La industralització

  1. Copia el resum que has fet sobre el tema de socials La industrialització.
1. L'augment demogràfic i l'expansió agrícola
1.1. La revolució demogràfica
A partir de la segona meitat del segle XVIII, la població europea va augmentar de manera considerable. Aquest augment va esser conegut com a revolució demogràfica, degut:
- L'augment de la producció d'aliments.
- El millorament de la higiene i els progressos de la medicina.
- La disminució de la mortalitat i un augment lleuger de la natalitat.
1.2. La revolució agrícola
Millores importants:
- Es varen introduir les màquines agrícoles: segadores, sembradores...
- Es va substituir l'any de guaret (repòs de la terra de conreu) pel conreu de plantes farratgeres per el bestiar.
- S'introduiren nous conreus (blat de les Índies, patates).
Aquestes millores agrícoles, i l'expansió de la ramaderia, varen permetre que la població tengués una dieta més rica i variada.


2.L'era de les màquines
2.1. Les màquines, el vapor i les fàbriques
Innovació tecnològica. El 1769, James Watt va inventar la màquina de vapor, que feia servir el carbó per obtenir vapor d'aigua. La força del vapor era capaç de moure les màquines.
Les fàbriques, on es concentraven els treballadors i les màquines.
2.2. La indústria tèxtil
A Gran Bretanya, la primera indústria, indústria tèxtil cotonera, l'obtenció del fil (filat) i del teixit. Innovacions:
- Les noves màquines de filar, que proporcionaven molta més quantitat de fil en menys temps.
- La llançadora volant, més ràpid el funcionament del teler. I el teler mecànic, teixia amb molta rapidesa.
2.3. El carbó i el ferro: la siderúrgica
La siderúrgica que es dedicava a l'obtenció del ferro. Per obtenir ferro s'utilitzava tradicionalment carbó vegetal, procedent de la fusta.
El carbó coc, que s'obté de l'hulla i té un gran poder calorífic. 
La demanda de ferro va augmentar perquè es va utilitzar a la fabricació de les eines agrícoles.


3. La revolució dels transports
3.1. El ferrocarril i el vaixell de vapor
Gràcies a la creació de transports més ràpids com el ferrocarril i el vaixell de vapor.
El ferrocarril és feia servir a les mines per transportar el mineral en vagonetes que es movien damunt rails. La gran innovació va ser la locomotora del britànic Stephenson (1829), que movia el ferrocarril per mitjà d'una màquina de vapor. És va estendre ràpidament perquè escurçava la durada dels trajectes, el viatge era més segur i es podia transportar un volum més gran de mercaderies.
Es varen construir vaixells de vapor de ferro.
3.2. L'increment del comerç
L'economia de mercat, els productes ja no anaven destinats a l'autoconsum sinó a la venda en mercats extensos. Varen impulsar el comerç interior i, a mitjan segle XIX, el comerç exterior.


4. El capitalisme industrial.
4.1. El liberalisme i el capitalisme
Adam Smith va establir els principis del liberalisme econòmic:
- L'economia funciona per interès personal d'aconseguir el benefici màxim.
- Els preus s'estableixen per l'equilibri entre l'oferta i la demanda. La demanda és la quantitat de productes que els consumidors volen comprar.
- L'economia ha de funcionar sense la intervenció de l'Estat.
El capitalisme industrial es basa en els principis següents:
- Els mitjans de producció(fàbriques, maquinària...) són propietat privada.
- Els propietaris dels mitjans de producció són una minoria que forma part de la burgesia.
- Els obrers treballen a les fàbriques a canvi d'un salari.
Crisis econòmiques greus que s'inicien quan els estocs s'acumulen a les fàbriques per manca de copmpradors.
4.2. Els bancs 
Varen ser fonamentals per al desenvolupament del capitalisme.
De vegades una sola persona no tenia prou doblers (capital) per tirar endavant una empresa. Varen sorgir així les societats anònimes el capital que es necessita es divideix en parts o accions. La compra i venda d'accions es fa a la borsa de valors.


