Dia plujós

AL MEU PAÍS LA PLUJA .-
Al meu país la pluja no sap ploure:
o plou poc o plou massa;
si plou poc és la sequera,
si plou massa és la catàstrofe.
Qui portarà la pluja a escola?
Qui li dirà com s'ha de ploure?
Al meu país la pluja no sap ploure.

No anirem mai més a escola.
Fora de parlar amb els de la teua edat
res no vares aprendre a escola.
Ni el nom dels arbres del teu paisatge,
ni el nom de les flors que veies,
ni el nom dels ocells del teu món,
ni la teua pròpia llengua.

A escola et robaven la memòria,
feien mentida del present.
La vida es quedava a la porta
mentre entràvem cadàvers de pocs anys.
Oblit del llamp, oblit del tro,
de la pluja i del bon temps,
oblit de món del treball i de l'estudi.
"Por el Imperio hacia dios"
des del carrer Blanc de Xàtiva.
Qui em rescabalarà dels meus anys
de desinformació i desmemòria?

Al meu país la pluja no sap ploure:
o plou poc o plou massa;
si plou poc és la sequera,
si plou massa és la catàstrofe.
Qui portarà la pluja a escola?
Qui li dirà com s'ha de ploure?
Al meu país la pluja no sap ploure.

(Raimon 1983)
 Aquest poema parla que ho no plou gens, ho plou massa. 

AVUI PLOU .-
Avui plou
en els vidres entelats
escric un nom de tres lletres
dibuixo un núvol i un cor
i veig com les gotes fredes
esborren poquet a poc
els secrets de la finestra.

Avui plou
penso que l’aigua neteja
penso que calma la set
dels ocells i de les herbes
però també que angoixa els nens
que van descalços pel món
i no tenen casa seva.

(Andrea Mas, de l’Escola Garbí, d’Esplugues de Llobregat)
Aquest poema parla de que la pluja banya els vidres, i els entela, que l'aigua neteja i serveix per donar aigua als ocells i rega les herbes. Però també és un emprenyo per als nins perque no poden sortir a jugar.

PLUJA FINA .-
Ara que està emplujat,
va bé d’estar-se a casa,
escoltar música, parlar
de coses i més coses.

Demà encara és molt lluny.
No en sabem res.
Si els dies que vindran
fossin com ara que,

sota el llum baix,
les cares dels amics
mantenen
un diàleg tranquil!

Mentre passem l’estona,
quan alço els ulls puc veure,
pel vidres entelats,
caure una pluja fina.

(Narcís Comadira) 

Aquest poema ens diu que els dies de pluja va ber estar a casa, i fer coses. Sense saber que farem demà.

Aquesta època de l'any a yo no m'agrada gens, perquè e, deprimeix, i yo som una nina que no pot estar dins una casa tancada sense fer res, i si plou no puc sortir tan sols a fer una volta, i no m'agrada gens, m'estim més els dies de sol.