El dia més feliç
El dia més feliç
Uns dels dies més feliços de la meva vida, va esser el dia de la meva comunió. Record que va esser un dia, on yo era la protagonista d'aquella festa.
Record que al matí quan em vaig aixecar, devien ser les vuit del matí, mes o manco, vaig anar amb la meva mare a la peluqueria, que em pantinessin, a yo i a ella. Quan varem acabar varem anar a casa, i a vestir-nos, i ya hi havia es fotogràf que feia fotos. Després a la esglèsia... i en acabar a fer més fotos.
Varem anar a dinar a can Pep Serra, a la Colònia de Sant Jordi, record que no vaig menjar de nerviosa i entussiasmada que estava. Va esser el millor dia, veure tota la teva família reunida, els teus amics, regals, tot era alegria, rialles... Em vaig sentir tal ment una princessa.
El dia més trist
Podria dir que el dia més trist de la meva vida va esser quan em varen dir que la meva padrina havia mort.
Yo no mo creia, era com una segona mare per yo, per yo era la millor padrina del món. Em ve tanta tristesa quan pensa amb ella, la recordo dia a dia. I aquell dia...no voldria tornar-ho a passar tan malament mai, perquè pensar que ya no la tornare a veure mai mes és molt dur.
Estic convençuda que sigui a on sigui, ella em veu, em guarda, i em protegeix. I aunque ya no hi sigui present, yo la not vora meu.
No hay comentarios:
Publicar un comentario