La Renaixença i el Romanticisme

       La Renaixença és un moviment cultural català que va passar durant la segona meitat del segle XIX. Va sorgir per fer renéixer el català com a llengua literària i de cultura, després de segles de diglòssia respecte el castellà.
      Els autors més importants en aquests moviments foren Joan Maragall, Jacint Verdaguer i Bonaventura Carles Aribau.
 
     L'estil de la Renaixença és semblant al Romanticisme europeu, predominen els sentiments, l'exaltació patriòtica i temes històrics.
 
     Característiques:

-Fantasia i imaginació, idealisme, fe en les eutopíes.
-Rebuig de les normes literaries clásiques, i exaltació de la llibertat artística (individualisme).
-Cerca de les rels, defensa de les llibertats nacionals.
-Valoració de l'estat d'ànim i la bondad natural de l'individu.



       El Romanticisme és un moviment cultural i polític que s'originà a Alemanya a final del segle XVIII, inicialment com a moviment literari però que ràpidament passà a influenciar totes les arts. El podríem veure com una reacció al racionalisme de la il·lustració i el neoclassicisme, donant-li importància als sentiments. La seva característica fonamental és la ruptura amb la tradició, amb l'ordre i la jerarquia dels valors culturals i socials imperants.
       Busca constantment la llibertat autèntica. És una manera de sentir i concebre la naturalesa, la vida i l'home mateix, aquest moviment és molt heterogeni i es presenta de manera diferent i singular en cada país on es desenvolupa.
       El segle XVIII havia portat moltes renovacions polítiques a Espanya. Pero als impulsos reformistes s'oposaven els sectors tradicionalistes al país. Naixeren així les anomenades "dues Espanyes", una conservadora i una altra lliberal.
Anteposava abans de tot:
-La major importáncia del sentiment enfront la raó.
-La forta tendència nacionalista de cada país.
-La de liberalisme en contraposició al despotisme il·lustrat.
-La de l'originalitat en contra la tradició grecollatina.
-La creativitat enfront a la imitació neoclàssica.
-L'obra imperfecta, inacabada i oberta en lloc a l'obra perfecta, conclosa i tencada.