurídics i en les constitucions de la majoria de països (tot i que no tots els països poden afirmar que es posi en pràctica). La cultura, els mitjans de comunicació, les relacions a la feina, en l’àmbit familiar, en el centre escolar, en els espais d’oci… són indrets i àmbits on es pot posar en pràctica el valor ètic de la igualtat i, es·pecialment, la igualtat entre persones de
sexe diferent.
2. Cerca un conte popular, el penges al teu blog i l'expliques. També l'has d'acompanyar d'un parell d'imatges.
Els tres porquets
En el cor del bosc hi vivien tres porquets que eren germans. El llop sempre els perseguia per menjar-se'ls. Per poder escapar del llop, els tres porquets decidiren fer-se una casa. El més petit va fer-se una casa de palla, per acabar abans i anar-se'n a jugar.
El mitjà es va construir una casa de fusta. Al veure que el seu germà petit havia acabat ja, s'afanyà per anar-se'n a jugar amb ell.
I el més gran treballava en la seva casa de totxos.
- Ja veureu el que fa el llop amb les vostres cases - va renyar als seus germans mentre aquests s'ho passaven la mar de bé.
El llop va sortir darrera el porquet petit i el perseguí. El porquet va córrer i córrer fins a la seva caseta de palla, el llop s'aturà i va començar a bufar i bufar fins que la caseta de palla va caure.
El llop llavors perseguí al porquet petit pel bosc, que corregué a refugiar-se a casa del seu germà mitjà. Però el llop tornà a bufar i bufar fins que la caseta de fusta va caure. Els dos porquets van sortir disparats d'allà.
Gairebé sense alè, amb el llop enganxat a les sabates, van arribar a casa del germà gran.
Els tres entraren i tancaren bé totes les portes i finestres. El llop bufà i bufà, però la casa no queia. Bufà i bufà, però la casa aguantava. Cansat i sense alè el llop va començar a donar voltes a la casa, buscant algun lloc per on entrar. Amb una escala llarguíssima va pujar fins al teulat, per colar-se per la xemeneia. Però el porquet gran va posar al foc una olla amb aigua.El llop golafre va davallar per l'interior de la xemeneia., però va caure sobre l'aigua bullint i es va escaldar.
Va fugir d'allà amb uns terribles udols que es sentiren per tot el bosc, i es diu que mai mai més va voler menjar porquet.
Aquest conte ens vol dir que per fer les coses aviat, per fer més pressa a acabar, no vol dir que ho hagis fet bé, perquè ha vegades val més tardar més però que a la fi et sortirà millor.
No hay comentarios:
Publicar un comentario