Ai, quin fred que fa!
(Josep Carner)
Ai, quin fred que fa!
tinc les cames enrampades
tinc les mans encarcarades,
tinc el nas fet un glaç...
Si això dura no sé pas...
Ai quin fred que fa!
Jo no el puc pas aguantar.
...
tinc les cames enrampades
tinc les mans encarcarades,
tinc el nas fet un glaç...
Si això dura no sé pas...
Ai quin fred que fa!
Jo no el puc pas aguantar.
...
1. Comenta el poema i demostra tot el que has après durant aquest primer trimestre. Què t'agrada més el fred o el calor? Justifica la teva resposta.
El poema explica que de fred que fa, tens el cos gelat, que quasi no et pots moure.
Aquest trimestre he après moltes de coses, sobretot coses de política, també he après moltes més coses sobre les matèries que mai havia vist, ni estudiat.
A jo m'agrada més la calor, perquè el fred una vegada que m'ha entrat dins el cos, és insoportable i no el puc aguantar, en canvi la calor la puc aguantar més.
2. Explica la imatge que va unida al poema.
A la imatge, és pot veure una casa, amb una nina que es seu pel és una rama d'un arbre, hi ha devora d'ella hi ha un moix de color negre. Està nevant, i les teulades de les cases estan plenes de neu. És una imatge que descriu el fred, i l'hivern.
3. Cerca informació sobre Josep Carner i explica-la al teu blog.
Josep Carner, fou periodista, poeta, autor de teatre i traductor català. És també conegut com el príncep dels poetes catalans i el màxim representant de la poesia del Noucentisme.
Si es coneix Josep Carner com el príncep dels poetes és perquè, amb la seva obra poètica, va situar la poesia catalana a l'elçada de la poesia europea del seu temps, emplenant amb la seva saviesa i la seva habilitat els buits a què segles d'abandonament del català com a llengua de cultura l'havien forçada, evigorint les troballes dels seus mestres anteriors i aportant-hi la gràcia del seu incofusible estil. En les seves poesies uneix la tradició literària europea des de la clàssica de Francesco Petrarca fins a la pròpia catalana passant per l'obra dels romantics anglesos i la poesia didàctica francesa del XVIII, una tradició filtrada perl seu talent individual que li permet assolir una gran perfecció lingüísticai un estil molt personal que amoroseix amb components de delactada contemplació i distància ironia un pensament d'humiltat franciscana i d'inconfessat esceptisime quan a la condició humana.
Josep Carner, fou periodista, poeta, autor de teatre i traductor català. És també conegut com el príncep dels poetes catalans i el màxim representant de la poesia del Noucentisme.
Si es coneix Josep Carner com el príncep dels poetes és perquè, amb la seva obra poètica, va situar la poesia catalana a l'elçada de la poesia europea del seu temps, emplenant amb la seva saviesa i la seva habilitat els buits a què segles d'abandonament del català com a llengua de cultura l'havien forçada, evigorint les troballes dels seus mestres anteriors i aportant-hi la gràcia del seu incofusible estil. En les seves poesies uneix la tradició literària europea des de la clàssica de Francesco Petrarca fins a la pròpia catalana passant per l'obra dels romantics anglesos i la poesia didàctica francesa del XVIII, una tradició filtrada perl seu talent individual que li permet assolir una gran perfecció lingüísticai un estil molt personal que amoroseix amb components de delactada contemplació i distància ironia un pensament d'humiltat franciscana i d'inconfessat esceptisime quan a la condició humana.
No hay comentarios:
Publicar un comentario