L'exèrcit de les gavines

He caigut a terra.
L’esperança ha fet fallida.
El nostre entorn està en guerra,
culpa en tenen les gavines
que volen tornar enrere.

Vesteixen de blau i es fan dir populars.
Ben lluny del poble, de la raó i la veritat,
a cops de porra i cosses, sense vergonya,
volen imposar la seva voluntat amb sang.

Són gossos del gran pastor conservador,
que ens vol manegar com si fóssim ovelles.
Els seus ullals no ens han de fer por.
Cal defensar el què pensem, sempre!

Un dotze de febrer va morir la democràcia.
Li vàrem fer l’extremunció i ara estem de dol.
Des d’aquest dia tots som valencians.
No els pensem deixar tots sols.

Hem caigut a terra.
I plorem per les agressions.
Són nens! Què no ho veieu?
Són nens que només protesten!
Són nens que lliurement s’expressen,
pacíficament, per una educació digna,
I vosaltres, salvatges sense ànima,
els hi voleu destrossar la vida.

Ja hem rebut el vostre missatge.
No voleu cap més manifestació.
Ens voleu obedients i esclaus,
amb el cap ben baix,
i morts de por.

No sou persones.
Ningú sap el què sou.

El poema parla de el que va passar a València, un fet vergonyós, indignant...la primera estrofa en parla de que el govern que tenim ara (PP) vol tornar al temps d'abans, amb una dictadura.La segona, parla de que vesteixen de blau se fan dir populars. No tenen vergonya 

ni raó, peguen per imposar la seva voluntat. En la tercera, ens volen manegar com volen ells, però no ens fan por, sempre em de defensar el que pensem. En la quarta, el 12 de febrer va començar tot, va morir la democràcia, no ens adonem però hi ha una dictadura amagada, però des de el dia que va ocorre, no em de deixar tots sols als valencians, nosaltres també ens em de imposar per el que ha passat. En la quinta, no veuen que son menors, que simplement expressaven lliurement i pacíficament, per una educació digna. En la sexta, ha quedat clar que el que no volen son mes manifestacions, volen que anem amb el cap baix, i ser uns esclaus. En la sèptima, no sabem quina classe de persones son, ni tan sols si son persones.

M'ha agradat molt aquest poema Carolina, és talment el que està passant, i ens estan manegant com volen. Em sent impotent veien les coses que fan, i encara i tot quan es revelen, ens agredeixen com a animals, a gent innocent.