Com som?

                 
                Com podria explicar-vos com som?
          
                Primer hauria de dir-vos que no sé ni com som, només tenc una idea de com em veig. Pens que som una nina bastant pacient, però a la vegada molt impacient, si he de saber una cosa la vull saber tot d'una.

               Som molt organitzada, m'agrada tenir-ho tot ben planejat, ordenada... Amb això sí que ho som bastant, no puc veure les coses mal col·locades. També som bastant caperruda, si em fan el contrari.... Un poc capritxosa, però no sempre tenc el que vull. També som molt sensible, em pos a plorar per poca cosa, però si és per coses que em toquen els sentiments. També solc plorar de ràbia.
           
               M'agrada molt anar a la dutxa abans de sopar, dinar tranquil·lament, asseure'm amb la meva mare a mirar la televisió (encara que ella no ho cregui), anar a fer el cafè i passar els horabaixes amb els meus amics, etc.

                Està clar que les persones que més estim en aquesta vida són els meus pares, seguidament dels meu germans, i m'atur a pensar què faria sense ells i no trob una solució. Pens que perdre un pare o una mare és el pitjor que et pot passar en aquesta vida. El meu germà petit, és la meva segona vida, ho donaria tot per ell, ha estat com el meu fill, ja que els meus pares treballen, som jo qui el guarda. Els meus germans grans també els estim moltíssim, encara que tenguem molts d'enfrontaments.

             Fa un any i tres mesos també vaig conèixer una persona que estim molt, és el meu al·lot, i he après moltes coses, ja que ell és quatre anys més gran que jo.

           Ara tenc una il·lusió, poder acabar els estudis bé, i poder treballar i tenir la meva casa, i més endavant formar la meva família.