5. La segona fase de la industrialització
5.1. Les noves fonts d'energia i les noves indústries
A la darreria del segle XIX, la Segona Revolució Industrial, es varen industrialitzar altres potències com Alemanya, els Estats units i el Japó.
Dues noves fonts d'energia: l'electricitat i el petroli.
- L'electricitat es produïa en centrals hidroelèctriques, es va aplicar a la indústria, als transports (ferrocarril), a les comunicacions( ràdio, telèfon, telègraf) i a la il·luminació.
- El petroli va començar a extreure's als EUA i es va aplicar com a combustible per als automòbils, els vaixells i els avions.
Les industries es varen diversificar:
- La indústria metal·lúrgica.
- La indústria de l'automòbil, i Henry Ford va començar a fabricar cotxes utilitaris als Estats Units.
- La indústria química es va desenvolupar especialment a Alemanya.
- Ciment armat, és varen poder construir els primers gratacels.
5.2. Una nova organització industrial.
La fabricació en sèrie, un mètode de treball anomenat taylorisme. consistia en dividir les etapes de producció en tasques fetes per màquines de gran precisió. Cada obrer s'especialitzava en el maneig d'una màquina.
La producció va quedar a mans de les grans empreses i es va generar la concentració industrial.


6.La nova societat industrial
6.1. La burgesia i els obrers
La burgesia era un grup poderós, propietari de les indústries i dels negocis.
Tres sectors:
- Gran burgesia, integrada per banquers i propietaris de grans fàbriques.
- Burgesia mitjana, integrada per funcionaris, comerciants i professionals liberals com ara metges o advocats.
- Petita burgesia, formada per un gran nombre d'empleats i botiguers. 
els obrers de les fàbriques formaven el proletariat industrial, un grup molt nombrós. Salari escàs: jornada laboral de 12 a 14 hores diàries, un treballador malalt o en atur no cobrava, les dones i els infants treballaven, però percebien un salari més baix que el dels homes...
6.2. Les primeres associacions obreres
Societats de Socors Mutus, per ajudar-se en cas de malaltia o d'atur. L'any 1825, el primer sindicat era lluitar per aconseguir per als obreros la reducció de la jornada laboral, millores salarials, la regulació dl rebal infantil i el dret d'associació.

7. El marxisme, l'anarquisme i l'internacionalisme

7.1. El marxisme i l'anarquisme

Karl Marx i Friderich Engels, varen defensar la necessitat d'una revolució obera amb els objectius seguüents:
- Acabar amb el capitalisme i amb la propietat privada.
- Aconseguir el poder poder polític per al proletariat.
- Arribar a una societat comunista, sense classes socials.
Els marxistes varen proposar la creació de partits obrers socialistes, podien aconseguir progressos importants.
Els anarquistes sostenien l'eliminació de la propietat privada. Però es diferenciaven dels marxistes pels trets seguüents:
- La defensa de la llibertat individual.
- El rebuig a l'autoritat, especialment la de l'Estat.
- L'oposició als partits polítics i a la participació en les eleccions.
7.2.L'internacionalisme
L'any 1864 es va crear l'Associació Internacional de Treballadors( I Internacional)


2. Cerca informació sobre la Revolució Industrial i penja-la al teu blog acompanyada d'imatges.

La Revolució Industrial designa un conjunt de canvis econòmics (capitalisme), socials (ordre burgès) i tecnològics que es van produir inicialment a la Gran Bretanya en la segona meitat del segle XVIII. Els avenços tècnics —sobretot la màquina de vapor—, l'explosió demogràfica que s'inicià a partir del 1750 i els canvis que s'aplicaren a l'agricultura menaren a una revolució en l'àmbit de la indústria, que encapçalaren els sectors del tèxtil, el carbó i el ferro.

Aquesta revolució marcà una ruptura en el curs de la història i transformà els éssers humans agricultors i ramaders en manipuladors de màquines accionades per energia. Així doncs, la Revolució Industrial modificà les bases econòmiques de la societat, que, de manera progressiva, es fonamentà en la producció industrial. Les ciutats es convertiren en centres superpoblats on hi havia els llocs d'habitatge i treball de la nova classe social, la classe obrera, que sorgí amb el maquinisme. L'existència d'aquest nou estatus social, format originàriament per camperols foragitats del camp, impulsà l'aparició de noves ideologies liberalsi socialistes, que configuraren el món contemporani.

Aquest procés, iniciat a la Gran Bretanya, s'anà imposant lentament a la resta de països europeus, entre els qual cal incloure Catalunya —malgrat la manca de primeres matèries i de mercats—, als Estats Units i el Japó; progressivament s'estengué a altres parts del món. L'impacte d'aquest canvi sobre la societat fou enorme.^[1] A partir del 1870, es produí un nou salt en el desenvolupament del sistema capitalista quan la primera Revolució Industrial es fusionà amb l'anomenada segona revolució industrial. En aquesta segona fase, el progrés tecnològic i econòmic rebé un gran impuls amb la construcció de màquines alimentades amb vapor –que foren incorporades a vaixells i trens–, i a partir de 1873, l'aparició del motor de combustió interna i l'energia elèctrica.